Climent assegura que el rellotge solar aglutina el coneixement científic, tecnològic, humanístic i artístic de les distintes árees universitàries
El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, ha presentat dijous 22 de setembre de 2016 el nou rellotge de sol equatorial-polar que s’ha instal·lat a l’Àgora acompanyat pels dissenyadors de l’obra, Joan Olivares i Rafael Amoròs, el catedràtic de Filologia Llatina, Jesús Bermúdez i el president del Consell Social, José Luis Breva. La Universitat Jaume I se suma així, en la commemoració del seu 25 aniversari, a la llarga tradició d’universitats i institucions científiques que gaudeixen d’un rellotge solar en les seues instal·lacions, conjuminant així l’antiga ciència de la gnomònica amb les arts plàstiques de forma original i atractiva.
Durant el torn d'intervencions, Joan Olivares ha explicat que en el disseny del rellotge s'han tingut en compte elements de la història de la ciència anteriors a Copèrnic, com els dos semicercles que fan referència a les esferes celestes; la Terra representada en el ferro oxidat o la informació horària i el calendari, simbolitzats en l'acer inoxidable. Per la seua banda, Rafael Amorós ha comentat que en el disseny s'ha procurat fer un rellotge del segle XXI i ha agraït el suport de la universitat en el projecte. El professor Jesús Bermúdez ha explicat que la cita de Sèneca triada pertany a un llibre en el qual reflexiona sobre la vida és breu o llarga i arriba a la conclusió que «la vida és llarga si s'aprofita i és curta si no s'aprofita» i entre els tres temps (passat, present i futur), l'única cosa certa és el passat i assegura que els savis saben aprofitar la vida perquè «recorden sàviament el passat, aprofiten el present i preparen el futur».
Climent ha recordat que «la mesura del temps va obrir un camp de nous coneixements i desenvolupaments tecnològics i va esdevenir tota una espenta al pensament científic d’aleshores», per això i per altres raons «el rellotge de sol esdevé per a nosaltres un signe del procés de coneixement científic, un procés en què cada coneixement o cada consecució tecnològica que s’assoleixen generen nous coneixements». A més a més, el rector ha assegurat que «recorda la importància de la producció tecnològica i la reflexió filosòfica» i ha animat a tothom, com diu el seu lema, a «entendre la vida des de la generositat de formar-se, aprendre, investigar, per a posar als serveis dels altres els coneixements, el talent, el pensament i la saviesa».
El rellotge-calendari equatorial-polar ubicat enfront de l’edifici de Rectorat és un model inèdit dissenyat per Joan Olivares i Rafael Amorós, artistes amb una dilatada trajectòria en aquest tipus de projectes. L’obra combina la funció de rellotge i calendari en una mateixa estructura de color rovell, feta amb acer patinable, la qual es completa amb uns semicercles, línies horàries i indicacions numèriques i zodiacals d’acer inoxidable. Com és habitual en aquest tipus d’obres, una cita en referència al pas del temps, en aquest cas del libro Sobre la brevedad de la vida del filòsof Sèneca, remata la peça: «Omnia quae ventura sunt in incerto iacent: protinus vive» (Tot el que està per vindre és incert: viu ja des d’ara).
Funcionament del rellotge-calendari
El rellotge presenta unes línies paral·leles i simètriques corresponents a les hores. Per a llegir l’hora solar local o «temps solar vertader» cal observar la posició de l’extrem de l’ombra que projecten els semicercles equatorials de l’estructura, de matí a la part esquerra i de vesprada a la dreta.
Així mateix, el rellotge també assenyala els equinoccis de primavera i tardor i els solsticis d’estiu i hivern. Per a llegir el calendari s’ha d’observar la part central del rellotge i quins signes zodiacals queden emmarcats entre les ombres dels semicercles. Durant els dos equinoccis quedaran emmarcats els signes d’Àries i Balança. Pel que fa al solstici d’hivern, aquest quedarà indicat quan l’ombra dels semicercles emmarque el signe de Capricorn, mentre que el signe del Cranc assenyalarà el solstici d’estiu.
