L’UJI explora les referències mèdiques en l’obra de Shakespeare

Una investigació desenvolupada des del Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) explora les referències mèdiques en l'obra del dramaturg anglès William Shakespeare. El professor de Traducció i Comunicació Vicent Montalt publica una sèrie d'articles en la revista Panace@ on aprofundeix en els ponts entre el teatre i la medicina mitjançant un enfocament innovador en l'estudi de l'obra del clàssic anglès en el marc de la tendència anglosaxona coneguda com medical humanities.

L'obra de Shakespeare (1564-1616) és per a Montalt «una espècie de laboratori en tant que el dramaturg experimenta 'com un científic amb els cossos, les emocions, els sentiments, les idees, la política, qualsevol aspecte rellevant per a l'ésser humà». En conseqüència, una millor comprensió dels mètodes compositius del dramaturg 'anglès i de com enllaça els diferents plànols –corporal, físic, polític i estètic– «pot inspirar models de pensament i de comunicació extrapolables i adaptables al món actual», afegeix.

Aquest autor, referent de la literatura universal, està, segons Montalt, «totalment trufat de referències mèdiques en totes les seues obres: Hamlet és el cas més conegut, però també hi són a Ricard II, Ricard III, Coriolà, Romeu i Julieta, El rei Lear, La tempestat, Enric V, Enric VIII, Somni d'una nit d'estiu, Juli Cèsar, Troilos i Crèssida, per citar-ne algunes, i fins i tot als sonets. Allà on busques en trobes i, a més, en el sentit ampli, en al·lusió al cos i les seues transformacions; a la ment; a les emocions i els sentiments». En definitiva, assevera el professor de l'UJI, l'obra shakespeariana és «un gran compendi d'aspectes que tenen a veure amb la salut i la malaltia en els plànols físic, psíquic i social».

Un dels focus principals de les investigacions de Vicent Montalt és que Shakespeare no sols estava fascinat per la medicina del seu temps, sinó que gaudia d'amplis coneixements mèdics adquirits per diverses vies, un potent recurs que li permet vessar sobre la pàgina i sobre l'escenari una concepció antropològica de la realitat de caràcter fenomenològic, fisicista i empirista.

Segons els treballs del professor Montalt, en la construcció del seu 'univers estètic, polític i psicològic, William Shakespeare fa servir una gran diversitat de metàfores, imatges, símils, analogies, comparacions i referències més o menys directes relatives a la salut i la malaltia. Per exemple, en la tragèdia històrica de Ricard II es serveix de xarxes conceptuals com ara la formada per còlera, sagnia, incisió, pacient, purga o metge, per a construir les esferes física, emocional, mental i política dels personatges de l'obra i mostrar-les a un públic àvid de nous coneixements i experiències.

Afirma el professor Montalt que la seua activitat com a traductor, docent i investigador en el camp de la traducció cientificotècnica i mèdica «ha sigut un element clau per a estudiar Shakespeare des d'aquesta perspectiva innovadora». També subratlla que les investigacions del neuròleg i director de l'Institut del Cervell i la Creativitat de la Universitat de Califòrnia Meridional, Antonio Damasio, han sigut molt inspiradores per a ell en el redescobriment de Shakespeare des de l'òptica científica i mèdica.

PONTS ENTRE EL TEATRE I LA MEDICINA

Un dels objectius primordials de la investigació de Vicent Montalt, a més de «restablir els ponts oblidats entre el teatre i la medicina», ha sigut la reivindicació d'una millor comprensió de l'obra de Shakespeare des de l'òptica científica i mèdica perquè l'autor «és un protocientífic del cos, de la ment i de la societat. És un autor visionari que, com Galileu, Spinoza, Leibniz i tants altres, ens fa arribar la seua perspectiva al present i el traspassa; els seus personatges exploren un gran ventall de situacions i de possibilitats de comportament i interacció». De fet, aquestes creacions dramatúrgiques són resultat del moment històric que va viure el dramaturg a Londres, «una època d'intensa ebullició i revolució científica que ell, com a observador de la realitat, incorpora a la seua obra i transforma en teatre; així, alhora, podem aproximar-nos al coneixement mèdic del seu temps», explica.

Vicent Montalt és professor titular del Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I de Castelló. També és professor convidat habitual de University College London i conferenciant en diverses universitats europees. Format com a traductor teatral a l'Institut Shakespeare de la Universitat de València, és autor d'una tesi doctoral sobre Shakespeare, oralitat i intertextualitat (1996). Dirigeix el Màster en Traducció Medicosanitària de l'UJI (membre de la xarxa EMT de la Comissió Europea) i forma part del grup d'investigació GENTT (www.gentt.uji.es), on en l'actualitat és investigador principal de dos projectes sobre comunicació clínica en contextos multiculturals i multilingües centrats en l'ús de dramatúrgies com a metodologies innovadores. És membre d'un projecte Explora sobre llenguatge i cultura de la salut, amb participació d'investigadors de diverses universitats de l'estat espanyol, i també de l'Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA). És autor de nombrosos articles i llibres sobre traducció teatral, científica i mèdica, comunicació medicosanitària, bibliometria, pedagogia de la traducció en línia, i Shakespeare i la medicina. En l'actualitat, realitza una estada d'investigació en l'Institut López Piñero d'Història de la Medicina i de la Ciència, de la Universitat de València.

Accés en línia als articles complets:

http://www.medtrad.org/panacea/IndiceGeneral/n41_tribuna_montalt.pdf

http://www.tremedica.org/panacea/IndiceGeneral/n43_tribuna-VMontalt.pdf