La Biblioteca de l’UJI acull l'exposició «Col·lectius enfront a la por: grups artístics espanyols 1945-75»
La Biblioteca de l’UJI acull des d’avui 4 de desembre de 2017 l'exposició «Col·lectius enfront a la por: grups artístics espanyols 1945-75», un recorregut per la documentació del Centre Internacional de Documentació Artística (CIDA) del Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni, de Vilafamés.
Durant l’acte d’inauguració la documentalista del Centre de Documentació Artística (CIDA) del Museu, Celina Torlà Benages, ha comentat que l’exposició és una mostra de «la documentació més antiga del centre», una base documental amb més de 50.000 registres creada en 1995 per recollir el legat documental de Vicent Aguilera Cerní. Per la seua banda, el vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals, Wenceslao Rambla, ha comentat que el MACVAC és «un museu viu que promou l’interès i l’amor per la creació artística, així com la reflexió i el qüestionament de les coses» en totes les seues activitats.
A la inauguració també hi ha participat la directora de l’Institut d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano, Dora Sales; el director de la Biblioteca, Vicent Falomir, així com diversos membres de la junta rectora, com la directora, Rosalía Torrent; la vocal Juncal Caballero o el conservador Joan Feliu.
Aquesta exposició pretén donar a conèixer els diferents grups artístics sorgits a Espanya durant els anys del franquisme i el paper cultural que van exercir tant en aquell moment històric com en les generacions esdevenidores, valorant el fons del Centre Internacional de Documentació Artística (CIDA) del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés.
En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el règim franquista, com una forma de donar una aparença de normalitat, comença una obertura al món internacional de la mà de la cultura. En la dècada dels anys 50, diversos esdeveniments marquen un nou ritme: en 1951 s'inaugura la I Biennal Hispanoamericana d'Art; participa en les biennals de Venècia amb els millors exponents de la creació plàstica espanyola i finalment es crea el Museu d'Art Contemporani a Madrid.
L'estratègia del llavat de cara del règim va ser avantatjosa per al mateix, encara que els mateixos artistes acabarien enfrontant-se a aqueixa estratègia perquè creen les seues obres expressant en aquestes el seu pensament i ideals. Alguns d'ells, compartint les mateixes inquietuds artístiques i ideals socials, decideixen reunir-se i formar grups artístics. La col·lectivitat s'enfrontava a la por.
