Experts aposten per implicar els ciutadans en el desenvolupament d'iniciatives culturals en el medi rural
La despoblació de les zones rurals ha entrat en l'agenda pública, però les polítiques culturals en eixos mateixos municipis, no. Aquesta és una de les idees que es desprèn de l'estudi «Polítiques culturals i patrimonials a l'Espanya invisible. Municipis de menys de 5.000 habitants», realitzat per Antonio Javier González, de la Universitat de Cadis, que ha presentat durant el seminari d'estiu de la Xarxa Experta. Celebrat a la localitat de Viver, ha sigut organitzat pel Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI) i està dirigit a gestors i mediadors culturals.
La Xarxa Experta és una iniciativa del PEU-UJI que naix amb la vocació de crear una estructura estable de contacte entre la Universitat Jaume I i el territori, a través d'un grup de treball format per tècniques amb una dilatada experiència i una gran solvència tècnica contrastada que assumeixen la mediació i fan d’enllaç. Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del PEU que reivindica i treballa perquè la cultura siga un dret de ciutadania.
L'expert en programes de gestió cultural ha explicat que «la cultura i el patrimoni en el medi rural han sigut invisibles en els últims quaranta anys tant per a legisladors com per als líders interns que han afavorit la creació del que podríem dir "geografia del descontentament" dels territoris que creuen ser maltractats». González ha analitzat els documents legislatius i els plans i iniciatives desenvolupades des de la transició fins a l'actualitat i assenyala que marcs recents com el Pla davant del Repte Demogràfic o la Llei de Despoblament de Castella-la Manxa no presten una excessiva atenció a la cultura en el món rural.
Per a l'estudiós, és necessari incentivar i estimular les polítiques culturals i patrimonials en municipis de menys de 5.000 habitants, ja que «són la base fonamental per a crear identitats col·lectives, són generadores d'efectes econòmics i protectores del patrimoni col·lectiu», al mateix temps que les considera «part de les polítiques socials de l'àmbit rural». González manté que en l'actualitat «la cultura és més una discrecionalitat política que un dret ciutadà».
Davant d'aquesta situació, l'expert considera que «hi ha una oportunitat de desplegar iniciatives i processos culturals amb la implicació i el compromís dels ciutadans davant de les polítiques que prioritzen l'assistència i la participació i que estan lligades a l'estacionalitat». En aquest sentit, ha posat com a exemple el treball i la gestió del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I que, a través del PEU, acompanya i fa costat als municipis de menys de 5.000 habitants per a desenvolupar projectes culturals.
En el seminari també han intervingut Milagros Alario, profesora de la Universitat de Valladolid, qui ha avaluat el resultat dels projectes finançats a través dels Fons Leader en el món rural, dels quals explica que «moltes vegades, els col·lectius i persones que els sol·liciten estan més satisfets pel procés d'acompanyament que se'ls dona que per la subvenció en si».
La jornada també ha comptat amb la participació d'Ángel Valeriano, mestre formatger de «Los Corrales», que ha explicat l'experiència i la filosofia de la iniciativa que va nàixer fa més de 30 anys a la Serra d'Espadà. Valeriano ha participat com a representant del sector productiu en un seminari, que compta amb el finançament del Pla de formació del programa «Cultura per a la recuperació» de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i que ha finalitzat amb el taller realitzat per Antonio Javier González.
