Els partits independents es fan amb el poder en municipis valencians: les claus del seu èxit

Partits locals, formacions nascudes en el si de les urbanitzacions dels pobles o forces independents sense una ideologia política marcada, però mogudes sota la intenció de millorar el seu municipi, apostant per un finançament digne en tots els seus barris, enaltit la seua cultura i les seues tradicions.

Les eleccions municipals del passat 28M en la Comunitat Valenciana van reflectir una tendència en les urnes, l'aposta clara dels veïns per aquesta mena de partits, depositant en ells la seua confiança per a ocupar una cadira en el govern de la localitat i fins i tot per a liderar l'Ajuntament. Els veïns els han convertits en decisius, perquè tant la dreta com l'esquerra els han necessitats per a poder posar-se al capdavant del consistori en més d'una ocasió.

De les urbanitzacions a ser decisius en el govern municipal

A la província de València, Bétera és un clar exemple, la popular Elia Verdevío ha revalidat l'alcaldia al poble, repetint el seu pacte de 2019 amb la coalició de les urbanitzacions Más Camarena-Torre en Conill. L'alcaldessa ha nomenat primer tinent a Carlos Abad (MC-TC) i tots dos asseguren que l'acord funciona “perquè tenim les mateixes prioritats”.

El mateix succeeix a Puçol, on Paz Carceller (PP) torna a ser l'alcaldessa gràcies al seu pacte amb PURP, el partit de les urbanitzacions. La popular insisteix que són “els seus socis naturals. Ells ens donen suport en el que necessitem i nosaltres acordem una sèrie d'inversions en la mateixa proporció que en la resta del municipi”.

El fet que el seu origen no se situe en una ideologia pròpia, sinó que siguen partits independents creats en aquest cas “per a aconseguir inversions en urbanitzacions perquè sempre s'havien vist desprotegits” com afirma Paz Carceller facilita els acords de govern, així com la gestió en el consistori. Les localitats a més avalen aquest tipus de negociacions en les urnes, ja que s'allunyen del conflicte d'interessos i no es mouen pel factor ideològic del partit que estan obligats a seguir. A més, se senten més còmodes governant amb aquesta mena de formacions que amb Vox.

Els independents oberts a dialogar amb l'esquerra i la dreta

Al capdavant de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona es posarà Centrats en la Pobla l'últim any d'aquesta legislatura 2023-2027. Després d'un pacte amb el PP d'Abel Martí van acordar repartir-se l'alcaldia tres anys per al popular i l'últim per a Jaime Ruix. "A nosaltres ens preocupava més el projecte que els seients a ocupar” explica Abel, qui confia en els seus socis.

També cal destacar que aquest tipus de partits s'obrin a negociar tant amb l'esquerra com amb la dreta. CONTINGENT va estar governant a sa Pobla la passada legislatura amb Compromís i ara amb el Partit Popular. D'aquesta manera, són capaços de dialogar i aconseguir consensos amb formacions oposades.

La província de Castelló també se suma a aquesta tendència de partits independents, perquè a Nules governa Centrats a Nules, el partit independent de David García que és alcalde gràcies al seu pacte amb PSOE i Més Nules. Morella està liderada aquesta legislatura per la força independent Independents per Morella de Bernabé Sangüesa. Un altre exemple és Vilavella, on el Partit Popular i Independents per la Vilavella (IxLV) es reparteixen l'alcaldia dos anys cadascun i a Torreblanca el PP governarà en coalició al costat de Torreblanca Decideix.

Així doncs, després d'anys de bipartidisme amb el PSOE i el PP, l'aparició de nous partits polítics ha posat sobre la taula un nou escenari en el qual entren en joc altres formacions. Els partits extremistes guanyen pes, però també els independents garanteixen acords d'estabilitat en la política municipal.

A Alacant, a Calp, la formació Som Calp es posa als comandaments de l'Ajuntament gràcies al seu acord amb PSOE i Compromís. Mentre a Sant Fulgenci el PP aconsegueix governar gràcies al seu acord amb Partit Independent per les Nacionalitats (PIPN).