Diputació intervé en la millora i conservació dels rius
La Diputació de Castelló, coordina actuacions de millora i conservació dels rius a les zones de la llera propera a les depuradores d'aigües residuals, amb la col·laboració de l'empresa responsable del manteniment i gestió d'aquestes instal·lacions, FACSA, l'assessorament tècnic de la Fundació LIMNE, entitat de custòdia fluvial, i l'ajuntament de Fuente la Reina. S'inicia una experiència pilot on s'aplicaran tècniques innovadores per al control de la canya invasora amb la retirada de canyes i substitució por vegetació autòctona, amb l'objectiu de restaurar el riu.
La canya americana (Arundo donax) està considerada, segons la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN), com una de les 100 espècies invasores més perilloses i nocives a escala mundial per la seva capacitat de desplaçament de la vegetació autòctona.
Es tracta, per tant, d'una espècie exòtica i invasora, present en densitats altes en la majoria de les riberes dels rius mediterranis. Entre els efectes que provoca destaquen: competència i reducció de les espècies autòctones, una major evapotranspiració o l'augment del risc d'inundació en episodis de pluja torrencial, ja que és fàcilment arrencada i tapona els ulls dels ponts i altres infraestructures. Les espècies invasores són un dels principals perills per la biodiversitat, en provocar la desaparició de les plantes i animals propis de cada regió i modificar profundament els ecosistemes típicament mediterranis.
Promogut per la Diputació, el Diputat de Medi Natural, Antoni Cases lidera una proposta a Fuente la Reina, on l'empresa FACSA i la Fundació Limne, en col·laboració amb l'Ajuntament, pretenen acabar amb ella, o com a mínim controlar-la, amb ànim de restaurar l'estat ecològic del riu i la seua capacitat de desguàs. El diputat va declarar que les entitats implicades tenen clar que només el desbrossament de la part aèria no serveix, ja que estimula el rebrot en el rizoma: "els brots s'independitzen prompte de les reserves del rizoma gràcies a una elevada taxa fotosintètica". El desbrossament de la part aèria no esgota el rizoma i, per tant, assenyalen que "com a mètode únic de control definitiu del canyar és ineficaç i contraproduent".
És per això que combinaran dos actuacions addicionals per eradicar la reproducció massiva de la invasora: després del desbrossament es col·locaran làmines de polietilè (plàstic negre) sobre les canyes per a que no puguen rebre la llum del sol. Així, estes plantes no poden realitzar la fotosíntesi i es dificulta el seu creixement. D'altra banda, l'altra tècnica serà la plantació d'espècies autòctones als marges, per tal que el bosc autòcton puga realitzar una exclusió competitiva i donar ombra a les canyes, que rebran menys llum. Este tractament contra el canyar, per tant, també persegueix protegir el bosc riberenc, en ser, la seua recuperació, un altre dels objectius que persegueix la legislació europea en matèria d'aigües.
Segons els organitzadors "l'aplicació d'este tractament està recomanada en zones de poca extensió, sent molt efectiu en rodals localitzats o lleres que travessen nuclis urbans, on la distribució de l'espècie invasora és discontínua i en agregats".
Des de la Diputació de Castelló es destaca la implicació coordinada d'entitats de diversa tipologia (empresa de gestió, una entitat de custòdia i el mateix ajuntament) en la conservació i millora del patrimoni natural de la província.
