Les persones esquerranes que es dediquen a la música tenen un cervell que pot ser privilegiat
Un estudi ha demostrat que la formació musical incrementa fins al 39% la probabilitat de trobar una dominància dreta del llenguatge en persones esquerranes sanes, un fet conegut com lateralitat atípica i que converteix el cervell d’aquestes persones en excepcional. La relació entre ambdues condicions es deu a un element facilitador comú, segons els resultats obtinguts per l’equip de treball del Grup de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I de Castelló.
El desenvolupament filogenètic del cervell ha portat al fet que algunes funcions cognitives estiguen controlades des d’un únic hemisferi. En el cas del llenguatge, la funció s’ubica, generalment, a l’hemisferi esquerre, a l’àrea de Broca (producció de la parla) i l’àrea de Wernicke (comprensió). No obstant això, es calcula que menys d’un 1% de la població té una distribució atípica que localitza les funcions del llenguatge a l’hemisferi dret, i en el cas dels esquerrans, un 8% les tenen situades exclusivament a l’hemisferi dret.
Lluny de ser un problema, es creu que aquesta organització suposa una forma diferent d’organització cerebral que potencia certes funcions cognitives de caràcter espacial, auditiu i musical, i que pot facilitar el desenvolupament de certes activitats com la música, l’art o l’aprenentatge de llengües. Els estudis realitzats fins ara s’han fet amb mostres molt reduïdes, ja que aquesta població és difícil de trobar. Un factor que predisposa cap a aquesta dominància a l’hemisferi dret del llenguatge és ser esquerrà, però només un 8% d'aquestes persones mostren aquest patró.
En aquest projecte s’ha posat a prova la hipòtesi que la formació musical siga un segon factor que predisposa a aquesta dominància dreta del llenguatge. Molts estudis mostren que els músics tenen un major desenvolupament d’àrees auditives i motores de l’hemisferi dret del cervell que són homologues a les àrees del llenguatge de l’hemisferi esquerre. Considerant aquesta hipòtesi, aquesta investigació ha estudiat mitjançant ressonància magnètica funcional la dominància del llenguatge en 49 esquerrans i ambidextres «músics» i «no músics».
En els resultats obtinguts, només un «no músic» de 19 (5,3%) va mostrar llenguatge lateralitzat dret (patró atípic del llenguatge); mentre que en el cas dels «músics» la xifra va ser d’11 de 30 (36,7%), una diferència estadísticament significativa, que representa una incidència més de set vegades major en els músics que en els no músics. A més a més, l’anàlisi de lateralitat (dreta-esquerra) entre els músics no va diferir significativament pel que fa a l’edat d’inici de la formació musical o la quantitat de pràctica musical. Això implica, segons el responsable de l’equip investigador castellonenc César Ávila, «que una major prevalença entre els músics dels patrons atípics de processament del llenguatge suggereix que hi ha un factor comú que vincula la mestria musical i la dominància atípica del llenguatge en el seu cervell».
S’han trobat també altres factors estructurals i funcionals que podrien actuar com a facilitadors de la dominància atípica del llenguatge i de la musicalitat, com un major grossor cortical en la porció dreta del gir frontal inferior (IFG) i un índex de girificació (plecs del cervell) més alt en la HG (àrea de Heschl) esquerra, que ha portat a pensar que «la dominància atípica del llenguatge i la musicalitat poden compartir una base de desenvolupament comuna en el cervell dels esquerrans i poden sorgir de característiques anatòmiques i funcionals específiques», comenta el professor Ávila.
Cal destacar que l’estudi s’ha realitzat a la Comunitat Valenciana, una autonomia amb una tradició musical única i una cultura musical estesa que representa el 9,4% de la població espanyola i que aglutina al 50% de músics que resideixen a l’Estat espanyol amb una mitjana de 3,1 associacions federades per ciutat, nou vegades més que la mitjana nacional segons les dades de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana de 2015.
Les dades obtingudes en aquesta comunitat autònoma avalen els resultats que relacionen el desenvolupament del llenguatge i la musicalitat amb una aptitud musical innata (a més de les característiques cerebrals associades) atèsque l’accés a la formació musical és ampli i es fomenta des de les primeres etapes de l’educació.
L’equip d’investigació treballa ara en un nou projecte de quatre anys que estudiarà diverses funcions cognitives d’aquest cervell excepcional. «Pensem que els esquerrans amb la funció del llenguatge a l’hemisferi dret són molt especials, amb una organització cerebral molt específica», comenta el professor Ávila. L’estudi està obert a aquelles persones esquerranes que desitgen conèixer més sobre el seu cervell. Poden contactar amb el personal investigador en el correu electrònic neuroimagenuji@gmail.com.
L’equip investigador ha estat format per César Ávila, María Antonia Parcet, Esteban Villar, Maria Ángeles Palomar, Jesús Adrián, Gustau Olcina i Mireia Hernández del Grup de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I de Castelló, i del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia Educativa de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona.
