El Campus de Burjassot-Paterna acull per primera vegada la Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors
Per primera vegada, dins del marc del Festival de Benvinguda de la Universitat de València, el Campus de Burjassot-Paterna acull la Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors, que se celebrarà del 17 al 21 d’octubre i que enguany arriba a la dinovena edició. L’objectiu és transformar l’entorn universitari en un lloc d’intervenció artística obert a la societat, tot implicant els joves artistes en les activitats de benvinguda del nou curs.
La XIX edició d’ART PÚBLIC / UNIVERSITAT PÚBLICA - Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors serà inaugurada dilluns 17 d’octubre, a les 12:30 hores, a la Biblioteca Eduard Boscà, en la qual es visitaran les instal·lacions de l’exposició.
A la Mostra, que està organitzada pel Servei d’Informació i Dinamització (Sedi), amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, i comissariada per Alba Braza, participen aquest any set projectes artístics de caràcter efímer.
Artistes seleccionats
‘Equal Passes’, de Myriam Moreno
Els ‘Equal Passes’, o passades igualitàries, permeten accedir metafòricament a diferents espais d’igualtat i tindre, durant el temps que es porten a sobre, una sèrie de privilegis que com a dones no sempre se’ls concedeixen. Pretenen ser tocs d’atenció que servisquen de radars per identificar els micromasclismes quotidians.
‘Equal Passes’ sorgeix de la idea de joia compromesa i reivindicativa. Una joia, o adorn corporal, que s’entén des de la construcció d’un mateix, des de la mirada i la provocació en l’altre. Amb aquests adornaments, les persones comuniquen qui són i quin lloc ocupen en la societat.
‘Trompe-l’oeil’, de Laura Palau
La il·lusió de l’artifici, la figura que possibilita l’al·lucinació mitjançant l’aparença. Aquesta figura inclou quelcom de metafísic: el que es veu és menys clar que el que és amagat.
L’obra tracta d’explorar la relació que hi ha entre l’espai de representació i l’espai físic. Es busca un terreny de tensió on siga possible experimentar i alhora posar de manifest la problemàtica de la representació i la mirada.
‘Encara esperem’, de Rubén Martín
‘Encara esperem’ recrea l’escenari il·lusori de benvinguda dels refugiats provinents de Síria i d’altres països de l’Est, refugiats que el Govern espanyol s’havia compromés a acollir, però que, després del polèmic acord de la Unió Europea amb Turquia, s’albira cada vegada més complicat. Per això, els elements utilitzats en la instal·lació apareixen mal col·locats, vençuts per terra o desinflats, amb la qual cosa es remarca la decepció per aquest acord.
‘QB Colors’, de Gemma Alpuente i María Martínez (Colectivo Emerge)
‘QB Colors’ és una instal·lació que consta d’un cub i una taca de color situada en una zona propera a més altura. L’objectiu és establir un diàleg entre ambdues intervencions fent-hi partícip l’espectador. Així, l’obertura d’una finestra a la paret del cub permet observar, a través seu, aquesta taca de color. Des d’aquest punt estratègic, l’espectador pot veure la unitat potencial de l’obra, metàfora de l’absorció del coneixement acadèmic per l’individu.
‘Lectura profunda’, de Maria Vidagañ
‘Lectura profunda’ tracta sobre la necessitat de disposar de temps per a elaborar pensaments profunds; l’antítesi de la productivitat desmesurada i de baixa qualitat; i la urgència de construir espais de contemplació, d’apaivagament i de descans.
Artistes convidats
‘12 m² de estabilidad’, de Natalia Domínguez
Amb aquest projecte, 64 puntals d’obra instal·lats en una de les galeries exteriors del Campus assoleixen 12 metres quadrats d’espai públic transitable. Són 64 puntals que separen el terra del sostre i evidencien de forma visible l’arquitectura que suporten, modificada tant en el seu estat com en relació amb el transeünt.
En ocupar un espai amb elements de construcció concebuts per evitar el col·lapse d’una edificació, es reforça la seua estabilitat al mateix temps que es planteja la possible necessitat de sustentació i es condiciona, d’altra banda, la seua funcionalitat. En última instància, ‘12 m² de estabilidad’ pretén jugar amb els conceptes d’ocupació i sostenibilitat espacial per plantejar com les seues alteracions afecten la seua concepció i significat.
‘Paisaje de la tierra’, d’Ismael Teira
Constituïdes com a institucions d’ensenyament superior, les universitats tracten de donar resposta a les qüestions que preocupen l’ésser humà en totes les disciplines del saber, i ho fan a través del coneixement del funcionament del món per, així, intentar millorar-lo. Es podria dir que tot tendeix a l’equilibri.
Hi ha un altre tipus de saviesa, popular, que també tracta de donar resposta a la raó última d’aquest equilibri. És el cas d’aquesta cantiga tradicional gallega, una cosmogonia popular transmesa de forma oral que recorre una sèrie d’antagonismes per generar una visió de la terra en permanent harmonia. ‘Paisaje de la tierra’ reprodueix la transcripció fonètica de la cantiga recitada per l’àvia de l’artista.
