Proposen impulsar la participació en projectes europeus a les universitats per captar talent
El curs «El talent que necessiten les universitats. Retenir-lo, atreure’l i recuperar-lo», realitzat en el marc de la Universitat d’Estiu de l’UJI, ha finalitzat hui divendres al Palasiet de Benicàssim. La jornada ha començat amb una taula rodona sobre estratègies per a la retenció i recuperació del talent, moderada per Víctor Navarro, director de ‘El Mundo Castellón al día’ i protagonitzada per Carlos Martínez Riera, conseller d'Investigació i Innovació de la representació permanent d'Espanya en la Unió Europea, i Luis Sanz, professor de recerca en l'Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
El paper dels programes europeus en la gestió del talent ha estat l’eix de la intervenció de Martínez Riera, qui ha proposat la creació d’estructures a les universitats per a la promoció de la participació a projectes europeus, «atès el gran volum de recursos econòmiques disponibles a la política comunitària, els quals tenim capacitat per captar-los». En aquest punt, ha dit que «un equip ben format, que coneix i mobilitza els investigadors, suposa un gran avantatge, si considerem els seus costos i el retorn global que generen».
Així mateix, ha destacat que l’atracció i retenció de talent s’entén referida a la Unió Europea, per la qual cosa és lògic que es produïsquen desequilibris territorials. De fet, ha afegit, «hi ha un nucli central de països que interactuen molt intensament entre ells, en el qual estan Espanya, Regne Unit, França i Alemanya».
Martínez Riera ha subratllat que per al seu volum, «Espanya està molt ben situada en el programa Horitzó 2020, front a països més grans que no obtenen tant de finançament». No obstant això, i tot i que els programes europeus generen un moviment transnacional que està atraent als propis nacionals cap als seus països, «tenim problemes estructurals a casa, perquè necessitem un millor entorn per a rebre els fons europeus, atès que els programes europeus són bones palanques de canvi: no disposem del sistema regional ni nacional més favorable per a contractació, flexibilitat o la mobilitat».
Més pes de la recerca en procesos de selecció
Al seu torn, Luis Sanz ha repassat les polítiques d’atracció i retenció de talent en l'Oferta d'Ocupació Pública i el seu impacte en la gestió de les universitats. Així, ha argumentat que ha d’haver major pes de la investigació en els procesos de selecció per millorar la investigació: «no és excusa que la Universitat tinga altres missions; Els docents seran millor docents si la seua docència està integrada en la investigació. I aquest és un tema central». En la seua intervenció, Sanz ha lamentat la distorsió de l’enfocament dels programes: «algunes autoritats acadèmiques veuen els programes d’atracció de talent com una via de finançament excepcional; altres ho veuen com una forma d’estalviar-se la gestió dels processos de selecció de personal».
Així mateix, Sanz s’ha lamentat per la separació de les funcions docent i investigadora «perquè no es prenen les decisions en Recursos Humans de manera que puguen respondre als objectius estratègics de la Universitat». En aquest sentit, ha posat l’accent en les diferències entre universitats: «hi ha algunes amb un 20% de funcionaris i altres amb un 75%, com a resultat d’eleccions diferents».
La jornada de hui s’ha completat amb les intervencions de Matías Rodríguez Inciarte, president de Santander Universidades, qui ha parlat sobre la perspectiva internacional del flux de talents, i de José Manuel Pingarrón, secretari general d’Universitats, qui ha presentat les línies generals de la política espanyola per a la retenció i captació de talent.
