Tírig exposa els gravats d'art rupestre de Joan Baptista Porcar
La Casa de Cultura de Tírig ha acollit la inauguració de l'exposició "10.000 anys d'art rupestre castellonenc en l'obra de Joan Baptista Porcar". L'acte ha comptat amb la presència del vicepresident de la Diputació, Vicent Sales, l'alcalde de Tírig, Juan José Carreres i alcaldes i regidors de la Comarca, aixi com el president de la Fundació Caixa Castelló, Juan Manuel Aragonés.
La Casa de la Cultura de Tírig acull una exposició de Joan Baptista Porcar en la qual es posa de manifest la importància de l'art rupestre castellonenc en l'obra de l'artista. La mostra ha arribat a la localitat en l'any en què se celebra el centenari del descobriment de les primeres pintures rupestres de la província de Castelló i està plantejada des d'una perspectiva pedagògica.
Es tracta de 52 obres de temàtica rupestre de Joan Baptista Porcar que pertanyen a la col·lecció de la Diputació de Castelló, a més d'altres obres de col·leccions particulars, així com l'original del Relleu del Civil de «Coves de Ribasals» del Museu de la Valltorta. A l'exposició també s'inclouen calcs originals de Porcar, documentació de l'època, audiovisuals que pretenen divulgar la importància de la pintura rupestre a Castelló, així com tallers dirigits als més joves.
El 1917 es va produir la troballa de les pintures en els abrics de la Valltorta i Juan Bautista Porcar va participar en 1929 en el descobriment de la cova rupestre de la Joquera i, el 1933, en el descobriment del conjunt pictòric rupestre del Barranc de la Gasulla en Ares del Maestre. Porcar va recrear els calcs presos directament de les pintures per compondre els seus quadres on les figures estan reproduïdes amb llibertat d'escala.
L'exposició està organitzada per la Fundació Caixa Castelló i la Diputació de Castelló. El Museu de la Valltorta de Tírig ha prestat la seua col·laboració juntament amb la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Castelló, el Patronat de Turisme de Castelló, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
