Experts advoquen per la formació per a lluitar contra la discriminació LGTBi i els delictes d’odi
La Facultat de Ciències de la Salut, en col·laboració amb el col·lectiu per la diversitat afectiu-sexual Castelló LGTBi i l’Associació Gent&Pol, ha celebrat les IV Jornades «Policia, diversitat i drets» que s’han centrat en la lluita contra els delictes d’odi i discriminació i en la col·laboració dels cossos de seguretat per a la prevenció, assistència i suport a les víctimes.
L’acte d’inauguració ha sigut a càrrec de la vicerectora de Planificació Estratègica, Qualitat i Igualtat de l’UJI, M. José Oltra; el degà de la FCS, Rafael Ballester; regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Castelló, Antonio Lorenzo, i el director general de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat, José María Ángel Batalla. Oltra ha posat de relleu la importància de la col·laboració entre els responsables de la seguretat pública i els col·lectius cívics per a contribuir a un canvi i transformació social mentre que Ballester ha destacat la formació com a element indispensable perquè la diversitat es veja com un «símptoma de riquesa psicològica i social».
A continuació s’ha celebrat la taula redona «Delictes d'odi i dret de les sexualitats» en la qual han intervingut Patricia Campos, expilot de l’Exèrcit espanyol; David Morano, investigador de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València; José Diaz, professor associat de Dret Constitucional de l’UJI, i Cristina Giménez, de la unitat SaluSex – Unisexsida de l’UJI.
Patricia Campos ha compartit la seua experiència com a expilot a l’exèrcit i lesbiana, una professió que va deixar perquè en aqueix entorn no compartien els seus valors de tolerància o defensa dels drets humans. «Institucions com ara l’exèrcit o l’església són tradicionalment homòfobes i masclistes però també formen part de la societat i haurien de col·laborar per a posar fi a aquests problemes», ha assenyalat. En aquesta línia, ha apuntat que «l’homofòbia és una malaltia psicosocial que sofreixen moltes persones per ignorància o por a allò diferent però cadascun de nosaltres podem donar xicotets passos per a resoldre aquest gran problema». Així, ha destacat la importància d’inculcar valors des de la infància tant en l’àmbit familiar com a l’escola.
Per la seua part, Morano ha fet un repàs de la lluita pel reconeixement dels drets a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans. Així, ha explicat que encara que s’haurien d’aplicar a totes les persones queda patent que aquesta no és la realitat quan s’han necessitat convencions específiques sobre discriminació racial, discapacitat, dones o xiquets per a reconèixer als subjectes dels drets, una assignatura encara pendent en el cas LGTBi. Així, l’investigador ha assenyalat que cal lluitar per la implantació de mesures legislatives i administratives contra els discursos d’odi; educar en diversitat sexual i gènere; despatologitzar la transsexualitat, i establir protocols específics LGTBi per a les forces policials, civils i militars.
Díaz ha abordat l’asil i refugi per motius d’orientació sexual i identitat de gènere. Segons ha presentat, en 75 països del món encara es condemnen els actes d’homosexualitat, una penalització institucional que en molts casos ve de lleis islàmiques o de vestigis jurídics de l’època colonial. Pel que fa a la normativa vigent que regula el dret a l’asil ha explicat que sí que reconeix la identitat de gènere i l’orientació sexual però ha afirmat que aquesta inclusió s’ha fet d’una forma discriminatòria i haurien de modificar-se els criteris.
Finalment, Cristina Giménez ha abordat els delictes d’odi com a repercussió d’una societat que visibilitza tan sols dos realitats de gènere i que educa en un paradigma binari. «El model social i cultural decideix allò que és normal i el que és patològic i d’aquesta manera s’estigmatitza, es discrimina i s’invisibilitza», ha afirmat. En aquest sentit, ha assenyalat que és fonamental establir espais de diàleg efectius on s’afavorisca l’empatia, l’escolta activa, el respecte i el llenguatge inclusiu.
