Eva Alcón destaca el paper de la universitat com a "referent social" i reforçar la seua funció "transformadora"

La Universitat Jaume I ha celebrat el solemne acte d’obertura del curs acadèmic 2022-2023, un acte que ha estat presidit per la rectora de l’UJI, Eva Alcón, acompanyada per la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno; la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; el rector honorari de l’UJI, Francesc Michavila i la secretària general de l’UJI, Cristina Pauner.

En la seua intervenció, la rectora de l’UJI ha fet referència a l’actual escenari d’incertesa marcat per l’emergència climàtica, la crisi energètica, les guerres o la crisi de valors, uns reptes davant els quals «la Universitat no pot caure en el desànim, al contrari, té la responsabilitat de ser un referent social, i és en aquestes circumstàncies quan més cal reforçar la nostra funció transformadora i contribuir a un progrés social, que només ho serà si és responsable, solidari i inclusiu».

Eva Alcón ha recalcat que davant aquest escenari es fa més evident la urgència de millorar el finançament del sistema universitari valencià. Així, ha insistit en les dues reivindicacions històriques de les universitats públiques valencianes: garantir la suficiència financera i l’equitat en el repartiment dels fons i el desbloqueig del conveni col·lectiu. «El meu desig és que aquest siga l’últim acte d’obertura en què públicament fem referència a aquestes dues demandes perquè això voldrà dir que aquestes reivindicacions hauran passat de ser compromisos pendents a convertir-se en compromisos complits, com així s’ha fet en el pagament del deute històric», ha afirmat.

Així mateix, la rectora ha fet un repàs d’algunes de les accions que l’UJI durà a terme per tal «d’aprofundir en el seu tarannà com a universitat transformadora» com ara l’enfortiment de la investigació i la transferència de coneixement, amb la renovació del segell de qualitat de la Carta Europea del Personal Investigador o la creació de nous instituts en àmbits estratègics com ara el turisme; l’impuls a la formació permanent i la revisió dels plans d’estudis per a mantenir una oferta actualitzada i que done resposta a les necessitats de la societat, o la posada en marxa d’iniciatives com l’aprenentatge-servei o el disseny d’un model UJI de cooperació per a incidir en la seua vocació social.

Pel que fa al campus, ha assenyalat que es milloraran els espais docents i científics i la sostenibilitat, per exemple amb el nou edifici d’Investigació i transferència i el centre d’Innovació Educativa i Tecnologies Digitals. A més, la rectora ha anunciat que la internacionalització serà clau aquest curs atès que l’UJI rebrà una inversió d’un milió i mig d’euros per a impulsar les accions emmarcades dins del consorci europeu EDUC, del que formen part altres set universitats europees.

«Davant dels reptes globals actuals, ens reafirmem en el fet que no hi ha res més necessari que la investigació, la creació de nous coneixements i la seua transmissió, ni res més important que garantir la Universitat com a espai equitatiu d’oportunitats. Necessitem més que mai una Universitat que siga fidel a l’excel·lència acadèmica i científica, compromesa amb la transmissió de valors cívics i culturals i conreant el pensament crític», ha conclòs.

Per la seua part, la consellera ha reiterat «el compromís de la Generalitat per aconseguir un pla de finançament que us atorgue a les universitats plurianualitat i estabilitat financera, un pla que plasmarà la universitat que volem ser i que ha de seguir un model de canvi cap a la societat de coneixement i de la igualtat d’oportunitats». En aquest sentit, ha assenyalat que s’ha augmentat el finançament a les universitats i que el pròxim any s’implantarà el nou pla plurianual, en el moment en què finalitzen els convenis de deute històric.

Josefina Bueno també ha destacat l’aposta de la Generalitat per la ciència i ha destacat, pel que fa a l’UJI, la recent signatura del conveni amb la universitat pública de Castelló per a la construcció del centre de Districte Digital al campus que done resposta a les demandes d’innovació del teixit productiu; la inversió que s’ha realitzat en la Facultat de Ciències de la Salut, que acollirà 2.000 alumnes i 400 membres del professorat, o la inversió en un Centre d’experimentació que ampliarà en més de 5.000 metres quadrats l’espai investigador de la Universitat.

Lliçó inaugural: el clúster industrial ceràmic

Xavier Molina Morales, catedràtic d’Organització d’Empreses, ha estat l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural d’aquest curs acadèmic 2022-2023 que portava per títol «El clúster ceràmic: descoberta, nus i desenllaç», en la qual ha fet una anàlisi dels canvis recents que s’han observat en el clúster ceràmic de Castelló i els possibles efectes futurs.

Segons ha explicat, l’estructura interna del clúster ceràmic de Castelló ha canviat, atesa la reducció del nombre d’empreses i l’efecte que suposa de concentració de la indústria en poques mans i l’entrada de grups multinacionals, en particular de fons d’inversió.

En aquest sentit, el catedràtic ha assenyalat que «aquests canvis poden afectar els fonaments dels avantatges del model de clúster que coneixem, basat en la cooperació, l’intercanvi de recursos de coneixement, un perfil emprenedor arrelat al territori, la formació compartida i un paper significatiu de les institucions locals. La nova estructura s’aproxima més a models oligopolístics i de poder de mercat».

Molina ha explicat que aquests canvis no són el resultat d’una evolució natural o contingències alienes sinó de les decisions que s’han pres o a què s’han donat suport. Així, ha apel·lat al sector públic per tal de regular i conciliar les contradiccions que poden sorgir entre el caràcter privat de les decisions empresarials i el caràcter públic de les necessitats que aquestes ajuden a cobrir per tal que el sistema siga sostenible.

«Nosaltres, com a universitat pública, tenim la responsabilitat d’analitzar els fets i de fer-nos preguntes, generar reflexió i debat sobre les conseqüències dels canvis, el caràcter irreversible o no d’aquests, o les alternatives que tenim com a territori», ha afirmat.

Memòria i premis extraordinaris de grau i màster

En l’acte també s’ha presentat un vídeo resum de la memòria del curs 2021-2022 i s'ha fet lliurament dels premis extraordinaris de final de grau i màster corresponents al curs 2020-21. Concretament, s’han atorgat 21 premis a estudiantat de grau i 23 premis de màster.