Alerta a Castelló en disparar-se l'addicció a les apostes i les escurabutxaques: Ja són el 23% dels casos
Les apostes esportives i les màquines escurabutxaques competixen per convertir-se en la causa principal de tractament en els centres d'addiccions de Patim. En l'últim any, representen el 23% dels 455 casos atesos, a través dels seus diferents servicis. Però més enllà de les xifres, el joc patològic genera una “gran preocupació a curt termini” per la seua evolució i progressió, segons els especialistes en addiccions. La llei –autonòmica i estatal- establix els límits, però des de Patim s'han detectat “clivelles” en les restriccions d'accés al joc que afecten menors, exjugadors i pacients en tractament per ludopatia. Una realitat, a la qual se sumen uns perfils cada vegada més complexos en les addiccions vinculades a una o diverses substàncies tòxiques on, a vegades, també és present el joc.
La proliferació de màquines multijoc en els negocis de l'hostaleria –cafeteries, bars, restaurants, etc- ha multiplicat l'oferta que oferien les tradicionals escurabutxaques (màquines tipus B). “Cada màquina és com si estigueres dins d'un casino, per la quantitat immensa de jocs diferents que oferta, n'hi ha prou amb tocar la pantalla per a saltar d'un joc a un altre sense moure's del lloc”, explica l'assessora jurídica de Patim, Carolina de Mingo. No obstant això, De Mingo posa de manifest la necessitat d'incrementar els mecanismes de control per a evitar l'accés de menors, especialment adolescents, a estes màquines.
“Disposem de la tecnologia per a ser més eficients, podem incorporar un sistema d'activació-desactivació per control remot per a establir un control similar al de les màquines de tabac o un reconeixement d'identitat digital, però quasi quatre anys després de l'aprovació de la Llei del Joc encara no s'ha posat en marxa este aspecte”, lamenta. Un mecanisme que també resultaria molt eficaç per a protegir les persones que s'han autoprohibit el joc, bloquejant el seu accés de manera automàtica. “Molts dels nostres pacients reconeixen que són capaços d'entrar en un saló de joc o un casino malgrat tindre en vigor l'autoprohibició, sense moltes dificultats”, afig.
La Memòria Patim 2023 reflectix que les apostes esportives suposen el 38,1% dels casos de joc atesos en Patim i les màquines escurabutxaques el 36,3%. Ruleta, bingo i jocs en casino representen el 14,6% del total. “El pols entre el joc presencial i l'en línia es manté en un aparent equilibri de forces que en qualsevol moment pot trencar-se”, advertix Carolina de Mingo.
Durant l'acte institucional s'ha entregat el Premi Patim a l'acció Social a José María Marín Sevilla i la insígnia de plata de l'entitat a Ángela Gómez Carrascosa. Ha actuat com a mantenidor, el vicepresident d'AESED, Francisco Verdú, qui ha realitzat una exposició sobre l'evolució de les addiccions en la Comunitat Valenciana en els últims 40 anys.
Sis trets que accentuen els perfils
En analitzar els resultats obtinguts en els dos últims anys, des dels diferents servicis de Patim s'han detectat sis trets la interacció dels quals complica el tractament individual: policonsum, envelliment de la població atesa, problemes de salut mental, ideació suïcida, bretxa de gènere i el joc en línia.
La cocaïna com a substància única o en combinació amb unes altres –alcohol, heroïna o fins i tot el joc- és present en el 48% dels casos que han acudit a Patim. En segon lloc, se situa el joc (21%) i a molt curta distància l'alcohol (18%), com a causa principal del tractament. “Cada dia és menys freqüent que algú arribe per un problema amb una sola substància, l'habitual és que hi haja vàries actuant al mateix temps, encara que el pacient no tinga consciència d'això, com per exemple amb l'alcohol”, explica Nerea Martínez, criminòloga i monitora en la Comunitat Terapèutica Els Magraners, que Patim gestiona a Castelló.
En analitzar l'edat de les persones en tractament, s'aprecia que un 57% té més de 42 anys i un 27% més ja ha superat els 50 anys. Una dada que posa de manifest el progressiu envelliment d'una part de la població que acudix als centres de dia, les vivendes de suport o les comunitats terapèutiques. “Hem d'adaptar els recursos assistencials davant la cronicitat de l'addicció i l'envelliment de la població que atenem –apunta De Mingo- fins i tot seria desitjable comptar amb el suport necessari per a generar recursos específics per a respondre a estes persones que, en molts casos, van començar són supervivents”.
El president de Patim, Francisco López i Segarra, reivindica un nou enfocament per a enquadrar el tractament de les addiccions: el paradigma de la recuperació total. “Intervindre és el que estem fent en l'actualitat. Tres mesos, sis mesos. En alguns casos, seguiment. Valorem l'abstinència. Que hagen trobat treball. Però això, no és tractar –puntualitza- fer un tractament en addiccions és un procés molt més llarg. És intervindre, bé en comunitat terapèutica, en centre de dia, bé de manera ambulatòria. I després, mantindre una intervenció contínua durant un llarg període de temps, on la persona, com a subjecte actiu de la seua rehabilitació, aconseguisca donar-li un nou sentit a la vida, sense la necessitat del bastó addictiu pel qual va demandar la nostra intervenció”
Patim compartix la radiografia que va posar en evidència el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions, presentat el mes de gener passat per la Conselleria de Sanitat. És el punt de partida per a desplegar tota una bateria d'accions davant unes xifres que resulten inquietants.
Un 35% de les persones ingressades en Patim tenia un diagnòstic de patologia dual i en les teràpies individuals i grupals –dels centres de dia i la comunitat terapèutica- s'ha revelat que el 80% dels pacients reconeix que han tingut episodis d'ideació suïcida.
Quant a la presència de dones en els centres de tractament d'addiccions, es manté la bretxa de gènere detectada fa diversos anys. Patim, que compta amb dos servicis específics per a dones amb addiccions, ha registrat una xifra molt similar a l'any anterior, 129 dones han acudit als seus servicis, la qual cosa suposa un 28% del total de persones ateses. “Encara que puga semblar un percentatge molt xicotet, continuem avançant cada dia per a trencar totes les barreres heretades que bloquegen, impedixen o condicionen l'accés de les dones, moltes d'elles mares, als recursos assistencials o residencials en addiccions”, conclou Nerea Martínez.
L'Associació Patim presenta demà, 5 de juny, la seua Memòria 2023 en el Menador Espai Cultural de Castelló. Un informe en el qual s'arrepleguen els canvis més significatius del perfil de les persones ateses amb addiccions –tòxiques i no tòxiques- per esta organització en l'últim any. De manera específica s'abordaran les “clivelles” en l'accés al joc que afecten menors, jugadors en tractament i exjugadors.
També s'exposaran els resultats en l'àmbit de la inserció laboral de col·lectius vulnerables, les actuacions en el tractament i prevenció del suïcidi i sobre la desconstrucció de la masculinitat en la població atesa.
Durant l'acte institucional es farà lliurament el Premi Patim a l'acció Social a José María Marín Sevilla i la insígnia de plata de l'entitat a Ángela Gómez Carrascosa. Actuarà com a mantenidor, el vicepresident d'AESED, Francisco Verdú.
Patim és una organització no governamental fundada en 1985 a Castelló. Declarada d'utilitat pública i reconeguda per Nacions Unides com a entitat consultiva especial de l'ECOSOC en l'àmbit de les addiccions, compta amb set recursos especialitzats en la Comunitat Valenciana.
