Proposen noves terminals logístiques a Nules i entre Vila-real i Borriana: les claus del futur Corredor Mediterrani
La província aspira a convertir-se en eix estratègic del Corredor Mediterrani
L’organització Ferrmed, lobby europeu que promou la millora del transport ferroviari de mercaderies, ha triat el port de Castelló per a presentar en primícia el seu sistema +FIRRST (Fast, Integrated, Regular, Rail, Sustainable and Trans-European), que impulsa la creació de trens sostenibles, intel·ligents i multipropòsit al llarg del Corredor Mediterrani.
Un dels aspectes més rellevants revelats durant la jornada d’aquest dimarts ha sigut la necessitat de reforçar les infraestructures a la província amb dues noves terminals ferroviàries: una a Nules i una altra entre Vila-real i Borriana, a més d’una altra més xicoteta a la zona de les Palmeres, a la ciutat de Castelló de la Plana. Estes instal·lacions se sumarien a les ja existents a El Serrallo i PortCastelló i permetrien absorbir una major càrrega agroalimentària, ceràmica i industrial.
L’objectiu: multiplicar per set el trànsit ferroviari a la Comunitat
Durant la presentació, el president de Ferrmed, Joan Amorós, ha remarcat que actualment a Espanya el trànsit ferroviari de mercaderies no arriba ni al 4% del total, i que l’objectiu europeu és arribar al 30%. Per aconseguir-ho, ha insistit en la necessitat de crear almenys nou noves terminals logístiques a la Comunitat Valenciana, de les quals tres correspondrien a la província de Castelló.
Amorós ha llançat un missatge directe a les administracions: «Els polítics han de decidir on s’ubiquen aquestes terminals, però cal començar a planificar-les ja». La crida es va fer davant representants institucionals, entre ells el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Castelló, Cristian Ramírez.
Trens sostenibles, adaptats i a demanda: així serà el sistema +FIRRST
El projecte +FIRRST proposa un nou model de tren de mercaderies: trens fixos de 740 metres de longitud, capaços de transportar qualsevol tipus d’unitat logística (contenidors, semiremolcs...), dotats de locomotores duals que permeten la seua entrada a terminals sense necessitat de maniobres addicionals, i que podran detindre’s a demanda segons els destins.
Este model està concebut per a funcionar amb ample internacional i s’integrarà amb el transport per carretera mitjançant un sistema digital encara en desenvolupament. La previsió, segons Amorós, és que els primers trens arriben a Castelló en 2026, encara que no es preveu una implementació completa fins a 2027.
Castelló, punt de partida per al sistema ferroviari del futur
La tria del port de Castelló com a punt d’inici no és casual. La infraestructura portuària està invertint de manera decidida en connectivitat ferroviària, alineant-se amb els objectius del Green Deal europeu. Així ho ha manifestat el director del port, Manuel García, qui ha destacat que aquesta aposta situa Castelló com una peça clau en la transició cap a un transport més sostenible i eficient.
D’entre les inversions en marxa, destaquen:
- La construcció de la nova estació intermodal, amb 36 milions d’euros i capacitat per a trens de fins a 750 metres.
- Els accessos ferroviaris sud al port, amb un pressupost global de 335 milions, dels quals ja s’ha mobilitzat una tercera part amb finançament europeu.
Reivindicacions pendents: quatre vies i solució al coll de botella a Valènci
Amorós també ha denunciat la manca d’infraestructura de doble plataforma al Corredor Mediterrani. «Demanem quatre vies, com ja existeixen al Corredor Atlàntic. Ací, amb més trànsit, continuem només amb dues, no té sentit», ha afirmat.
A més, ha assenyalat com a imprescindible resoldre el coll de botella d’accés a València, especialment per la saturació de les línies de Rodalies. «D’ací cinc o sis anys, si no s’actua, els trens no podran passar».
