elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La ESTCE reconeix la tasca del professorat més motivador de secundària amb els Premis Marcadors

  • En l'acte també s'ha lliurat el Premi de Divulgació Científic-Tecnològica en valencià a l'assaig de l'estudiant José Vicente Soriano

L'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) de la Universitat Jaume I ha celebrat el lliurament de la segona edició dels Premis Marcadors, destinats a reconèixer als professors i professores de secundària que més han motivat i format als estudiants durant el període de l'ESO i Batxillerat.

Els 11 guardonats han sigut triats i votats per l'alumnat de la ESTCE de primer i segon curs i persegueixen visibilitzar el treball del professorat de secundària de la branca cientificotècnica, el seu coneixement i la seua capacitat de transmissió d'habilitats a l'alumnat amb el seu treball diari.

En l'esdeveniment també s'ha atorgat el IX Premi de Divulgació Científic-Tecnològica en Valencià a l'estudiant José Vicente Soriano pel seu assaig «El sentido de la ciencia».

L'acte ha comptat amb la participació de la vicerectora d'Estudiantat i Compromís Social, Inmaculada Rodríguez; la directora de l’ESTCE, Amelia Simó, i el secretari de l’ESTCE, Juan Ignacio Climente.

La vicerectora d'Estudiantat i Compromís Social ha destacat que l'acte és una «oportunitat única» per a reforçar llaços entre l'estudiantat universitari i un professorat de secundària al qual recomana «guardar en el cor aquest moment atès que implica que els vostres alumnes us recorden i us tenen com a exemple de futur». Per part seua, la directora de la ESTCE ha afegit la importància del reconeixement ja que «el batxiller cientificotècnic no és el més popular i hi ha una reducció d'alumnat. És una cosa preocupant perquè la societat necessita professionals formats en aquesta mena de disciplines i cal destacar el valor de transmetre a l'alumnat la vocació i l’interès en la ciència».

La professora de secundària del col·legi Salesianos de Borriana, Esther Llorens, ha assegurat en representació dels 11 professors i professores premiades que «la clau està en el fet que els alumnes senten que al docent l'apassiona el seu treball i que es deixa la pell», i ha assenyalat la difícil tasca del professorat en la formació durant el batxillerat «posat que tenim dues responsabilitats diferents: que els nostres alumnes accedisquen als graus passant la PAU amb la nota necessària i, al mateix temps, que en el procés aprenguen a raonar, a prendre decisions i resoldre problemes, ensenyant-los capacitat crítica, treball en equip i autonomia». Així mateix, ha afegit que «el món necessita més homes de ciència i, sobretot, més dones de ciència. Estudiants que no tinguen por a la disciplina i se senten capaces de convertir-se en professionals d'un sector cada vegada més rellevant. Per a això necessitem un professorat motivat que se senta valorat», ha apuntat Llorens.

Autenticitat, compromís, passió, humor i honesdat, algunes de les raons del premi

Honestedat, passió, autenticitat, compromís i humor són alguns dels substantius que el professorat guardonat en la segona edició dels Premis Marcadors de l’ESTCE ha fet servir per a explicar-se els motius pels quals el seu alumnat l’ha triat per atorgar-li aquests guardons. «Sempre he intentat ser honest amb la professió i amb el meu alumnat, comenta Ernest Micó, i pense que podria tenir alguna cosa a vore». Per a Begoña Adsuara la raó podria estar en la «passió amb què explique la matèria, la paciència quan en preguntem dubtes, no perdre el somriure gairebé mai, escotar-los quan han demanat ajuda i especialment, animar-los i confiar en ells per superar no només la meua assignatura sinó tot el batxillerat, i tot això, amb humor».

