Un joc didàctic-matemàtic dóna visibilitat al treball de les mestres de la Comunitat Valenciana
El professor del Grup de Didàctica de la Imatge i el Patrimoni (DIMPA) de la Universitat Jaume I de Castelló, Enric Ramiro, ha creat un joc didàctic matemàtic sobre les mestres valencianes. El seu objectiu principal ha sigut visibilitzar el treball d’aquestes docents preocupades per les lletres i les ciències (per això el seu nom «Mestres com tu, mestres per la ciència»), contribuir a la igualtat de gènere que no sempre ha estat present en la història i reivindicar la recerca i la formació global de ciències i lletres per part dels mestres d’infantil i primària. El material ha estat editat per l’Ajuntament de Castelló de la Plana des de la Regidoria d’Educació.
La selecció i la recerca de dades i imatges de les mestres no ha sigut senzilla, però l’esforç ha servit per «deixar constància de quasi dos segles de renovació pedagògica molt desconeguda, realitzada per algunes mestres valencianes i facilitar la promoció d’actuacions per reinvindicar el seu nom i tot allò que varen fer», assegura el professor Enric Ramiro. En la selecció s’ha encaminat, sobretot, a tres ítems: què vol dir ser valenciana (aquelles que han tingut una important i significativa relació amb aquest territori), què significa ser una mestra innovadora (qui aportà noves tècniques, coneixements i innovacions) i una aposta per la distribució territorial.
Les setze mestres elegides han exercit la seua docència en algun indret del nostre país de nord a sud, i o bé hi han nascut o bé han passat el seus darrers dies. L’altra característica a destacar és la seua varietat de funcions a dins del magisteri: especialitzades en sordmunds, cecs o en classes particulars; mestres rurals o urbanes; introductores de mètodes com el de Montesori o practicants de tècniques tan renovadores com les de Freinet. Unes van apostar pel valencianisme progressista i altres tingueren postures més tradicionals i conservadores. Fins i tot hi ha qui va estar proposada al Nobel. Però totes elles tingueren un gran compromís amb la seua feina i el seu alumnat, amb una gran diversitat d’ideologies i creences, i són desconegudes per la majoria de la població.
La intenció del joc és oferir unes pinzellades sobre insignes mestres valencianes per tal que entre totes i tots «avancem i conformem un quadre de justícia reivindicativa que ben segur ajudarà a investigar i descobrir detalls d’elles que ens sorprendran», explica el professor Ramiro qui assegura que «tenim personatges increïbles que no coneixem i que cal potenciar-los, aprofundir, donar a conéixer i valorar». De totes elles, apareix la imatge, les dades i lloc de naixement i defunció, així com una breu explicació de la seua importància per a motivar un major aprofundiment a les persones interessades.
Amb aquest recurs sorprenent, s’ajuda a valorar la funció del magisteri, es dona imatge a mestres insignes com les setze elegides i a més es treballen altres competències orals i escrites de diverses àrees com el concepte de filera i columna en una matriu o una taula de coordenades. La finalitat immediata del joc és endevinar la mestra valenciana pensada per una persona quan tria una de les quatre cartolines amb les imatges duplicades de totes elles.
Les mestres elegides per aquest joc didàctic-matemàtic han sigut Matilde Ridocci García, Maria Carbonell Sánchez, Natividad Domínguez Alaya, Àngela Sempere Sanjuán, Maria Ibars, Carmen Valero Gimeno, Paquita Sanchis Ferrer, Adelina Barrés Ballester, Empar Navarro i Giner, Josefina Ferrándiz Casares, Enriqueta Agut Amer, Balbina Medrano Aranda, Alejandra Soler Gilabert, Presentación Sáez de Descatllar, Elàdia Boïls Tuzón i Empar Granell i Tormos.
