La Diputació de Castelló aspira a reconvertir les cinc plantes de purins amb les quals compte a la província amb els fons europeus de reconstrucció

El president de la Diputació, José Martí; el diputat provincial de Sostenibilitat, Ignasi Garcia; el diputat provincial de Desenvolupament Rural, Santi Pérez, i l'alcaldessa de Sant Mateu, Ana Besalduch, han visitat hui la reconvertida planta de purins de la localitat per a comprovar l'estat d'aquestes instal·lacions i l'evolució dels treballs al voltant del projecte investigació de agrocompostatge que allí es desenvolupa en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i la Universitat Miguel Hernández, i que ha permés recuperar l'ús d'unes instal·lacions que han estat al voltant de dues dècades sense activitat.

Ha sigut una visita a la planta de la qual és propietària la pròpia Diputació, en la qual membres de la corporació provincial han estat acompanyats pel director general de Qualitat i Educació Ambiental de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Joan Piquer, membres del grup d'investigació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, responsables del projecte de revaloració de residus agrícoles, i per socis de cooperatives del Maestrat.

La planta de Sant Mateu ha sigut la segona en formar part del projecte pilot de agrocompostatge a partir del residu del alperujo que es va iniciar en la planta de la Salzadella l'any passat gràcies a la cessió de les instal·lacions en titularitat de la Diputació de Castelló a la Generalitat Valenciana. Tal com s'ha pogut comprovar durant la visita, els treballs de posada a punt de les instal·lacions i del procés de compostatge estan desenvolupant-se a bon ritme, gràcies a la coordinació entre administracions. Les tasques d'investigació ja han començat a Sant Mateu i prompte es reprendran en la planta de La Salzadella. En el cas de Sant Mateu, el treball de recerca es desenvoluparà per espai de dos anys i ajudarà a tractar part dels residus que genera l'activitat olivarera a la comarca.

El president

Del que es tracta, segons el president, José Martí, "és de donar-li un ús des del punt de vista de la sostenibilitat a les cinc plantes de purins de la Diputació que permeta generar activitat econòmica a l'interior i afrontar el repte demogràfic i el problema de la despoblació en les millors condicions possibles". Una aspiració que "es recull en diverses manifestacions d'interés presentades per la Diputació davant el Govern d'Espanya per a accedir als fons europeus de reconstrucció".

El president Martí ha destacat que la transformació d'aquesta planta de purins de Sant Mateu "proporciona eficiència i contribueix a la consecució de l'objectiu comú de donar una bona eixida als residus que generem". També ha posat de manifest la importància d'un projecte com aquest que "compta amb la implicació del món de la investigació i la universitat, i ofereix moltes possibilitats de treballar per la sostenibilitat i una economia verda i circular"

Ignasi García

Per part seua, el diputat de Sostenibilitat, Ignasi Garcia, ha defensat la col·laboració entre les diferents institucions amb l'objectiu de "facilitar el funcionament autònom d'aquestes instal·lacions a mitjà termini i posar en marxa el motor de l'economia circular a les comarques rurals mitjançant el tractament i revaloració de residus agrícoles i ramaders en proximitat». En aquest sentit, Garcia considera que «projectes madurs com aquest reuneixen els requisits per a ser finançats amb fons de reconstrucció europeus amb els quals poder activar l'ocupació verda en les zones despoblades».

Santi Pérez

El diputat de Desenvolupament Rural, Santi Pérez, s'ha referit a la importància de "posar en marxa unes instal·lacions que estaven parades des de fa pràcticament vint anys, perquè des de la seua construcció, a penes van estar funcionant uns pocs mesos".

Ana Besalduch

Per part seua, l'alcaldessa de Sant Mateu, Ana Besalduch, ha fet referència al fet que l'activació de la planta "respon a un projecte innovador que es correspon amb els objectius de l'agenda 20-30 i pot marcar un abans i un després en les infraestructures i en el territori".