Els premis Nobel Joachim Frank i Sheldon Glashow comparteixen les seues experiències amb professorat i alumnat de l'UJI i de secundària de Castelló

Joachim Frank, Premi Nobel en Química 2017, i Sheldon Glashow, Premi Nobel de Física 1979, han visitat la Universitat Jaume I de Castelló acompanyats per James Grisolía, assessor del jurat de la Fundació Premis Rei Jaume I, per a mantindre sengles col·loquis amb el personal investigador i alumnat de secundària i universitari.

La rectora de l'UJI, Eva Alcón, ha rebut als nobels al costat de l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, i els vicerectors d'Investigació i Transferència, Jesús Lancis, i Estudiantat i Compromís Social, Inmaculada Rodríguez, i ha posat en valor l'aposta de la Universitat Jaume I per destacar en l'àmbit de la investigació. Alcón ha presentat a Frank i a Sheldon les principals magnituds de l'UJI i ha assenyalat que la voluntat de la comunitat universitària castellonenca és avançar en les polítiques d'I+D+i, com ho demostra el treball dels instituts universitaris i dels diferents programes de doctorat en marxa.

Per part seua, Joachim Frank, Premi Nobel en Química 2017, ha realitzat una visita a les instal·lacions de l'Institut de Tecnologia Ceràmica Agustín Escardino, acompanyat pel vicerector d'Investigació i Transferència, Jesús Lancis, i el director del Projecte de Comunicació Científica i Ciència Ciutadana, Lluís Martínez. A continuació, ha participat en un col·loqui amb el personal docent i investigador de la universitat pública de Castelló, al costat del professor Vicente Aguilella del Departament de Física; Vicente Moliner, del Departament de Química Física i Analítica; i Antonio Ferrer, director de l'Institut d'Investigació, Desenvolupament i Innovació de Biotecnologia Sanitària d'Elx de la Universitat Miguel Hernández.

En el col·loqui, Joachim Frank ha explicat alguns aspectes concrets de la microscòpia crioelectrònica de partícules individuals (cryo-EM), a la qual va contribuir i li va valdre el premi Nobel amb Jacques Dubochet i Richard Henderson. 

Així mateix, també ha abordat altres temes plantejats pel públic assistent com per exemple els fons que es destinen per a la investigació aplicada enfront de la investigació bàsica o l'avaluació dels investigadors d'una forma parametritzada per factor d'impacte. Sobre la investigació bàsica ha assenyalat que requereix dècades fins que es pot aplicar i, per tant, no es pot forçar una relació amb la indústria, sinó que ha d'haver-hi un desenvolupament natural. Quant a l'avaluació dels investigadors per factor d'impacte ha afirmat que «no estic d'acord amb aquest sistema. Si els meus primers treballs s'hagueren avaluat pel seu factor d'impacte segurament estaria polint sabates. L'ús del factor d'impacte és perniciós per a decisions de carrera professional i contractació». 

L'investigador ha apuntat, a partir d'una pregunta del públic, que «el fet de publicar els resultats negatius d'una investigació seria transformatiu perquè moltes de les vies mortes de les investigacions no es revisitarien per part d'altres grups». A més, també ha aconsellat als joves científics que escolten als seus mentors i aprenguen dels seus errors però que no sempre els seguisquen perquè les línies d'investigació i els resultats també poden sorgir en oposició i com a crítica del mètode o aproximació que estiga desenvolupant el seu mentor.

Col·loqui amb Sheldon Glashow

D'altra banda, a la sala de conferències del Menador espai cultural, ha tingut lloc el col·loqui amb el professor Sheldon Glashow, Premi Nobel de Física de 1979, organitzat per la Càtedra Ciutat de Castelló, amb la col·laboració de la Fundació Premis Rei Jaume I.

En el col·loqui han participat 90 alumnes i professors de huit instituts de secundària de la ciutat de Castelló (Caminàs, Ribalta, La Plana, Penyagolosa, Politècnic, Sos Baynat, Sant Cristóbal i Àgora Lledó International School). Han acompanyat en la taula al professor Glashow, la vicerectora d'Estudiantat i Compromís Social, Inmaculada Rodríguez; l'assessor del jurat dels Premis Rei Jaume I, James Grisolía; i el director de la Càtedra Ciutat de Castelló, Juan Ángel Lafuente, qui ha actuat de moderador.

En la xarrada-col·loqui, els alumnes de secundària han realitzat multitud de preguntes al professor Glashow, alguna sobre la teoria de les interaccions electródèbils, per les quals va rebre el premi Nobel; unes altres sobre la cerca de la partícula de Higgs; o preguntes com si el descobriment científic es realitza per accident o per casualitat, a la qual el Nobel de 1979 ha respost que hi ha tres elements importants: el treball, la sort i la cooperació, incidint molt en la importància de la col·laboració entre investigadors per a avançar en el desenvolupament científic. 

El professor Glashow també els ha contat als estudiants una anècdota, parlant-los de la importància de l'edat en la qual es troben, en la qual estan pensant què estudiar, quin serà el seu futur, i en la qual estan establint relacions d'amistat duradores en el temps; i és que ell va guanyar el premi Nobel de 1979 juntament amb un company i amic seu de l'Institut.