Més d’un centenar de persones participen en la jornada d’aplicacions de membranes en el cicle integral de l'aigua
La Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la Universitat Jaume I ha iniciat avui la I Jornada Tècnica en Tractament d'Aigües: Aplicacions de tecnologies de membranes en el cicle integral de l'aigua, en la qual participen més de 15 ponents, entre investigadors, administració i representants d'empreses del sector, per tal de fer un repàs exhaustiu de l'ús de les membranes i les seues aplicacions més prometedores.
L'acte d'inauguració de les jornades, a les quals han assistit més d'un centenar de persones, principalment d'empreses i centres tecnològics, ha comptat amb la presència del vicerector d'Investigació i Doctorat de l'UJI, Jesús Lancis; el president de FACSA, Enrique Gimeno, i el director de la Càtedra, Sergio Chiva.
Lancis ha destacat la importància del compromís de FACSA i l'UJI, a través de la Càtedra, per contribuir a la millora de l'entorn mitjançant la investigació, innovació i transferència de coneixement en una qüestió fonamental com la gestió de l'aigua. «Aquesta aliança ha de resultar decisiva davant d'un panorama d'especial escassesa als nostres territoris en el qual es fa urgent la innovació, a més de l'augment de les inversions econòmiques», ha apuntat.
Per la seua part, el president de FACSA ha assenyalat que amb activitats com aquesta es pretén complir amb un dels eixos principals de la Càtedra com és «potenciar la difusió i transferència de coneixement relacionats amb el cicle integral de l'aigua per tal de crear coneixement en aquest àmbit i apropar les innovacions a professionals i investigadors del sector». En aquest sentit, Chiva ha explicat que la Càtedra ha realitzat quatre jornades, més de 15 seminaris i 200 hores de cursos en els tres anys que porta en marxa.
A continuació, Pedro Simón, director tècnic d'ESAMUR ha explicat l'experiència de la regió de Múrcia en la depuració i regeneració d'aigües amb tecnologies de membranes, com a un dels principals referents a Espanya. Així, Simón ha fet un repàs d'alguns dels principals punts problemàtics de les membranes com són l'increment del consum energètic, la major complicació per a operar, la neteja o l'efecte que tenen els abocaments en les mateixes. No obstant, ha destacat que aporten grans avantatges quant a la reducció de l'espai necessari per a la depuració, la seua adequació per a càrregues elevades, la seua efectivitat per a quasi tots el patògens i la no generació de subproductes.
Per a finalitzar, ha assenyalat alguns camps d'estudi i línies futures d'investigació amb membranes com ara la seua utilització amb altres materials com la ceràmica, una qüestió que podria ser de gran interès per a la regió de Castelló.
