Joan Baldoví, Juanma Ramón i Carmen Gayà visiten els treballs d’exhumació de la fossa 113 del cementeri
Una esgarrifança recorre el cos de qualsevol persona que s'asome a vore els treballs d'exhumació dels represaliats pel franquisme de la fossa 113. Cossos amuntegats uns damunt dels altres en un paisatge dantesc comparable a les fosses que es trobaren els aliats quan entraren als camps de concentració on els jueus foren exterminats. "Si alçarem tot el cementeri de Paterna, probablement ens trobaríem amb centenars de cossos que demostren que malauradament Paterna va ser un dels pobles on els franquistes afusellaren a més gent de tot l'estat" ha manifestat Juanma Ramón. Ací es donen cita gent de diferents poblacions de tot el País buscant les restes mortals dels seus familiars. El règim dictatorial va treballar de valent per exterminar-los com succeïra a Ruanda, Guatemala, Sudan o Bòsnia.
Els darrers treballs d'exhumació estan traient a la llum les restes mortals de nombrosos alcaldes i regidors, representants dels ciutadans i ciutadanes triats democràticament i que tanmateix van ser jutjats per sedició i afusellats per un règim que es va rebel·lar contra la legalitat vigent.
Per a Juanma Ramón "Quan Eisenhower va trobar les víctimes als camps de concentració nazi, va ordenar que es feren totes les fotos possibles, perquè no quedara en l'oblit els crims comesos per Adolf Hitler. De la mateixa manera, pense que cal traure a la llum les barbaritats comeses pel franquisme perquè no oblidem mai esta barbàrie, perquè es faça justícia i per la dignitat de tots aquells que perderen la vida en la defensa de la igualtat, la democràcia i la legalitat vigent".
A Paterna es calcula que foren afusellats més de 2.200 persones, la majoria dels quals foren llançats a fosses comunes sense deixar a les famílies que es feren càrrec dels seus cossos i impedint, a més que les fosses foren senyalitzades.
"Paterna té una ferida oberta per la barbàrie franquista. Una ferida sagnant que guarda a les seues entranyes el dolor i la injustícia de més de dos mil persones afusellades injustament. És la nostra responsabilitat institucional i sobretot moral fer justícia i acompanyar a les famílies que dia rere dia aboquen llàgrimes a peu de fossa".
Per la seua banda, Joan Baldoví s'ha oferit a dur al Congrés espanyol iniciatives per tal que es faça justícia i, per exemple, s'anul·len els judicis sumaríssims que van condemnar als represaliats per sedició quan realment el que feren va ser defensar la legalitat vigent.
"Des del grup de Compromís al Congrés treballarem per dur avant totes aquelles iniciatives que ajuden a dignificar la memòria de totes aquelles persones que van perdre la vida en mans de la dictadura franquista. Perquè no podem continuar construint una societat democràtica i justa sobre ferides obertes com la de Paterna" ha manifestat el diputat.
