Una dotzena de grups de l'UJI contribueixen des de diversos àmbits a la recerca sobre l'Alzheimer
A mesura que l'esperança de vida augmenta a tot el món, també ho fa la incidència d'aquesta malaltia que afecta la memòria, el pensament i el comportament de milions de persones. I és que darrere de cada diagnòstic d'Alzheimer, es troba una història de lluita i dolor, tant per als afectats com per als seus sers estimats. Tal com indica l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la malaltia d'Alzheimer és la principal causa de demència i cada any es diagnostiquen uns 10 milions de nous pacients. Només a Espanya, afecta a gairebé un milió de persones: una de cada deu persones majors de 65 anys i un terç de les majors de 85 anys.
En els últims sis anys, la Universitat Jaume I ha estat escenari d'un avanç significatiu en la lluita contra l'Alzheimer. Amb una mitja dotzena de projectes enfocats a aquesta malaltia, els grups de recerca, especialment NEUROBIOTEC i BIOTRANSFER, han liderat la cerca de solucions. No obstant això, també destaca l'esforç col·lectiu d'una desena de grups de recerca d'àrees com a salut, tecnologia o humanitats, que contribueixen de manera directa o indirecta a enfrontar el desafiament que suposa abordar la malaltia de l'Alzheimer.
Què diu la ciència?
L'origen de la malaltia de l'Alzheimer actualment continua sent una incògnita, i si bé tampoc s'ha arribat a un tractament capaç de curar la malaltia, això no significa que la ciència no hagi fet progressos. La veritat és que en les últimes dècades el personal investigador ha aconseguit nombrosos avanços que han permès determinar on cal posar el focus i on no cal posar-lo.
Ens remuntem a l'any 1901, quan el mèdic psiquiatre alemany Alois Alzheimer, va quedar sorprès amb el comportament de Auguste Deter, de 51 anys, la que seria la primera pacient diagnosticada d'Alzheimer, malaltia que precisament porta el nom del seu descobridor. Quan Deter va morir, en realitzar la seva autòpsia, Alzheimer va poder observar dos tipus d'anomalies en el cervell: l'acumulació en forma de plaques de beta-amiloide (una proteïna que en condicions normals afavoreix la transmissió neuronal) i els cabdells de proteïna tau, que provoquen la pèrdua progressiva de les connexions entre les cèl·lules nervioses i, finalment, a la mort cel·lular. Aquest descobriment va suposar el punt de partida de la recerca sobre l'Alzheimer, i des de llavors, els científics i científiques han treballat amb diverses hipòtesis per a donar amb aquesta «vareta màgica» capaç de controlar aquesta malaltia, o almenys alentir els símptomes a través de la prevenció primerenca i tractaments de diversa naturalesa.
La recerca de l'Alzheimer en els seus diferents estadis
En aquesta lluita contra l'Alzheimer, les universitats s'erigeixen com a centres clau d'esperança i coneixement. Els grups de recerca de la Universitat Jaume I es dediquen a abordar els desafiaments que planteja aquesta malaltia des d'una àmplia gamma de disciplines. De la biomedicina aplicada fins a la bioquímica computacional, passant per la neurobiotecnologia i la infermeria, aquests grups contribueixen amb el seu esforç a comprendre els mecanismes subjacents de l'Alzheimer i la cerca de solucions.
A més, cal destacar que l'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, com també ho són el Parkinson o la demència amb cossos de Lewi. En aquest sentit, la recerca de l'Alzheimer obre també la via per a millorar el diagnòstic o el tractament d'altres malalties neurodegeneratives.
Orígens, diagnòstic, prevenció i tractament. Aquestes són les paraules clau que esmenten i repeteixen alguns dels investigadors i investigadores de la Universitat Jaume I dedicats a la recerca de l'Alzheimer. Ara bé, en quin d'aquests estadis de la malaltia cal «atacar»?