Esther Llorens considera que «l’alumnat valora, a banda del tracte amb ells, l’esforç que poses en fer la teua tasca com a docent, i això implica transmetre la passió que sents pel que fas, motivar-los perquè els agrade l’assignatura i, a voltes, posar-te en la seua pell. A més a més, crec que també valoren l’esforç de tot el departament per apropar el món matemàtic mitjançant concursos d’enginy o fotografia matemàtica, activitats de gamificació. L’alumnat aprecien que t’agrada el que fas i valoren la teua dedicació». I

Per a Salvador Mondragón l’elecció no és altra cosa que ser valorat com a una persona autèntica. «Es suposa que el bon professor posseeix transparència didàctica, coneixement científic de la matèria i proximitat emocional,... però l'autenticitat no es posseeix, ni s'aprén, es transmet. I en això crec que radica la valoració que fa l'alumnat en general.... saber sentir que el que hi ha davant és autèntic». En el cas de Manuela Segura  opina que «el que valoren els alumnes en un professor és el compromís que tens amb ells. Jo sóc molt exigent, però ells saben que si treballen estic per ajudar-los i agraeixen que els dónes confiança i valores el seu esforç. No només hem d’ensenyar l’assignatura, sinó també estar al seu costat i ajudar-los a formar-se com a persones. També valoren la coherència entre el que dius i el que fas, entre el que exigeixes i el que ofereixes i el fet de deixar les coses clares des d’un principi».

En el cas d’Ernest Arnau, «la resposta és senzilla: la ciència és meravellosa. Independentment de l’edat o dels nostres coneixements és fantàstic fer-nos preguntes i que la natura ens responga. Com a docent intente transmetre aquesta idea i, em sembla, que l’alumnat la comparteix». En el mateix sentit es pronuncia Sergio Gutiérrez, qui explica que alguns factors determinants han pogut estar «la proximitat entre les perspectives del professorat i l'alumnat; la capacitat de contextualitzar els continguts de l'assignatura en relació amb elements, problemàtica i preocupacions de la vida diària de l'alumnat; l'apreciació del rigor acadèmic en una determinada matèria; i també, interessos personals compartits».

«Personalment, explica Gutiérrez, m'inspira i em representa el personatge Link, de la saga de videojocs The Legend of Zelda, de Nintendo. Link és l'etern aprenent, sempre aprenent, sempre viatjant, coneixent nous paisatges i nous personatges, adquirint habilitats i destreses noves, i vivint experiències noves. Per a mi, un professor mai aconsegueix la seua "forma final"; o mai hauria de fer-ho. Jo estic en fase beta perpètua. Reinventant-me contínua i permanentment com a professor. Com a Link. Aquesta perspectiva fresca i innovadora és valorada positivament per l'alumnat, que s'adona perfectament de l'esperit i la voluntat de preparació davant la incertesa que fomentem alguns docents».

Una visió diferent del món, allò que no està en els llibres

Moltes són les coses que l’alumnat aporta cada dia als seus docents, encara que moltes vegades no siguen conscients d’aquesta transferència o influència. Per Nacho Alguacil, qui repeteix guardó, «sens dubte, els professors som uns afortunats per poder compartir la nostra professió amb els nostres alumnes. Hem de ser conscients de la nostra responsabilitat com a formadors de persones i prioritzar sempre l'alumne davant de qualsevol altra cosa. És molt satisfactori veure créixer els alumnes a mesura que passen els anys i saber que has pogut col·laborar en eixe creixement personal i acadèmic».

Per Ernest Micó «sempre pots aprendre coses de la gent jove, la seua visió del món aporta un punt de vista diferent de les coses i potser encara no tenen alguns estereotips que amb el pas del temps anem acumulant i que utilitzem massa sovint». En el cas d’Esther Llorens és «el reconeixement de què el teu esforç val la pena. És el reconeixement més valuós que tenim els docents. Són una de les raons amb que t’alces de matí i dius “allá voy”… ».

I per Begoña Adsuara és «molt satisfactori veure com els meus alumnes aprenen gràcies a les meues explicacions. És emocionant saber que estic contribuint a la formació de ments joves. És molt gratificant ajudar-los a superar les seues barreres i que creuen en ells mateixos. I em sent molt orgullosa quan aconsegueixen les seues metes gràcies al meu treball».

