Núvols paral·lels en el cel de Castelló: què són i com es formen?

La imatge crida l'atenció. Almenys set núvols paral·lels han aparegut en el cel de Castelló i la persona que ha captat la imatge ha d'haver-se quedat atònita. Esta imatge és un d'eixos espectacles que brinda la naturalesa.

Què són estos núvols paral·lels?

Es tracta de núvols orogràfics, és a dir, núvols que es formen després de trobar-se les masses d'aire amb un obstacle, com podria ser una muntanya, que els obliga a ascendir.

De fet, els núvols orogràfics ocorren quan una massa d'aire  és forçada des d'una zona baixa cap a una altra elevació més alta, guanyant terreny. Mentres la massa d'aire ascendix en altitud s'expandix i refreda suficientment. Esta atmosfera refredada no pot mantindre la humitat com ho faria més calenta, llavors això efectivament puja la humitat relativa a 100 %, creant núvols i sovint plou.

Segons expliquen els experts, les masses d'aire xoquen amb la muntanya i són obligades a pujar, llavors es troben amb una atmosfera estratificada - això és un efecte tèrmic de l'aire, dins d'un espai tancat causat per la diferència de densitat entre l'aire calent i l'aire fred- on hi ha menor densitat en les capes més altes.

La massa d'aire es comporta com un globus ple d'aire i quan ascendix es troba envoltada d'aire menys dens que ella, amb el que no pot surar, comença a descendir fins a trobar-se envoltada d'aire més dens, tampoc pot continuar allí, i torna a descendir. I així tota l'estona.

Així, si hi ha aire amb un contingut donat d'humitat i comença a oscil·lar, quan puja pot arribar a un punt en què es refreda prou perquè la humitat condense i es forme núvol, però com en eixa oscil·lació torna a descendir el núvol en algun moment s'evapora. La massa d'aire es transforma en núvol a dalt i el núvol desapareix a baix.

A més, l'aire que viatja en línia recta, és obligat a pujar i a baixar, per la qual cosa dona un moviment ondulatori.