En opinió d'Ana María Sánchez, coordinadora del grup NEUROBIOTEC, les línies de recerca del qual se centren en buscar mecanismes relacionats amb l'inici de la malaltia, com la neuroinflamació i la resistència a la insulina, «la hipòtesi que les plaques i els cabdells són la causa de la malaltia, en el món científic, fa ja temps que està qüestionada, sembla que són més una conseqüència que una causa», comenta. I és que, després de nombrosos estudis enfocats en aquesta direcció, el personal investigador va començar a pensar altres maneres d'abordar la malaltia.
En aquest sentit, des de la biotecnologia, aquest grup ha investigat la relació entre ARN no codificant llarg (IncRNA) i la neuroinflamació present en l'Alzheimer, considerant els IncRNAs com biomarcadors i objectius terapèutics. També han estudiat les alteracions del microbioma intestinal i l'ús de probiòtics per a retardar la deterioració cognitiva que causa l'Alzheimer, i han desenvolupat un model d'Intel·ligència Artificial per a predir el risc d'Alzheimer basat en l'expressió gènica en mostres de sang.
Un altre dels grups que aborda els orígens de la malaltia és el de Bioquímica Computacional, el coordinador de la qual és l'investigador Vicent Moliner. L'equip científic, centrat en els processos de catàlisi enzimàtica, treballa amb una hipòtesi respecte a un possible origen de la malaltia de l'Alzheimer, la inflamació que generen les infeccions bucals, ja que en algunes anàlisis del cervell d'éssers humans que han patit Alzheimer s'ha detectat una elevada concentració d'un determinat tipus d'enzim que està associada a aquestes infeccions, com la periodontitis.
En aquest sentit, a través de les seues recerques tracten d'entendre com els enzims són capaços d'accelerar reaccions químiques amb una alta efectivitat. Hi ha dues maneres en les quals treballen amb els enzims: tractant de bloquejar-les per a dissenyar fàrmacs i impedir la rèplica de cèl·lules, o bé dissenyant un enzim per a catalitzar qualsevol tipus de reacció.
Unes altres de les línies de recerca que el personal investigador de l'UJI està estudiant està relacionada amb el diagnòstic de la malaltia. En paraules de Javier Burgos, investigador distingit de la Unitat predepartamental de Medicina i coordinador del grup de recerca BIOTRANSFER (Biomedicina aplicada) «el nostre grup està centrat en arribar a un diagnòstic precís, concretament a través de biomarcadors en sang». Amb aquests biomarcadors es podria diagnosticar, de forma no invasiva, si una persona desenvoluparà la malaltia, no obstant això, encara que en aquest àmbit s'ha realitzat molta recerca, encara no s'ha traslladat a la clínica aplicada, com per a poder afirmar que es tracta d'un test rutinari. Una altra de les línies de recerca del grup BIOTRANSFER se centra en el desenvolupament de fàrmacs neuroprotectors per a l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives i del sistema nerviós central.
És evident que existeix un esforç col·lectiu per aconseguir millores en aquesta malaltia. L'Alzheimer és una malaltia complexa i polièdrica. Cada pacient diagnosticat la pot patir a causa de causes diferents, en la qual factors externs i genètics interactuen en el seu desenvolupament. A més, és important tenir en compte que la progressió de la malaltia pot variar d'una persona a una altra.
Davant aquesta complexitat, Ana María Sánchez insisteix en la necessitat de fer una espècie de vestit a mida com a forma de prevenció. La investigadora destaca que, si bé existeixen fàrmacs que poden millorar la circulació neuronal, hi ha hàbits que poden practicar-se en qualsevol moment, avalats per estudis científics que demostren els seus beneficis tant en l'àmbit de la salut mental i física, que reforçarien la protecció cap a aquesta o altres malalties mentals: portar un estil de vida saludable.