Per al professor Salvador Mondragón l’alumnat «ens permet aprendre a ser millor persona, augmentar la sensibilitat i a ser humil. He aprés el que no hi ha en els llibres» i igual li passa a Ernest Arnau qui assegura que «l’ensenyança és una conversa en la qual totes les parts millorem. Per exemple, el disseny dels experiments. Deixar que l’alumnat pense, propose i cree proporciona noves possibilitats que no havia imaginat. Tots aquests increments individuals suposen un canvi enorme!».

Per a Sergio Gutiérrez és una manera de reinventar-se «igual que l'educació és el motor del progrés de la societat, l'alumnat és l'agent educatiu motor del progrés d'un docent com a docent, i, per tant, l'agent fonamental de tot el procés. És a dir, els docents ho som per i per a l'alumnat. Gràcies a l'alumnat tenen sentit la nostra missió, i el nostre viatge. I, aquest viatge mai acaba, encoratjat i avivat per generacions d'estudiants que ens conviden a reinventar-nos, i ens faciliten fer-ho. I, siguem conscients, també ens demanen fer-ho. Gràcies a l'alumnat i per i per a l'alumnat, adquirim noves destreses, habilitats, eines, aconseguim nous paisatges, i experimentem noves vivències. I ens reinventem».

I com van arribar ells i elles on estan?

Tothom té una referència docent de l’escola o l’institut, o inclòs de la vida, que li ha servit de motivació o inspiració, fins i tot els i les docents premiats. En el cas d’Ernest Micó estava clar «sempre m’han agradat les Ciències Naturals i en especial la Biologia per les contínues preguntes sobre el funcionament dels éssers vius», explica. Per a Esther Llorens la influència va ser doble «altres dos docents, Adelaida Pla a l’escola i Eduardo Copoví a l’Instituit, cadascú a la seua manera però els dos em van transmetre el gust i la passió per les Matemàtiques».

El cas de Salvador Mondragón va ser un poc diferent «no sabria què dir, fa més de 40 anys l'important era tenir un sou. El que sí que sé és que després d'uns estudis científics i una oposició vaig estudiar Filosofia especialitzant-me en orientació escolar... sabia molt de dibuix però no sabia com ensenyar-lo.... és una de les tres millors decisions que he pres en la vida». No obstant això, Manuela Segura ho tenia molt clar «sempre m’he volgut dedicar a la docència i sempre m’ha agradat la química. La de professor crec que és una de les professions més boniques que existeixen i m’ha fet molta il·lusió que em donaren aquest premi aquest any que ha sigut el de la meua jubilació. Després de 36 anys han passat molts alumnes per les meues classes, però sempre he intentat donar el màxim de mi mateixa.  És molt gratificant quan en trobes pel carrer antics alumnes de fa molts anys que et saluden i et recorden amb estima o que han estudiat química perquè els agradaven les teues classes».

Més que una persona, ha sigut la passió per la ciència és el que va moure a Ernest Arnau a dedicar-se a la docència «la ciència és apassionant i ens permet descobrir i millorar cada dia. Un curs podem plantejar un experiment i al següent millorar-lo, veure les dificultats que s’han plantejat, les idees noves… són disciplines dinàmiques». En la mateixa senda de la mobilitat es pronuncia Sergio Gutiérrez qui explica que «sempre em va picar el cuquet de l'educació, i, com deia, la concebo com el motor del progrés de la societat. Crec fortament en la necessitat de progrés com a societat, per això dedicar-me a educació era, simplement, natural. D'altra banda, gaudeixo molt com a docent, malgrat l'enorme responsabilitat que comporta la professió i la seua complexitat. Al llarg de la meua vida, en les diferents etapes d'estudis, he tingut millors i pitjors professors. Òbviament, prefereixo ser part de la solució, per la qual cosa la meua principal motivació és intervenir com a engranatge que funciona amb sentit en aquest motor».

Pujar