La Diputació s'uneix per a reclamar un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi que incloga més recursos humans i econòmics en salut mental
La Junta de Portaveus dona llum verda a una nova declaració institucional que s'emportarà al ple del pròxima dimarts 27 de setembre
La Diputació de Castelló sumarà a totes les forces polítiques per a aprovar una nova declaració institucional que insta a elaborar un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi que, entre altres aspectes, ha d'incloure més recursos econòmics i humans en l'àmbit de la salut mental.
El president de la Diputació, José Martí, considera fonamental que un a qüestió tan rellevant com és fer front al suïcidi i millorar l'atenció a la salut mental per per «abordar-lo de manera conjunta, sense diferències ideològiques, emmarcant l'acció i els recursos dins d'un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi que estiga coordinat amb les comunitats autònomes, ja que les competències en matèria de salut, en l'àmbit social i en l'educació són de la seua competència».
Aquest pla, segons recull el text consensuat, ha d'intervindre en els diferents estaments, individual, familiar, comunitari, social, educatiu i sanitari, fer un seguiment personalitzat de les persones vulnerables, afectats i familiars i, a més, mantindre una coordinació efectiva de recursos en l'àmbit nacional.
Per a això, des de la Diputació s'exigeix un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi que genere un marc per a la creació de plans autonòmics i dotació pressupostària suficient per a la seua posada en marxa i execució. En aquest pla s'ha de recollir una millora real de l'atenció primària, perquè els seus professionals «són els nostres referents més pròxims en l'atenció i seguiment dels processos de salut-malaltia que ens afecten al llarg de la vida i és, per tant, un espai d'atenció clau per a la prevenció i detecció del suïcidi», recull el text.
En aquesta línia, s'incideix en què és vital «cuidar especialment la qualitat dels serveis de salut mental, dotant-los de recursos humans i econòmics suficients, i revisant en profunditat el sistema d'atenció».
És fonamental a més «conéixer i comprendre la conducta suïcida», la qual cosa suposa comptar amb «investigadors i investigacions que oferisquen informació rigorosa i actualitzada al nostre moment històric i social, i que permeten desenvolupar models d'intervenció plurals, específics i realment eficaços».
A això s'uneix la necessitat de sensibilitzar i millorar la informació a la població general a través de campanyes de conscienciació promogudes per institucions públiques, mitjans de comunicació i entitats socials. «Urgeix que s'implementen campanyes nacionals que minoren l'estigma social que acompanya a la malaltia mental i campanyes amb impacte centrades en la prevenció».
Paper dels mitjans de comunicació
Altre aspecte destacat en el qual es fixa el text de la declaració institucional és el paper dels mitjans de comunicació, als quals s'anima a adoptar «pràctiques de comunicació responsables en la informació sobre el suïcidi, així com l'ús responsable de les tecnologies de la informació i xarxes socials on urgeix elaborar un pla d'actuació en xarxes per a la detecció precoç de risc dels més joves i per a desenvolupar mesures d'intervenció i ajuda adaptades a aquestes edats i als mitjans amb els quals es comuniquen».
Hui el suïcidi, segons les dades oficials, ja és la primera causa de mort entre joves de 15 a 29 anys al nostre país. Les estadístiques de 2021 apunten a quasi 4.000 morts oficials per suïcidi a Espanya.
