L’il·lustrador alacantí i premi nacional de còmic, Pablo Auladell, presenta “Cinemacrobàcies” en el MUA
La mostra, comissariada per We Art Exhibitions, s’inaugura dimarts, 20 de desembre, i està integrada per il·lustracions de l’autor creades per a tres projectes cinematogràfics i editorials: El sueño de Malinche, Alas de tiniebla i Potemkin
El Museu de la Universitat d’Alacant inaugura dimarts, 20 de desembre, a les 19 hores, la mostra «Cinemacrobàcies. Pel·lícules dibuixades» de l’il·lustrador alacantí i premi nacional de còmic, Pablo Auladell. L’exposició, comissariada per We Art Exhibitions, està integrada per il·lustracions de l’autor que han format part de tres projectes cinematogràfics i editorials en què ha treballat els últims anys. Es tracta de dues pel·lícules dibuixades, no pas animades, amb guió i direcció del prestigiós realitzador Gonzalo Suárez: El sueño de Malinche i Alas de tiniebla; i l’adaptació/homenatge del Cuirassat Potemkin, el llegendari film de Serguei Eisenstein, a novel·la gràfica.
La mostra romandrà oberta al públic fins al 19 de febrer de 2023 a la sala Sempere.
El sueño de Malinche (Gonzalo Suárez, 2019)
Aquest projecte cinematogràfic de quaranta minuts de duració proposa una revisió poètica, en la línia d’altres obres de Gonzalo Suárez com Don Juan en los infiernos, de l’ambigua trobada (per fatal i meravellosa) entre Hernán Cortés i Moctezuma, i de la misteriosa presència de la Malinche com a mediadora entre els dos mons.
Encara que realitzat enterament amb dibuixos, El sueño de Malinche no és un film d’animació. La pel·lícula mostra una successió d’il·lustracions estàtiques sobre les quals el director passeja la càmera fent ús del zoom i reenquadra els detalls, mentre diferents veus en off, interpretades per actors com Carmelo Gómez o Marián Álvarez, ens narran la història escrita per Gonzalo Suárez.
En paraules d’Auladell, El sueño de Malinche és «com un descens a l’Hades de la història, en què el narrador es troba amb les ombres dels personajes que van protagonitzar una cosa tan fascinant, i encara plena de misteri, com la conquesta de Mèxic. I aquestes ombres repeteixen eternament el mateix gest, el mateix discurs, són com el tornaveu abstret d’una èpica en la qual han quedat atrapats o condemnats, d’un destí al qual es van veure abocats sense remei, actors obligats a una representació contínua de l’obra que els va donar fama».
El sueño de Malinche es va estrenar el 25 de febrer de 2019 al Museu del Prado.
Alas de tiniebla (Gonzalo Suarez, 2021)
Inspirat en la novel·la Alas de tiniebla de la traductora i escriptora Anne-Hélène Suárez Girard, aquest curt ens porta a l’origen del dia i de la nit, la llegenda xinesa dels sols que es van rebel·lar contra l’ordre establit, i el gran vol dels éssers que solquen i transformen la foscor. Com passa amb El sueñó de Malinche, no som davant d’un curt d’animació. La il·lusió de moviment a través de dibuixos consecutius es transforma en estatisme mitjançant il·lustracions fixes explorades per la càmera del director. Les il·lustracions d’Auladell per a Alas de tiniebla combinen la tècnica analògica i la digital. Les obres que es mostren en aquesta sala són el resultat de la tècnica mixta, reproduccions en qualitat giclée.
Sobre el procés de creació d’Alas de tiniebla, Auladell sosté que no és un treball molt allunyat del que sol fer quan es fa càrrec d’un projecte editorial: «És com si jo haguera sigut la càmera de Gonzalo, però una càmera molt particular. La diferència respecte del que havia fet abans va ser l’envergadura, la substància del projecte.» Pel que fa al treball amb el director, Auladell afegeix: «No és que siga fàcil ni difícil, és la complexitat de ficar-te en el món poètic que ell formula i saber que formes part d’un equip i que no tota la responsabilitat d’allò era meua i les coses calia discutir-les. En tot cas, sempre m’he sentit molt afí, molt còmode amb el món poètic que ell desplega.»
