La Diputació de Castelló impulsa un estudi sobre el benestar psicològic de les persones majors i la soledat no desitjada

El saló de recepcions de la Diputació de Castelló ha acollit la presentació de l'‘Estudi sobre benestar psicològic de les persones majors i la soledat no desitjada’ que ha sigut impulsat per la institució provincial conjuntament amb el Laboratori Serveis Socials Benicarló-Vinaròs i l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat Jaume I (UJI).

L'objectiu d'aquesta investigació és orientar, planificar i gestionar el sistema públic dels serveis socials per a progressar en l'atenció i donar resposta a les necessitats de la gent gran, especialment, dels qui viuen sols.

El president de la Diputació de Castelló, José Martí, ha assenyalat que aquest informe, dirigit pels professors de l'UJI Raquel Agost i Daniel Pinazo, “ha de ser, i serà, la nostra guia per a millorar l'atenció a les persones que ho necessiten”.

“Aquest estudi ha posat damunt la taula una realitat i és la gran quantitat de persones que viuen en soledat, la majoria gent gran, i les conseqüències que aquesta situació té per a la salut. Aquestaa realitat és la que volem combatre perquè estem convençuts que les persones, com a éssers humans, tenen la necessitat d'integrar-se i participar en la vida social, i les administracions tenim el deure de vetlar perquè així siga”, ha afegit el president.

Per la seua part, la vicepresidenta de la Diputació de Castelló i diputada de Benestar Social, Patricia Puerta, ha explicat que, durant l'estat d'alarma per la COVID-19, el personal de l'àrea de Benestar Social va realitzar més de 3.000 trucades telefòniques per a comprovar com es trobaven i quines necessitats tenien els usuaris del servei de Teleajuda que presta la Diputació de Castelló.

“Arran d'aquelles cridades es va detectar que moltíssimes persones de la província de Castelló que vivien soles necessitaven contactar, parlar amb altres persones”, ha assenyalat Puerta qui ha detallat que va ser en aquest context en el qual es va decidir impulsa aquesta investigació.

Puerta ha recordat que la institució provincial ha llançat altres projectes com Enrédate (juntament amb la Creu Roja) amb l'objectiu de reduir el sentiment de soledat i aïllament involuntari de persones majors que viuen als Ports, Alt Millars, Alt Maestrat i Alt Palància. A això s'han sumat les jornades ‘Escoltem la soledat’ del Telèfon de l'Esperança per a formar a persones en l'acompanyament emocional.

Puerta ha afegit que la soledat no desitjada “és un dels majors problemes als quals s'enfronten les societats de progrés de hui dia, i hi ha múltiples estudis que posen de manifest la seua influència negativa en la qualitat de vida de qui la pateix i en un augment de la necessitat d'atenció sanitària i d'institucionalització”.

Per això, “des de la Diputació de Castelló i a través del Laboratori de Serveis Socials de la província de Castelló juntament amb l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local i sota la coordinació dels professors de l'UJI, Raquel Agost Felip i Daniel Pinazo, hem volgut aprofundir en aquesta problemàtica i impulsar aquest estudi”, ha destacat Puerta.

La vicepresidenta ha remarcat que aquest estudi a més, igual que la ‘Guia de bones pràctiques dels serveis socials de la província de Castelló’ que es va presentar la setmana passada, “també ajudarà les i els professionals a millorar l'atenció, especialment, en la gent gran, que són el col·lectiu que més pateix la soledat no desitjada”.

Dades de l'informe

L'estudi ha mostrat que l'estat anímic de les persones majors a la província és bastant bo i valoren la satisfacció amb la vida, encara que la percepció de la qualitat de vida no és tan favorable.

Les conclusions també han mostrat que les persones majors realitzen diàriament algun tipus d'activitat de caràcter social o exercici físic i encara que experimenten un lleu sentiment de soledat, no arriben a sentir-se soles i el seu estat depressiu se situa en nivells mínims.

Per grups d'edat, entre els 55-59 anys la satisfacció amb la vida és pitjor, hi ha sentiment de soledat i un major estat depressiu. Entre els 60-64 anys hi ha un major sentiment de soledat no desitjada que es relaciona amb sentiments de por, tristesa, angoixa i indefensió. Entre els 65-75 anys hi ha un perfil d'activitat alt i perceben satisfacció i qualitat de vida. Cal augmentar la intervenció comunitària perquè creix la soledat no desitjada, especialment entre les dones. En el cas dels majors de 75 anys, s'ha constatat una major autoimatge de persona sola.

Les diferències entre sexes es manifesten en què les dones tenen una pitjor percepció de la qualitat de vida a causa del rol de cuidadores, encara que s'aprecia un canvi generacional positiu cap a l'autonomia de les dones. Tenen una sensació d'estar menys acompanyades, solen realitzar activitats diàries de relació social i amb una participació comunitària més activa. En el cas dels homes presenten un major estat depressiu si viuen tot sol en poblacions menors als 10.000 habitants i realitzen activitats socials diàries en la franja entre 55-59 anys.

En opinió de l'equip investigador, existeix una població de risc que es troba en la franja d'edat de la jubilació (abans d'ella i immediatament després). Per això recomanen que els programes es dissenyen d'acord amb els perfils demogràfics (edat, sexe, entorn rural o urbà) i es preste especial atenció a les persones entre 55-65 anys perquè hi ha poca oferta per aquesta franja. A més, recorden la necessitat de fomentar una equitat territorial i social per a superar les limitacions de mobilitat i econòmiques per a accedir a recursos sanitaris, socials o culturals.