elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Planchadell: «Els avantprojectes d’eficiència processal i enjudiciament criminal suposen una clara aposta per la mediació i justícia restaurativa»

Planchadell: «Els avantprojectes d’eficiència processal i enjudiciament criminal suposen una clara aposta per la mediació i justícia restaurativa»

    La catedràtica en Dret Processal de la Universitat Jaume I, Andrea Planchadell, ha analitzat, en un seminari web de la Càtedra de Mediació Policia «Ciutat de Vila-real», dos projectes legislatius que podrien significar un punt d’inflexió en la pràctica de la mediació i la justícia restaurativa en l’ordenament jurídic espanyol. Planchadell ha explicat que els dos avantprojectes, la Llei de mesures d’eficiència processal del servei públic de justícia i la Llei d’enjudiciament criminal, «suposen una clara aposta per la mediació i la justícia restaurativa».

    El webinar gratuït organitzat per la Càtedra de Mediació Policial «Ciutat de Vila-real» de l’UJI amb el títol «Las reformas legales en materia de mediación y justicia restaurativa: ¿un paso adelante?» està inclòs dins de les activitats de divulgació de curs de formació continuada «Introducción a la mediación policial», emmarcat en les accions de difusió del coneixement promogudes des de la càtedra universitària.

    Pel que fa a l'avantprojecte de Llei de mesures d'eficiència processal, la directora de la càtedra ha destacat que «s'hi aferma el dret d'accés a la justícia, reconegut pel nostre text constitucional en el seu article 24; dret fonamental que ha de suposar una consolidació de drets i garanties per als ciutadans i ciutadanes». En la seua opinió, hi ha dos grans reptes que la justícia ha d'afrontar: «Fer front a les dificultats en el desenvolupament de la tasca diària dels jutjats i tribunals i oferir un servei eficient i just per a la ciutadania».

    Per a això, ha explicat, es considera fonamental involucrar les persones en el sistema de justícia, en la resolució dels conflictes, finalitat a la qual respon la introducció de mitjans adequats de resolució de controvèrsies (ADR, en el seu acrònim anglès). «L'eficaç i justa tutela de la ciutadania no sempre requereix la intervenció dels òrgans jurisdiccionals a través del procés, sinó que pot produir-se a través de la negociació entre les parts del conflicte o guiats per un tercer imparcial, el mediador», ha comentat.

    En la funció de mediació, ha dit, hi tenen cabuda no pocs professionals (advocacia, procuradoratge, notaries, registres de la propietat, educació social i fins i tot les mateixes forces i cossos de seguretat de l'Estat, amb una intervenció proactiva). Aquesta norma pretén desenvolupar tot el potencial que ofereix la mediació, quasi 10 anys després de l'aprovació de la Llei 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils. Com afirma l'exposició de motius d'aquest avantprojecte, «abans d'entrar en el temple de la justícia, s'ha de passar pel temple de la concòrdia».

    L'avantprojecte de Llei d'Enjudiciament Criminal introdueix expressament, després del pas fet per l'Estatut de la Víctima, la justícia restaurativa, «el que suposarà un canvi molt important en l'ordenament jurídic espanyol», ha assenyalat Planchadell.

    La professora ha indicat que la nova norma dedica cinc articles, integrats en un capítol, i sense perjudici d'altres esments en el text, a la regulació dels elements bàsics de justícia restaurativa: principis que la integren (voluntarietat, gratuïtat, oficialitat i confidencialitat); procediment i, segons ha comentat, «una cosa molt important: les seues conseqüències, principalment la possibilitat d'arxivament de la causa, sempre escoltant les víctimes, o la suspensió de la pena».

    Així mateix, l'avantprojecte també fa especial esment a la justícia restaurativa en l'execució de la sentència. Es concep la justícia restaurativa com «un instrument al servei de la decisió expressa de l'Estat de renunciar a la imposició de la pena quan aquesta no és necessària als fins públics de prevenció i poden resultar adequadament satisfets els interessos particulars de la víctima», ha conclòs.

    La Càtedra, creada mitjançant conveni entre l'Ajuntament de Vila-real i la Universitat Jaume I el 8 d'abril de 2015, té com a objectius generals el foment de la docència, la recerca, la difusió del coneixement i la innovació en l'àmbit de la mediació policial i la resolució pacífica de conflictes mitjançant les forces policials.

    Pujar