La Càtedra Cuatroochenta de l'UJI prova l'aplicació tecnològica per a detectar la fragilitat en persones majors

La Càtedra Cuatroochenta d'Intel·ligència Artificial, Salut i Benestar de la Universitat Jaume I (UJI), ha realitzat, durant el mes de juny passat, les primeres proves amb el seu sistema per a detectar signes de fragilitat a un grup d'usuaris d'un centre geriàtric de Castelló de la Plana.

Desenvolupat per l'equip de la Càtedra, el dispositiu es basa en les càmeres amb tecnologia 3D de l'empresa Kineactive, utilitzades per a monitorar l'exercici de persones en rehabilitació. Té l'objectiu de detectar indicis de fragilitat física a través de tres proves on el participant, de manera seqüencial, és guiat mitjançant instruccions. Aquestes proves tenen a veure amb la velocitat de la marxa, la capacitat de la persona per a asseure's i alçar-se i, finalment, una prova d'equilibri. El dispositiu està adaptat de manera que el col·lectiu de persones majors puga seguir sense problemes les instruccions, les quals combinen text i àudio. De fet, la solució tecnològica ha sigut ben rebuda en general per les persones usuàries per la seua facilitat d'ús i utilitat.

Avaluació integral de la fragilitat

De manera complementària a l'avaluació de la fragilitat física amb la càmera 3D, durant la prova pilot es va estudiar, a més, la fragilitat cognitiva i social. Per a això, es van passar dos qüestionaris, el qüestionari Pfeiffer, un dels instruments més utilitzats per a la detecció de deterioració cognitiva, principalment en població major, format per 10 preguntes breus que avaluen memòria i altres funcions cognitives; i per a l'aspecte social, l'escala de fragilitat social de Garre-Olmo et al., la qual recull informació sobre amb qui viu la persona normalment, amb quina freqüència veu els seus familiars i amics o si disposaria d'ajuda en cas de necessitar-la per part de persones significatives. Finalment, també es van prendre diverses mides com l'altura, el pes i la força d'agafada.

Adaptació del dispositiu a les persones majors

Per a conéixer l'opinió de les persones que van realitzar la prova amb la càmera, es va fer un qüestionari d'usabilitat. Recollir aquesta informació permetrà adaptar les diferents prestacions i funcionalitats que inclou la càmera a les persones usuàries. Tota la informació obtinguda ha resultat útil per a continuar la millora de la càmera quant a la viabilitat i eficàcia de l'avaluació de les diferents proves, així com l'ergonomia i adaptabilitat al col·lectiu de persones majors.

Millora en la gestió dels resultats

Les dades corresponents a les diferents proves es van gestionar a través d'una app mòbil, desenvolupada per l'estudiant d'Enginyeria Informàtica i membre de l'equip de la Càtedra Arturo Gascó. Aquest programari permetrà en un futur als i les professionals del sector sanitari digitalitzar l'administració de proves clàssiques per a detectar el risc de dependència, millorant d'aquesta manera l'eficiència i la gestió dels resultats obtinguts; consultar la informació de forma sintetitzada i àgil, obtenint un primer resultat sobre si la persona es troba en un estat de fragilitat o no; i finalment, facilitar la realització de seguiments de l'estat de salut de la persona.

Treball actual de la Càtedra

L'equip de la Càtedra treballa actualment en l'adaptació de la càmera utilitzant el feedback proporcionat pels usuaris en aquesta primera prova pilot. Pròximament, el grup té pensat realitzar més proves en altres centres de la ciutat de Castelló amb l'objectiu de tenir llesta la càmera perquè les persones majors puguen beneficiar-se del seu ús al més prompte possible.