Alerten dels perills per a l'òbila comuna per les macroplantes i els PAI urbanístics de Castelló
Una de les nostres veïnes més autòctones a la província de Castelló és la coneguda com a òbila comuna (Tyto alba), un animal que habita en forma de parelles que nidifiquen en racons a vegades inesperats.
I és la destrucció d'estos racons que servixen de niu les que amenacen la seua existència, amb l'aparició de projector per a urbanitzar o construir parcs d'energies renovables en zones on se situaven alqueries i horts.
Així, des del Grup d’Estudi i Proteccio dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció (GER-EA), s'ha posat en marxa un projecte de conservació i recuperació de les parelles nidificants a la província de Castelló, amb l'objectiu principal de conéixer la població real que habita a les nostres comarques i facilitar habitacles segurs per a la nidificació.
El projecte s'inicia l'any 2019 després de detectar segons zones la gran disminució de parelles nidificants, aconseguint des del 43% al 50% de la població. Esta disminució afecta en gran manera a les zones intermèdies de la província, cas del Baix Maestrat i l’Alcalaten, desapareixent de l'interior provincial, Alt Palància, Alt Maestrat. En l'actualitat, i amb dades del GER-EA i del programa Noctua de SEU/BirdLife, seguix la mateixa tendència de descens. Això ha donat peu al fet que l'òbila comuna estiga protegida i catalogada com a “Vulnerable” en l'Ordre d'Espècies Protegides (Ordre 2/2022, de 16 de febrer, del Consell de la GV, Annex IV).
Actualment, i mancant estudis més profunds i de major duració, la qual cosa han observat és que la població reproductora es concentra principalment a les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa, encara que assumint molts problemes de supervivència.
Els principals problemes que presenta esta espècie són, d'una banda l'alta taxa de mortalitat per atropellaments de trànsit, traumatismes (col·lisió contra cables elèctrics, vidrieres, closos, etc.), captures o mort de cries, la caça amb escopeta, el parany i possiblement els enverinaments indirectes, i per un altre la destrucció de les zones de cria, generalment en graners, alqueries i masies abandonades que són esfondrades o tapiades les finestres i portes sense deixar accés a entrar en elles.
"Com a exemple tenim el PAI de Sant Gregori a Borriana amb xicotetes construccions esfondrades on nidificaven les òbiles, i altres amenaces encara no valorades creiem que són les macroplantes fotovoltaiques, tant en la zona dels Coves- Cabanes-Vilafames com en la de La Vall d’Uixo-Moncofa-Xilxes, afectant i modificant centenars d'hectàrees del territori", expliquen. (Pots consultar en este enllaç les principals macroplantes que es plantegen a la província).
Així, el projecte està actuant en tres aspectes:
Actuar per a disminuir la mortalitat no natural, especialment per a evitar l'abús de plaguicides, herbicides i raticides, augmentant la lluita biològica.
Facilitar llocs segurs per a niar, mitjançant la construcció i col·locació de caixes-niu en masies abandonades.
Sensibilitzar a la societat en general, i a les diferents administracions en particular, de la importància d'estes aus i la necessitat de recuperar-les. Per a això, es realitzen informes de la situació actual, treballs de camp, xarrades de rapinyaires nocturns i tallers de construcció de caixes niu.
Amb estos tres aspectes ben combinats creuen que pot frenar la perduda de parelles nidificants i potser ajudar al fet que la població vaja augmentant lleugerament.
