Cristina García Pascual destaca el repte de les polítiques de transició
Cristina García Pascual de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València ha oferit una conferència a la Universitat Jaume I en la qual ha abordat la justícia transicional i els seus nuclis problemàtics, dins del actes amb motiu del 70 aniversari de la Declaració Universal de Dret Humans.
García Pascual ha explicat que la justícia transicional designa les activitats que s'articulen en resposta als grans crims en el trànsit des d'un conflicte a una situació de post conflicte o pau, és a dir, s'ocupa de gestionar el «mal absolut» o els crims contra la humanitat, fets que manquen de mesura. «No importa si aquests crims són llunyans o propers, encara interpel·len moralment i plantegen en la societat problemes jurídics i polítics difícils de gestionar i també posen en qüestió les més assentades categories jurídiques i polítiques», ha assenyalat.
En primer lloc, ha apuntat que en els texts normatius sobre aquestes qüestions, el llenguatge està caracteritzat per la profusió de neologismes i termes solemnes. Segons ha explicat, els neologismes s'utilitzen perquè són realitats noves i la grandiloqüència té a veure amb la dificultat de la representació i la incapacitat de comprendre la desmesura. En aquest sentit, ha destacat com a primer nucli problemàtic el debat sobre la novetat perquè hi ha una pretensió legítima de les víctimes de considerar el seu dolor únic i incomparable però les massacres i neteges ètniques s'han repetit al llarg de la història. «Encara que no hi haguera novetat en els crims, sí que hi ha en la forma en que es perceben i com s'enfronta a ells la societat, negant-se a donar-li normalitat històrica. Per a donar compte d'aquesta percepció de novetat s'utilitzen aquestes paraules noves. La justícia transicional és un neologisme en si mateixa i il·lustra aquesta percepció de què es vol respondre a allò inèdit», ha afirmat.
D'altra banda, ha explicat que la justícia transicional crea un vincle entre la rendició de comptes, el reconeixement a les víctimes, el seu benestar i la transformació i l'estabilitat social. «De totes les mesures de justícia de transició es deriva una pretensió optimista: és possible impulsar a la societat cap a un futur millor treballant en el passat i allà on no s'afronte el passat i s'abrace l'oblit es tindrà un fràgil estat de dret», ha apuntat. Així, ha explicat que les polítiques de transició han crescut de manera exponencial per tal de trobar el «difícil equilibri» entre fer justícia a les víctimes i l'estabilitat i pau social.
En aquesta línia, García Pascual ha destacat com a aspectes prioritaris d'aquest justícia transicional la restauració del dret, la recuperació de la comunitat moral i el restabliment de la comunitat política perquè són els tres grans pilars de negació en els processos de deshumanització. «Aquests tres objectius estan lligats i són interdependents. El repte és enorme perquè reconstruir l'esfera jurídica, moral i política d'una societat no és altra cosa que construir un estat de dret en una societat democràtica», ha afirmat.
