Ereta i Espèrit, una parella de trencalòs alliberada en la Tinença de Benifassà, donen els seus primers vols
Aquests animals van arribar sent pollastres juvenils, procedents dels centres de cria de Guadalentín a Andalusia i Haringsee a Àustria
Ereta i Espèrit, l'última parella de trencalòs alliberada per la conselleria de Transició Ecològica en la Tinença de Benifassà, ha començat a donar els seus primers vols.
Aquests dos ocells procedeixen de la Xarxa de Cria Europea, gestionada per la Vulture Conservation Foundation (VCF), que ha proporcionat al projecte de reintroducció del trencalòs en la Comunitat Valenciana, iniciat en 2018, un total d'11 individus.
La Conselleria està duent a terme aquest programa de reintroducció, per a portar de tornada a aquest ocell tan emblemàtic per a la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb el Govern d'Aragó, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Fundació Vulture Conservation.
En concret, Ereta és una femella nascuda el 15 de febrer de 2022 en el Centre de Cria de Guadalentín (Andalusia) i Espèrit un mascle nascut el 21 de febrer de 2022 en el Centre de cria RFZ d'Haringsee (Àustria). Des de la seua arribada a la Tinença i durant el període transcorregut en l''hacking', els dos van establir un estret vincle poc comú en individus de la seua edat, que generalment són més competitius.
Després d'una mica més d'un mes i mig de convivència, tots dos han abandonat l''hacking' amb només un dia de diferència. Encara que han tardat alguns dies a tornar a coincidir, des del dia 3 de juliol es troben junts de nou, aquesta vegada ja en llibertat, solcant els cels del Maestrazgo.
Tots els trencalossos que provenen de la Xarxa de Cria Europea són criats per adults de la seua espècie durant els seus primers dies de vida i portats a la zona d'alliberament amb aproximadament 90 dies d'edat, quan ja són capaces de menjar sense necessitat de ser encebats pels progenitors, però encara depenen d'aquests perquè els porten aliment.
A partir d'aqueix moment els animals passen a ser responsabilitat del personal tècnic de seguiment del projecte, que continuen cuidant d'ells sense cap contacte amb humans. Allí passen les últimes 4 setmanes abans de "abandonar el niu" (que decideixen ells mateixos quan estan preparats, ja que la zona de 'hacking' està oberta, només envoltada d'una tanca).
Aquest període és imprescindible en el desenvolupament cognitiu de l'espècie, perquè és llavors quan se'ls queda fixada la zona a la qual hauran de tornar en el futur quan estiguen preparats per a criar.
A partir del segon any d'edat aproximadament, els joves entren en la fase dispersiva i abandonen la zona de solta, visitant altres zones adequades per a l'espècie durant almenys dos anys més. És llavors quan s'espera que comencen a tornar al punt de partida per a establir el seu territori. Si tot va bé i troben una parella adequada, formaran un vincle per a tota la vida i començaran a criar a partir dels 6-10 anys d'edat.
Els primers individus alliberats en el Maestrazgo en els anys 2018 i 2019 ja han entrat en la fase de retorn, i varis han tornat a la Tinença, per la qual cosa possiblement ja podrien fixar-se per la zona.