Javier Gil: «Airbnb és un model professionalitzat basat en lògiques mercantils decorades d'economia social i col·laborativa»
El doctor en Sociologia per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), Javier Gil, ha analitzat la realitat del sector del turisme i com s'ha vist afectada per la crisi econòmica en el II Simposi Internacional: Ètica del Turisme, organitzat per l'UJI, l'Agència Valenciana de Turisme i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i que ha estat inaugurat pel secretari autonòmic de Turisme de la Comunitat Valenciana, Francesc Colomer.
La ponència de Gil s'ha centrat en la seua tesi doctoral que pivota sobre l'empresa de lloguer d'allotjament Airbnb com a exemple de la transformació neoliberal a través del turisme en un context de crisi. Ha declarat: «Airbnb s'ha convertit en el gran reflex dels processos i canvis entorn del treball, consum i relacions socials que han tingut lloc a partir del 2008». El sociòleg ha subratllat la importància de la retòrica de l'empresa, basada en «discursos afectius, socials i de cura» i en una economia sostenible i col·laborativa que «invisibilitza la part mercantil del procés».
«És un discurs naíf i, fins i tot, perillós, que ven una democratització de l'hostalatge, suport al comerç local i impacte mediambiental positiu», ha afirmat. No obstant això, Gil puntualitza: «Perquè aquests valors s'aconseguiren en la realitat la seua activitat deuria centrar-se en l'hostalatge de casa de particulars, no d'empreses; en barris no turístics; en què els hostes i els amfitrions compartisquen l'habitatge; i en el lloguer d'habitacions, no d'habitatges sencers», punts bàsics perquè Airbnb «siga realment una empresa d'economia col·laborativa», però que es contradiuen amb les dades obtingudes en l'anàlisi quantitativa de la tesi de Gil.
Estadísticament, predominen els lloguers d'allotjaments sencers en els quals l'hoste no entra en contacte social amb l'amfitrió. Existeixen també molts amfitrions que són empreses de lloguer i no particulars. El resultat: «Pocs actors controlen gran part d'un mercat d'hostalatge que, a més, se centra en la seua majoria en territoris turístics. Veiem que Airbnb no trenca amb els models econòmics tradicionals».
Per al sociòleg l'amfitrió és «un treballador encobert no reconegut ni laboralment ni judicialment que ha de crear una sensació familiar, íntima i de confiança amb l'hoste amagant la seua motivació econòmica». Gil ha remarcat que per a l'empresa i els seus amfitrions els habitatges funcionen més com un bé d'inversió i no com un de consum col·laboratiu: «La seua retòrica s'enfronta amb les dades. Intenta legitimar una relació mercantil amb valors socials relacionats amb la cura als quals afigen un valor».
Després de presentar una sèrie d'entrevistes realitzades per a la seua tesi, Gil ha postil·lat: «Existeix un xicotet sector d'amfitrions que no especulen i sí que porten a la pràctica els discursos de cura i intimitat d'Airbnb, encara que solen ser casos motivats per raons econòmiques». En aquest sentit, ha sintetitzat aquests casos en dos tipus: famílies acomodades que per la crisi no aconsegueixen accedir a l'allotjament que desitgen i utilitzen l'empresa per a ascendir socialment o persones precàries que necessiten aqueixa ajuda econòmica per a mantindre la llar.
«Hi ha gent empobrida que troba benefici en el seu quotidianitat. S'inverteix la lògica de les funcions normals de l'hostalatge. L'amfitrió no tria la seua pròpia rutina, la gestiona al voltant de les possibilitats econòmiques del seu allotjament», ha remarcat el sociòleg de la UNED, que conclou: «La sociabilització dels amfitrions es mesuren en termes econòmics i logístics per a acabar racionalitzant la intimitat. La realitat de l'empresa és que es distancia dels discursos afectius de la seua retòrica i s'acosta a les lògiques econòmiques i les relacions mercantils».
