Txema Guijarro: “Algú dubta en este país que el PP s’ha finançat irregularment a costa dels diners públics?”
El diputat per Alacant i Secretari General del Grup Confederal Units Podem, En Comú Podem, En Marea, Txema Guijarro, ha expressat en el Ple de hui el vot favorable a la Proposició de Llei presentada pel Grup Mixt –Compromís- per modificar la Llei de 2015 sobre el finançament il·legal dels partits polítics. Una llei que ha qualificat com "l'intent d'un govern del PP assetjat per la corrupció, per a guanyar credibilitat enfront d'una ciutadania fastiguejada".
Txema Guijarro ha defensat la necessitat d'aconseguir el desenvolupament de la proposta legislativa "perquè açò obriria la possibilitat a la tipificació penal d'il·lícits que ja van ser contemplats en la llei de 2007, i que al nostre judici, són tan reprovables i punibles-com les donacions que puga rebre qualsevol partit". Em referisc –ha afegit el diputat- "a les condonacions de deute per part d'entitats de crèdit.
També l'assumpció de despeses del partit per tercers, el lliurament de donacions a fundacions vinculades a partits, l'absència de sistemes comptables i de control intern adequat o la no rendició adequada de comptes a les autoritats de control extern. Totes elles, pràctiques molt pròpies de la vella política".
El diputat d'Units Podem ha posat en relleu que "després de l'estudi de les més eficaces legislacions del nostre entorn en matèria de lluita contra la corrupció, creiem que deu també obrir-se un debat sobre l'establiment dels límits mínims per a sancionar les donacions. En este sentit, s'ha demostrat que els límits actuals de cinquanta mil euros, han sigut fàcilment eludibles per la via del fraccionament, l'anomenat pitufeig, per la qual cosa hem de cercar també nous dispositius de control que eviten estes pràctiques".
Guijarro ha recordat que quan el 30 de març de 2015 el Congrés va aprovar la Llei per iniciativa del Partit Popular es van tipificar penalment delictes associats al finançament irregular de partits polítics, per primera vegada. Referent a açò ha assenyalat que "nou dies abans de la seua aprovació, el jutge instructor del jutjat central número 5 de l'Audiència Nacional donava per acabada la fase d'instrucció de la peça separada de la Gürtel sobre la Caixa B del Partit Popular, els ja històrics, quasi icònics, papers de Bárcenas. L'acte llavors publicat cridava l'atenció sobre la seua incapacitat per a imputar penalment per determinades conductes provades, davant la falta d'instruments legals per a fer-ho. cal recordar a més que el signant d'aquest acte, el jutge Ruz, donava per prescrits alguns delictes sobre els quals existia, no obstant açò, base probatòria suficient com per a ser jutjats; dues omissions a la qual potser pot acollir-se el Partit Popular en seu judicial, però que retrunyeixen i s'acumulen al ja llarg inventari en esta seu parlamentària. Responsabilitats jurídiques enfront de responsabilitats polítiques".
També ha evocat en la seua intervenció els inicis del tràmit de la citada llei, quan a l'octubre de 2013 "escandaloses informacions, brollant a borbollons des dels mitjans de comunicació, sobre el maneig d'una comptabilitat paral·lela, o caixa b, per part de Luís Bárcenas, en aquell temps gerent i després tresorer del PP a nivell estatal. Gürtel, un cas que ja llavors acumulava un període d'instrucció de més de quatre anys i ara vist amb perspectiva, podem dir que la trama Gürtel fungia com una sort de fil d'Ariadna del que s'ha anat fent a poc a poc, per a posar al descobert tot un laberint de podridura i corrupció. Gürtel ens va portar a Bárcenas. Doncs bé, encara quan el PP va iniciar el tràmit per a l'aprovació d'este projecte de llei orgànica, a l'octubre de 2013, ni tan sols havia previst la incorporació del delicte de finançament il·legal".
A l'any següent va ser segons apunta Guijarro "un altre any negre per a la història negra de la política espanyola. Al març de 2014, el llavors senador Granados admetia que havia tingut un compte a Suïssa. Al juliol ingressava a la presó Jaume Matas, expresident de Balears, pel Cas Palma Arena. A l'octubre, el jutge responsabilitzava a Blesa i Rato de tota la despesa associada a les targetes black. No és d'estranyar, per tant, que en el mes de desembre de 2014, el CIS arreplegara el punt àlgid de tota la sèrie històrica sobre la corrupció com un dels principals problemes del país. Fins al 60 per cent dels entrevistats citaven esta xacra, quan amb prou faenes dos anys abans esta xifra oscil·lava entre el 17 i el 20 per cent".
Sobre la llei de març de 2015 Guijarro ha manifestat que "va ser l'intent d'un govern assetjat per la corrupció, per a guanyar credibilitat enfront d'una ciutadania fastiguejada i un entorn europeu sufocat. Però per a açò, es va servir d'una majoria absoluta que li va permetre aprovar una reforma parcial, insuficient, però que almenys permetia actuar contra els partits polítics, a partir de fets que avui han sigut provats com a certs en els tribunals. De fet, d'aplicar-se retroactivament esta llei, açò suposaria molt probablement que el Partit Popular estaria afrontant penes com la suspensió de les activitats del partit, la clausura de les seues seus, la intervenció judicial, o la dissolució de la seua personalitat jurídica. S'imaginen? El PP dissolt o en mans d'una gestora judicial?".
Després dels anteriors interrogants també s'ha preguntat si algú dubta ja en este país que el Partit Popular, en major o menor mesura, s'ha estat finançant irregularment, a costa dels diners públics, i alterant a més les regles de competició electoral. Guijarro ha conclòs afirmant que "dos anys després aquesta mesura és esgrimida pel Partit Popular, amb pesada insistència com a prova irrefutable del seu ferm compromís en la lluita contra la corrupció".
