El PPCS reivindica el Pla Mazón com a antídot a l'increment de l'atur "amb el qual el PSOE afona a la província"
La província registra un augment del nombre d'aturats. És l'única de la Comunitat a incrementar la desocupació i una de les quatre províncies espanyoles en les quals l'atur ha continuat pujant
“Que hui tinguem 132 persones més en la cua del SERVEF i siguen ja prop de 37.000 els veïns que no tenen nòmina és un drama"
El Partit Popular de la província de Castelló ha fet una crida “a l'alternativa política” que reivindica Alberto Núñez Feijóo i Carlos Mazón per a “rescatar a una província que el PSOE afona amb més atur”. Les dades de la desocupació coneguts aquesta setmana i que han sigut crítics per a la província de Castelló “demostren que el PSOE és incapaç de generar ocupació amb la seua gestió. És urgent un canvi de política que aposte per la revolució fiscal de Mazón en la Comunitat Valenciana i el Pla de Mesures urgents per a les famílies i empreses que Feijóo ha presentat a Sánchez i que aquest ha rebutjat per a abraçar a Bildu”.
El mes d'abril, reconeix que a Castelló es van perdre llocs de treball. Un total de 132 famílies van perdre la seua ocupació i van elevar a 36.773 els aturats que “hui viuen sense nòmina per culpa de les polítiques de Puig i Sánchez”, tal com ha assenyalat la portaveu provincial del PPCS i secretària general del PP al Senat, Salomé Pradas.
“El PSOE ens ha atorgat el dubtós honor de convertir la nostra província en l'únic territori de la Comunitat Valenciana on l'atur ha crescut”. Un registre negatiu i lesiu que ataca directament a les economies familiars i que converteix a la de Castelló en una de les quatre províncies del territori espanyol en la qual l'atur ha continuat pujant.
Des del PP, reivindica Pradas, “som l'alternativa al fracàs socialista. La solució a l'asfíxia fiscal de Sánchez i Puig. La garantia a la solvència, l'estabilitat i les oportunitats”. Un projecte sostingut “per idees sòlides i realistes que reclamen una baixada de la fiscalitat a nivell estatal de manera selectiva i una rebaixa d'impostos a nivell autonòmic que injecte liquiditat”. En definitiva, “depositar els estalvis dels ciutadans en les seues butxaques i garantir avantatges fiscals als empresaris perquè l'economia es moga i no s'estance”.
