Carlos Navarro: “L’escó que Compromís-Sumar disputa amb Vox a Castelló pot ser clau per decantar la balança cap a un govern progressista”

Un jove metge rural de 35 anys fins ara desconegut en la política, Carlos Navarro, és el candidat al Congrés de Compromís-Sumar, la coalició amb la qual els de Yolanda Díaz es presenten a Castelló unint la seua força als valencianistes.

L'acord reservava el primer lloc per a la llista al Congrés per la província de Castelló a una persona independent i de consens per a les formacions que integren aquesta coalició, la darrera marca electoral posada en marxa per l'esquerra per lliurar la batalla electoral del 23J. 

Finalment, la coalició s'ha decidit per una nova cara, la de Carlos Navarro, un jove metge arrelat als moviments socials, amb el qual la coalició vol donar-li la volta a les enquestes per a frenar l'avanç de la dreta en les eleccions generals.

Navarro, nascut en la capital en 1988, ha estat lligat com a activista als inicis del 15M i a diferents associacions i moviments socials i sanitaris de la província. És llicenciat en Medicina i actualment exerceix com a metge de família rural en Tirig, encara que ha desenvolupat quasi tota la seua carrera en el món rural, entre les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Maestrat i l'Alcalatén.

En elperiodic.com li entrevistem per a conéixer-lo i analitzar la propera batalla electoral a la circumscripció de Castelló.

Ha sigut triat com a candidat de consens per encapçalar la coalició Sumar, per què creu que ha sigut escollit?

Modestament, crec que el meu perfil encaixava bastant en la idea que tenien entre les dos organitzacions de buscar una persona independent, que no formara part de cap partit en l’actualitat, i amb un perfil professional acord a la idea que es vol transmetre des de les dos organitzacions.

I ahí és on jo, com a metge de família rural, arrelat i coneixedor del territori i activista per la Sanitat Pública, vaig ser escollit d’acord amb les dos organitzacions. No obstant, li he de dir que no sé si he de ser jo exactament la persona que hauria de contestar a esta pregunta.

Com ha estat el procés per a presentar-se? Per qué ha donat aquest pas?

La veritat és que el procés va tindre lloc en dos parts. La primera d’elles va ser quan per dos vies distintes em pregunten si estaria d’acord en què el meu nom es posara damunt la taula en la negociació entre Compromís i Sumar per ser el cap de llista per Castelló al Congrés dels Diputats. Ahí en eixe primer moment és on apareix el vertigen i els certs dubtes, ja que per a mi és una tasca molt important i d’una responsabilitat enorme.

Però després de diversos dies i fins la comunicació oficial del designament ahí ja el treball personal està fet i la determinació de donar este pas va ser definitiva. Estem en un moment decisiu per al futur del nostre país i des de la convicció absoluta que cal prendre partit a la vida vaig decidir acceptar la proposta i aportar el meu granet d’arena al projecte.

Creu que Sumar aconseguirà acabar amb els problemes de divisió de l’esquerra que tant penalitzen en unes eleccions generals?

Evidentment la situació que ens han dibuixat els recents resultats de les eleccions autonòmiques convidava a les forces progressistes a adoptar una decisió en temps rècord al voltant de la fórmula en la que concòrrer en les eleccions estatals. Sumar ja portava un temps reflexionant sobre esta qüestió en el conjunt de l’Estat, així que d’alguna manera han confluït estes dos circumstàncies que han fet que Compromís i Sumar s’hagen posat d’acord per a configurar esta candidatura.

Ara bé, si esta aliança respón a motius conjunturals o si hi ha voluntat de consolidar-la és una qüestió que està en l’àmbit de totes dues organitzacions. A mi personalment sí m’agradaria que es puguera articular una proposta política de caràcter estable que puguera apel·lar a tot eixe espai polític. I sóc optimista, així que crec que esta candidatura sí serà un element que ajudarà en este camí.

Ha sigut complicat aunar les aspiracions de totes les formacions en la candidatura al Congrés?

La veritat és que he viscut des de la distància el procés de formació de la candidatura. Supose que hi ha hagut moments més complicats i d’altres amb major enteniment, com en tots els processos d’este estil. De tota manera, allò que importa és el resultat i crec que hi ha motius per celebrar que diverses forces polítiques de l’àmbit progressista s’hagen posat d’acord.

Aspireu a lluitar per l’escó que podria obtindre Vox, amb quines perspectives vos presenteu?

Ateses les enquestes que estem coneixent en precampanya, Castelló pot ser l’exemple perfecte de circumscripció que decante la balança cap a un govern progressista en l’Estat.

Este escó que ens disputem Compromís-Sumar amb l’extrema dreta serà clau. Compromís ja va superar per sí soles a Vox en les eleccions autonòmiques en esta circumscripció i ara, amb l’acord amb Sumar hi ha motius per pensar que aconseguirem este escó. Això sí, caldrà fer una bona campanya i tractar d’arreplegar tots els suports possibles.

Asegura que la partida de les eleccions no està tancada, com creu que l’esquerra pot revertir els resultats del 28M per evitar que es consume el canvi cap a la dreta aquest 23J?