Fer exercici, alimentar-se bé, dur a terme activitats que estimulin el cervell com aprendre idiomes, tocar un nou instrument, o el simple fet de socialitzar, són pràctiques que, si bé no són una garantia infal·lible, poden ajudar a prevenir. No obstant això, resulta fonamental oferir des de l'àmbit sanitari un enfocament personalitzat que cobreixi les necessitats individuals, és a dir, crear aquest vestit a mida per a cada pacient, i que portar un estil de vida saludable no sols sigui una recomanació, sinó que es consideri com una prescripció mèdica.
Des de la Universitat Jaume I també s'està investigant sobre possibles tractaments contra la malaltia. En aquest sentit, els principals grups que lideren recerques clau en aquest àmbit són NEUROBIOTEC, Bioquímica Computacional i IMPLICA (La Implicació de la Infermeria en les Cures), dirigit per la investigadora María Pilar Molés.
Des del grup d'Ana María Sánchez han estat treballant en el desenvolupament d'anàlegs sintètics d'àcid abscísic (ABA), una hormona amb propietats antiinflamatòries i de sensibilització a la insulina. Les seves recerques ofereixen resultats positius en la millora de l'aprenentatge i la memòria en models de síndrome metabòlica i Alzheimer, ja que es redueix la neuroinflamació i millora l'expressió de diverses molècules clau en el funcionament cerebral. D'altra banda, Moliner i la resta d'investigadors que pertanyen al grup de Bioquímica Computacional han centrat els seus esforços a entendre els processos de catàlisis enzimàtiques, és a dir, tractar de bloquejar o dissenyar enzims amb l'objectiu de crear un fàrmac eficaç per a tractar l'Alzheimer.
En el camp de la infermeria, el grup de María Pilar Molés treballa en una línia de recerca centrada en les cures de la infermeria en diferents etapes de la vida, i concretament, una d'aquestes línies està centrada en les persones majors que pateixen Alzheimer, brindant suport i qualitat de vida als qui ho necessiten. Més concretament, un dels seus articles recents aprofundeix en l'anàlisi de l'estigma associat a la malaltia mental, com pot ser l'Alzheimer; les conclusions de l'estudi han determinat que l'estigma continua sent un problema greu en la societat actual, que implica conseqüències tant per als pacients com per als seus familiars.
Els efectes socials de l'Alzheimer
Malgrat els esforços per part de la comunitat científica, la cura de l'Alzheimer sembla encara no estar al nostre abast. No obstant això, resulta necessari centrar-se en el fet que els investigadors i investigadores estan bolcats a millorar la vida tant dels pacients amb Alzheimer com dels familiars. «Perquè la família del pacient, també són pacients», comenta Francisco Ros, investigador del grup BIOTRANSFER al costat de Javier Burgos. Ros posa l'accent en el fet que quan a un familiar li diuen que pateix Alzheimer, cau una sentència i «tant de bo no fos així».
I és que, al cap i a la fi, la malaltia de l'Alzheimer també és una història d'amor, d'amor pels nostres. I la veritat és que aquesta malaltia produeix un comiat d'aquesta persona abans d'hora; d'aquesta persona que va deixant de ser ella mateixa. És molt dur. Per això, segons Ros, «els familiars necessiten cuidar-se per a cuidar», per aquest motiu, la salut tant mental i física dels sers estimats també hauria de ser una cosa prioritària.
Tots els investigadors i investigadores de l'UJI que estudien l'Alzheimer des dels seus diversos camps, coincideixen que es tracta d'una malaltia en la qual la dimensió social cobra una gran rellevància en el seu desenvolupament. En aquest sentit, fa falta empatia, recursos i, per descomptat, continuar donant suport a la recerca, perquè hi ha esperança en què algun dia arribi el moment en què la ciència aconsegueixi que les persones que pateixen Alzheimer puguin ser elles mateixes fins al final. Mentrestant, com canta Andrés Suárez «Recorda tu que pots».
