Castelló demana al Govern que paralitze una planta fotovoltaica de quasi 500 hectàrees
Els grups polítics en la Diputació han aprovat una declaració institucional en el ple contra la instal·lació Magda que afectaria diversos municipis de la província
El ple ordinari de la Diputació de Castelló celebrat aquest dimarts 15 de febrer ha aprovat una declaració institucional en la qual se sol·licita al Govern d'Espanya "la suspensió de la tramitació del projecte per a l'establiment d'una planta solar fotovoltaica denominada ‘Magda’ en el territori de la província de Castelló”.
La proposta, a instàncies del PP, rebutja una infraestructura que "tindria impacte en el conjunt de la província” i que afectaria de manera directa als municipis de les Coves de Vinromà, Vilanova d'Alcolea, la Torre d'en Doménec, Benlloc, Alcalà de Xivert, Torreblanca, la Vall d'Alba, Cabanes, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol, Castelló de la Plana i Almassora, per ser els que albergarien la planta i les línies d'evacuació.
El projecte Magda és una macro planta fotovoltaica que abasta quasi 500 hectàrees i 258.622 panells solars. Està dividida en dues zones: la nord amb 375 hectàrees a les Coves de Vinromà i la sud en els termes de Benlloch i Cabanes.
Partit Socialista. Partit Popular, Compromís i Ciutadans també es dirigeixen a la Generalitat Valenciana, a la qual insten a rebutjar el projecte en els informes sectorials. A més, sol·liciten que la Diputació de Castelló cree un grup de treball amb representants de totes les administracions implicades a fi de trobar la millor solució davant la implantació d'aquesta mena d'infraestructures a la província.
En l'exposició de motius del text aprovat es reconeix que la generació d'energia elèctrica és un dels grans reptes que cal abordar des dels punts de vista de la sostenibilitat mediambiental, la defensa del territori, el patrimoni, el desenvolupament econòmic i la ciutadania que es veuria directament afectada.
PP en Diputació: “Només s'executarà si s'escolta el territori”
Des del Partit Popular han tret pit de l'acord unànime a la seua iniciativa, una moció que s'ha convertit en declaració institucional, que es tradueix en un rebuig al projecte que només s'executarà “si s'escolta el territori”.
“Hui portem a aquest ple la veu dels veïns dels Coves, de Benlloc i de Cabanes. Dels veïns que han eixit al carrer perquè ningú els escoltava i exigeixen ser atesos perquè la planta fotovoltaica destrueix el seu paisatge, la seua activitat agrícola i el seu patrimoni”, segons la portaveu adjunta del PPCS, Mª Ángeles Pallarés.
Defensa del Fons de Cooperació
En el transcurs de la sessió plenària també s'ha aprovat una moció impulsada pels partits que conformen l'equip de govern, PSPV-PSOE i Compromís, en la qual es mostra el suport de la institució al Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana. El text, que ha comptat amb el vot afirmatiu dels socis de govern, l'abstenció de Ciutadans i el vot en contra del Partit Popular, assenyala que la Diputació de Castelló manifesta el seu compromís amb aquest fons, al qual considera «un instrument perquè l'autonomia local siga una realitat».
En conseqüència, s'insta a totes les forces polítiques i administracions públiques valencianes a «no judicialitzar i no bloquejar un instrument que rema cap a un finançament més just per als ajuntaments de la província». És una iniciativa que s'adopta arran de la decisió Partit Popular en la Comunitat Valenciana de promoure que el Grup Popular en el Congrés present un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei de la Generalitat que regula el Fons de Cooperació Municipal. El text recorda que «en 2021 la Diputació va doblegar l'aportació de 5,6 milions que realitza la Generalitat Valenciana a aquest fons, transferint 11,2 milions d'euros, amb el que els 135 ajuntaments de la província van percebre a través del Fons 16,8 milions d'euros». També esmenta que en 2022 la Diputació transferirà a aquests municipis per aquesta via 15 milions d'euros.
El diputat de Concertació amb els ajuntaments, Ximo Huguet, ha intervingut en el ple en representació del Grup Socialista, per a instar el Grup Popular a demanar al seu president regional, Carlos Mazón, que retire el recurs que ha presentat davant el Tribunal Constitucional contra el Fons de Cooperació Municipal.
També s'ha referit al «doble discurs del PP de Castelló», al qual ha demanat «coherència» perquè «defensa el Fons de Cooperació quan està en l'oposició però no l'aplica quan està en el govern», assenyalant que «si el Partit Popular continuara al capdavant de la Diputació de Castelló als ajuntaments de la província, i especialment als més xicotets, arribarien zero euros per aquesta via».
Per part seua, el portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, ha defensat que «va ser l'arribada del govern del Botànic la que va permetre posar en marxa un dels compromisos estatutaris de la Comunitat Valenciana com el Fons de Cooperació Municipal. Una manera de fer arribar als nostres municipis recursos econòmics per a la seua gestió de dia a dia degut a un infrafinançament municipal que no ha arreglat encara el govern de Madrid». Garcia ha lamentat «que hi haja partits polítics que van aprovar l'estatut i que ara rebutgen el fons i intenten portar-lo a la inconstitucionalitat, sent com és, la principal aportació que fan la Generalitat i la Diputació als municipis». Segons ha dit, «és del tot inconcebible».
#CastellóAvança
El ple també ha donat llum verda amb el vot a favor de tots els grups a l'ordenança que regula el nou pla #CastellóAvança, el programa inversor municipal per al bienni 2022-2023, la dotació econòmica del qual ascendeix a 30 milions d'euros. És l'evolució de l'anterior Pla 135 i s'ha concebut per a dotar de major flexibilitat i autonomia als municipis de la província, que podran desenvolupar les seues obres a dos anys vista, sense la pressió administrativa d'haver de redactar, licitar, adjudicar, executar i finalitzar els projectes en un únic exercici.
Fent ús de la seua autonomia municipal, les alcaldesses i els alcaldes podran destinar tots els diners que els corresponga per al bienni 2022-2023 a una única actuació de gran envergadura o bé destinar aqueixos fons a un màxim de quatre obres. Almenys el 20% de les inversions hauran d'anar en la línia que marquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos en l'Agenda 2030 de l'Organització de Nacions Unides.
