Ayanta Barilli explica la importància que té el record en la seua novel·la autobiogràfica «Un mar violeta oscuro»
L'escriptora Ayanta Barilli ha sigut una de les protagonistes de la tercera sessió del curs de la Universitat d'Estiu de l'UJI, «La literatura i el temps: la recreació del passat a través de la novel·la», que s'està desenvolupant a Benicàssim sota la direcció de l'escriptor i professor de la Jaume I, Santiago Posteguillo.
Barilli, que a més d'escriptora ha treballat com a actriu, periodista, productora i directora de cinema i de teatre, ha explicat al llarg de la seua conferència, «Oblit i record. Com reconstruir la memòria del que vam ser. Del que som», el procés personal que li va portar a escriure la seua primera novel·la «Un mar violeta oscuro», finalista del Premi Planeta 2018.
Aquesta novel·la autobiogràfica naix de la necessitat de l'autora de reconstruir la seua pròpia història familiar, ja que la seua mare va morir amb 36 anys, quan ella només tenia 9, «i vaig perdre tot aqueix món emocional i de records que transmet una mare al llarg de la vida». D'aquella situació, Barilli va heretar una preocupació molt primerenca per la mort, ja que li va costar entendre el que suposa l'abandó i la desaparició; i també va començar a preocupar-se per l'oblit, perquè era conscient que podia oblidar el que sabia de la seua mare.
A partir de moment, l'escriptora va començar a recopilar tots els records que tenia de la seua mare, de la seua casa i dels seus familiars més majors, a través de diaris, dibuixos i enregistraments, la qual cosa el va ajudar a fixar els seus records i a conéixer la història de la seua família italiana, «una història fascinant, marcada per les dues guerres mundials i pel fort caràcter de les dones de la seua família: la seua besàvia, la seua àvia i la seua mare».
Ayanta Barilli ha explicat que, molts anys després, arran de la mort de la seua àvia, va decidir recuperar tot aquest material, més documentació personal que havia heretat de la seua mare i bastant informació que va recopilar durant un viatge pel nord d'Itàlia, pels llocs on s'havia desenvolupat la història de la seua família, i, finalment, 15 anys després, es va decidir a escriure la història familiar en la seua primera novel·la «Un mar violeta oscuro». Una novel·la que ve marcada per la importància d'investigar dins d'un mateix i, sobretot, de recordar, «ja que no som conscients de quants records hi ha emmagatzemats al nostre cap, però no utilitzem».
Durant la seua conferència, Barilli també ha comptat, a manera anecdòtica, com es va presentar al premi Planeta sense que ningú de la seua família el sabera, inclòs el seu pare, l'escriptor Fernando Sánchez Dragó; i com va anar superant les diferents fases fins a arribar al sopar en la qual s'entreguen els premis, als quals va assistir acompanyada del seu pare i el seu marit, sense haver revelat el secret. «Quan van dir el meu nom, vaig mirar al meu pare i ell es va posar a plorar. És un record extraordinari, molt emocionant, que mai oblidaré» ha assegurat.
