La revista Scientific Reports (Nature) situa un article amb participació de personal investigador de l’UJI com a hot paper del 2018
La revista Scientific Reports (del grup Nature) ha triat l’article «Towards the scale-up of the formation of nanoparticles on α-Ag2WO4 with bactericidal properties by femtosecond laser irradiation», publicat per un equip internacional de recerca amb participació de quatre investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, com un dels articles importants o hot paper de 2018 en el camp de la ciència dels materials.
En l’article, investigadors i investigadores dels departaments de Física, Química Inorgànica i Orgànica i Química Física i Analítica de la Universitat Jaume I, el Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals del Brasil i la Universitat Tècnica de Liberec de la República Txeca expliquen el desenvolupament d’una nova tècnica per a obtenir nanocompostos complexos formats per nanopartícules de plata metàl·lica segregades en el cristall del semiconductor de l’òxid mixt de wolframi i plata. Aquestes nanopartícules formades milloren 32 vegades el rendiment bactericida d’aquest compost.
Durant 2018, la revista ha publicat més de 700 articles en l’àmbit de la ciència dels materials i l’article triat ha rebut 1.042 visites. L’editor cap de Scientific Reports, Richard White, destaca en la carta remesa al responsable de l’equip investigador, el director del CDMF Elson Longo, que «situar-se entre els 100 articles més llegits és una conquesta extraordinària perquè indica que el seu treball és de gran valor per a la comunitat investigadora».
L’ús cada vegada major de semiconductors en la vida quotidiana ha activat la cerca de nous materials, així com l’obtenció de mètodes de síntesis més eficients amb una àmplia gamma d’aplicacions tecnològiques, i s’ha convertit en un dels camps de recerca que se situa a la frontera del coneixement bàsic i aplicat.
La interacció entre el semiconductor i una radiació per làser premut en femtosegons (10-15 segons) permet la segregació de nanopartícules de plata metàl·lica en la superfície del semiconductor. «Aquest òxid mixt de wolframi i plata —expliquen els investigadors— és altament bactericida quan s’aplica a una colònia de bacteris, al voltant de 32 vegades més efectiu que els materials emprats fins ara», emfatitzen.
D’aquesta forma, la interacció entre el semiconductor i la radiació per làser premut en femtosegons (10 -15 segons) obri possibilitats en l’obtenció de compostos bactericides d’alt rendiment i de fàcil fabricació, ja que la irradiació làser ultracurta pot integrar-se de forma senzilla en el procés de producció. La recerca també ha revelat que la síntesi impulsada per làser ofereix una rica varietat d’espècies químiques.
Aquesta recerca amplia els coneixements fonamentals sobre els efectes de la interacció entre làser i matèria, alhora que serveix d’inspiració per a la síntesi eficient de nanocompostos. L’equip investigador treballa en la capacitat d’ajust de l’efecte induït pel làser mitjançant la variació de la seua potència i el temps d’irradiació que podria obrir un nou camp en la síntesi de materials nous amb una àmplia gamma d’aplicacions en camps com la medicina o la tecnologia.
El treball és el resultat d’un projecte de cooperació internacional en el marc del Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar) del Brasil, investigadores i investigadors dels departaments de Física, Química Inorgànica i Orgànica, i Química Física i Analítica de la universitat pública de Castelló i de la universitat txeca de Liberec.
