L'UJI acull una jornada científica sobre virus, bacteris i cèl·lules tumorals
La investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en l'Institut de Microelectrònica de Madrid i Premi Rei Jaume I en Noves Tecnologies 2022, Monserrat Calleja, ha explicat durant la seua estada a la capital de La Plana, convidada per la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I, els últims avanços aconseguits per l'equip d'investigació que lidera en el camp de la biomedicina. La conferència ha estat també promoguda per la Fundació Premis Rei Jaume I, que es lliuren divendres 25 de novembre.
Sota el títol «Física per a la biomedicina» aquesta apassionada científica ha detallat alguns dels projectes que han portat al grup investigador a aconseguir mesurar nous paràmetres de cèl·lules, virus, bacteris i proteïnes que permeten detectar de forma més primerenca i amb anàlisis més senzilles la presència de bacteris, virus o cèl·lules tumorals en l'organisme, per mitjà de biosensors que usen característiques físiques (com la massa) per a conèixer el seu estat.
En el cas de les cèl·lules tumorals, un dels processos més complexos, l'equip estudia com detectar amb major precisió, en la primera fase de testatge d'un nou fàrmac, si poguera o no ser eficaç. «Això permetria, ha comentat la científica, estalviar temps, diners i esforç en estudis que en etapes posteriors no demostren la seua eficàcia o permetria fer més proves amb altres compostos i proporcionaria més recursos en aquells que ofereixen millors resultats en una etapa inicial».
Actualment es realitzen test in-vitro que permeten obtenir certes dades per a decidir si seguir o no amb el desenvolupament d'aqueix fàrmac (només el 5% d'ells acaben en estudi) però el propòsit de l'equip investigador és aconseguir mesurar altres aspectes de la mecànica de la cèl·lula i del seu entorn per a obtenir dades més fiables que servisquen per a decidir si continuar o no per aqueix camí.
En el cas dels virus i els bacteris, les seues investigacions se centren en la contaminació ambiental i la COVID, amb l'objectiu de comptar i mesurar les propietats físiques de l'aire per a detectar la presència de bacteris i virus. Avui dia compten amb un prototip sensor que els permet mesurar la massa i elasticitat d'aquests patògens individuals i que facilita la seua detecció en una anàlisi de sang.
«Encara no hi ha eines que ens permeten detectar determinades proteïnes presents en els tumors», ha explicat, per això en les seues investigacions s'utilitzen sensors que permeten amplificar el seu senyal òptic i localitzar-les en concentracions molt xicotetes, «quasi comptant-les una a una», ha descrit. Aquesta experimentació també s'aplica en la detecció del VIH, especialment en nounats de països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, ja la seua detecció precoç pot evitar el contagi del bebè.
Malgrat les dificultats tècniques o pressupostàries que presenten aquest tipus d'investigacions, Monserrat Calleja s'ha mostrat optimista i espera que prompte puguen ser una realitat aquestes noves eines per a posar-les a la disposició de la comunitat investigadora i s'avance en la detecció i tractament d'aquesta mena de malalties.
