Una reixa instal·lada a la cuneta del pont de la CV-10 evitarà que els residus sòlids arriben a la Desembocadura del Millars
El Servei de Guarderia Rural va notificar al Servei Territorial d'Obres Públiques de Castelló que moltes deixalles de l'autovia feien cap a l'espai fluvial amb un episodi de pluges intenses
El passat mes de juny el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, va notificar al Servei Territorial d'Obres Públiques de Castelló de la Plana el problema que hi havia amb els residus al pont de la CV-10 cada volta que es donen pluges intenses. La força de l'aigua arrossega per la cuneta de l'autovia cap al riu Millars tots els residus que malauradament llancen els conductors i s'acumulen a les dues vores.
Ara el Servei Territorial d'Obres Públiques de Castelló de la Plana de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha instal·lat una reixa a la cuneta del pont de la CV-10 al seu pas pel riu Millars per a retenir els residus de gran proporció procedents de l'autovia. També ha construït una arqueta amb arener per als materials més xicotets que no poden ser retinguts per aquesta reixa. D'aquesta manera se soluciona parcialment un greu problema que tenia lloc a eixe punt de la CV-10 cada volta que es donaven pluges torrencials com les produïdes recentment a la zona.
De terra a la mar, passant pel Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars
A la vora de les carreteres, autovies i altres camins se solen acumular molts quilos de residus que llancen desaprensivament alguns conductors des dels seus vehicles. Més tard, una pluja intensa com la que va tindre lloc recentment al llarg de tot el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars provoca que la força de l'aigua arrossegue qualsevol mena de fem al riu i més tard acabe a la Mediterrània. Aquest és només una part del problema que afecta la contaminació de la Mediterrània per plàstics. Un altre ha de veure amb la gran quantitat de fem que directament continua llançat als barrancs, a les rambles i als rius i que més tard una crescuda fa que acabe al fons de la mar.