Doncs en primer lloc, presentant-nos com som, de manera honesta. Nosaltres som gent que expliquem de manera transparent quines són les nostres propostes i què volem per a la nostra gent. Sense exabruptes, sense desqualificacions ni mentides sobre els adversaris. En segon lloc, amb molt de treball, tractant d’arribar a cada racó de les nostres comarques amb l’impuls de molta gent. El nostre lema és “Serem la teua veu” i resumeix molt bé la nostra idea de com entenem la política.

És en este clima de campanya en el que la dreta no té arguments. Ja estem veient en quin terreny juguen ells, en el de l’insult, el de les campanyes difamatòries, el de les mitges veritats o completes mentides. Si han d’explicar quines són les seues propostes és on comencen a patir. Només s’ha de veure als seus màxims representants en les seues aparicions públiques. Això quan apareixen, que també els estem veient defugir els debats.

És un nouvingut en política activa, encara que ha participat en moviments polítics. Com explicaria qui és Carlos Navarro a la gent que no li conega?

Els diria que soc una persona normal i corrent. Un metge de família i comunitària de 35 anys de Castelló de la Plana, que exerceixo la meua tasca mèdica a Tírig (Alt Maestrat), enamorat de la seua feina, de la meua terra, de la bicicleta, la lectura i de les meues dos gosses i que des de la seua participació a diferents moviments socials i polítics sempre he tingut en ment la lluita per la millora de les condicions de vida de la majoria treballadora.

El seu germà, Fernando sí té més experiència i ha estat 4 anys en el govern de Castelló, li ha donat algun consell?

El meu germà ha decidit donar un pas al costat i retirar-se de la vida política d’una manera indefinida. Jo millor que ningú sé tot el que ha suposat de desgast a nivell personal la gran tasca i responsabilitat que ha dut endavant, fent que es pose sobre la taula la defensa de l’entorn natural de la nostra ciutat i que la Transició Ecològica tinga un paper fonamental en la política, cosa que malauradament el PP, a l’espera de Vox, ja ha deixat de costat.

Així que, més enllà d’algun que altre consell més de tipus personal i de l’estima i apreci que ens tenim, entenc i respecte la distància que ha decidit prendre en este moment.

Si aconsegueix l’escó serà el representant per Castelló, qué necesita la provincia?

La gent de les comarques de Castelló arrosseguem des de fa dècades una sensació d’estar eternament oblidades. Però no només es tracta d’una qüestió de sensacions. Es pot contrastar amb dades un dèficit d’inversions en infraestructures o en la dotació de serveis.

Sobre esta situació de tipus estructural, ara a més a més s’estan donant un seguit de circumstàncies que posen en perill els nostres sectors industrials més importants, com són el taulell i el tèxtil. Ara de manera immediata cal atendre els efectes de l’encariment de les matèries primes en la nostra economia.

Els companys de Compromís han estat reivindicant solucions per al sector del taulell i aconseguint alguns avanços, però les ajudes han d’arribar sense més demora. També cal habilitar una solució immediata per a les treballadores afectades pels ERO en Marie Claire, que a més a més té la vessant de despoblament que tant està impactant en l’interior de les nostres comarques.

Tornant a les necessitats estructurals de les nostres comarques, hi ha molts fronts a abordar i tots tenen molt a veure en el dèficit de finançament. Per esmentar alguns sectors específicament, pense que necessitem millorar la mobilitat en un sentit d’eficiència del transport públic, per a que siga atractiu utilitzar-lo i, en paral.lel, vertebrar les nostres comarques.

També són molt evidents les necessitats d’inversió en matèria sanitària. Tot i que és una competència autonòmica, l’Estat ha de ser sensible a la nostra situació estructural i dedicar inversions específiques en infraestructures i altres dotacions sanitàries.

Ve del món de la medicina rural, com es veu la província i els seus problemes des d’eixa prespectiva?

Sempre dic el mateix i durant esta campanya no em vaig a cansar de repetir-ho: on més he aprés de política ha sigut a la meua consulta de Medicina de Família. A mi m’agrada molt la política i me considere una persona que es preocupa d’informar-se del que passa a l’actualitat.

Doncs bé, una consulta d’Atenció Primària és l’aterrament a allò palpable de les notícies que veus als mitjans de comunicació. Els problemes laborals, econòmics i socials, les preocupacions quotidianes es personifiquen ahí en persones amb noms i cognoms i amb les que estableixes una molt estreta relació mèdico-pacient.

Per això els problemes agafen cos. La qüestió de la soledat en la gent gran, el dèficit d’infraestructures, l’aïllament institucional i comunicatiu, la deixadesa en la gestió del territori i el seu patrimoni natural, la falta de perspectives de futur de la joventut en els nostres pobles, els problemes de salut mental, etc… tot això té noms i cognoms i una capacitat immensa de provocar-te dolor i sofriment.

Cal sentir de ben aprop els problemes de la gent corrent per tal de poder donar-los solució, sinó, simplement queden com a paraules buides i eslògans grandiloqüents en campanya que després “se perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja” que deia el replicant Roy Batty a ‘Blade Runner’.