POTEMKIN (Libros del Zorro Rojo, 2018)
El 27 de juny de 1905, el cuirassat de la flota russa Potemkin s’amotinava a causa de les lamentables condicions de treball en què es trobava la tripulació. Vint anys després, el cineasta soviètic Serguei Eisenstein va mitificar el succés dirigint la que va acabar sent una de les obres mestres de la història del cinema més estudiades a les escoles, El cuirassat Potemkin (1925).
Prop d’un segle després, el 2018, Auladell publica la novel·la gràfica Potemkin per encàrrec de l’editorial Libros del Zorro Rojo. «Es tractava de fer un homenatge, de festejar l’aniversari d’una obra d’art extraordinària (El cuirassat Potemkin). Així és que em vaig centrar a subratllar i cantar les aportacions d’Eisenstein: les metàfores, el muntatge, el ritme, les al·legories, les analogies… tornar a armar tot aquell material perquè funcionara com a novel·la gràfica. Vaig assistir fascinat al desplegament de recursos d’Eisenstein, la seua extraordinària habilitat per a treballar l’èpica revolucionària, el repertori emocional dels nobles ideals, el seu talent per a fabular sobre un esdeveniment real i, despullant-lo dels detalls menys heroics i dels successos més prosaics, sòrdids o banals, convertir-lo en un relat ple de vigor, humanitat, ràbia i bellesa plàstica, un artefacte genial, una mentida bellíssima, una obra mestra. El que més em va commoure, sens dubte, no va ser com es brandava la bandera roja carregada de promeses, sinó haver dibuixat el rostre cru i menystingut del poble, conscient que la dignitat, la noblesa i el coratge colossal de tota aquella gent prompte serien malversats, corromputs, traïts.»
Acompanyem la mostra amb la pel·lícula completa d’Eisenstein per a així apreciar el paral·lelisme entre els dos treballs. Com explica Auladell, l’editorial pretenia fer un homenatge a la pel·lícula en què fora molt reconeixible el seu univers, la seua atmosfera i, fins i tot, els plans més icònics. Malgrat les semblances entre els frames d’Eisenstein i les pàgines d’Auladell, els traços rotunds i espontanis a la prima del il·lustrador semblen emergir com si foren un cuirassat, com si es tractaren d’una obra original i paradoxalment contemporània.
Pablo Auladell (Alacant, 1972)
Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat d’Alacant, Pablo Auladell és dibuixant i autor de llibres il·lustrats. Després de col·laborar amb el col·lectiu autoral La Taberna del Ñú Azul, comença la seua carrera professional a partir de l’obtenció el 2000 del Premi de Còmic Injuve (Institut de la Joventut). En les seues publicacions ha revisitat els clàssics i il·lustrat textos contemporanis al mateix temps que desenvolupava el seu propi territori narratiu. El seu treball ha sigut reconegut amb el Premi del Ministeri de Cultura a les Millors Il·lustracions de Llibres Infantils i Juvenils el 2005 per Peiter, Peter y Peer y otros cuentos de Andersen; el Premi a l’Autor Revelació en el Saló del Còmic de Barcelona del 2006 per La Torre Blanca (ed. De Ponent / ed. Actes Sud l’An2) i el Premi Nacional de Còmic 2016 per El Paraíso perdido (ed. Sexto Piso, 2015). Entre les seues últimes publicacions, destaquen, a més, La feria abandonada (Barbara Fiore, 2013), La leyenda del Santo Bebedor (Zorro Rojo, 2014), Pameos y meopas (Nordica, 2017), Dorothy (A Buen Paso, 2017), Potemkin (Zorro Rojo, 2018) i Cuaderno Arcaico Muralis (Degomagom, 2020). Ha dibuixat, a més, dues pel·lícules per al director de cinema Gonzalo Suárez: El sueño de Malinche (estrenada el 2019 al Museu del Prado) i Alas de tiniebla (guardonada recentment amb el Premi del Jurat en la 35 Secime de Medina del Campo). I acaba d’aparèixer a França una versió en llibre de la primera, Le rêve de Malinche (Editions de la Cerise, 2021), que forma part de la selecció oficial del Festival de BD d’Angoulême d’aquest any.