El PP exigeix a Diputació que no tanque Penyeta Roja
La Ley Celaá que el PSOE redacta preveu el tancament de centres d'Educació Especial com el que depén de la institució provincial i el trasllat d'alumnes a centres ordinaris
Vicente-Ruiz, diputada provincial del PP, lamenta que el PSOE exercisca de botxí dels avanços aconseguits per especialistes i docents, i reivindica la llibertat de les famílies
El Grup Popular en la Diputació Provincial ha eixit en defensa de les famílies amb fills amb discapacitat intel·lectual després de l'anunci del PSOE de tirar el tancament a aquests centres en un termini de deu anys. Segons estableix la Disposició Addicional Quarta de l'avantprojecte de Llei Educativa, aquests col·legis traslladaran al seu alumnat als centres ordinaris i només es mantindran aquells “els alumnes dels quals requerisquen una atenció molt especialitzada”.
Elena Vicente-Ruiz, diputada provincial del PP, ha exigit al PSPV en la Diputació que garantisca “la continuïtat de la prestació del servei excel·lent i professional que durant molts anys ve prestant el centre d'Educació Especial de Penyeta Roja”. Aquest col·legi, dependent de la Diputació Provincial, “assisteix, forma i educa a desenes d'alumnes que el PSOE pretén ara portar a centres ordinaris”.
Aqueixa decisió, “l'han de prendre les famílies, mai el PSOE. Encara que és clar que al Govern de Pedro Sánchez li agrada més imposar el seu criteri que escoltar als que realment haurien d'opinar sobre aquest assumpte: famílies i experts”.
Des del PP en la Diputació Provincial, “estarem al costat de les famílies, defensant els seus drets per damunt dels qui els veten, i reclamant la continuïtat d'aquest centre més enllà de 2030”, data prevista pel PSOE per a executar el tancament.
Vicente-Ruiz ha lamentat finalment l'ús de l'estat d'alarma “per a tramitar aquesta addicional amb l'objectiu de silenciar a les famílies i docents”. “És una mostra més de la impúdica política d'un Govern d'Espanya que durant aquesta pandèmia ja ens ha acostumat no sols a les mentides sinó, cosa que és més greu, a la censura i el control de la crítica. És la llei del silenci”.
