L'IES de Callosa d'en Sarrià bateja al centre amb el nom de Rodolfo Llopis
L'IES de la localitat ha celebrat aquesta vesprada un acte oficial per a procedir al descobriment de la placa que portarà el nom del pedagog i polític nascut a Callosa d'en Sarrià Rodolfo Llopis, qui va destacar per la seua defensa de l'educació pública, universal, gratuïta i la promoció d'una metodologia moderna sobre la base dels principis pedagògics de l'Escola Moderna i la Institució Lliure d'Ensenyament.
L'acte ha comptat amb la presència de Rodolfo Llopis Boyé, fill de Rodolfo Llopis Ferrándiz, qui s'ha encarregat de descobrir la nova placa identificativa del centre educatiu, acompanyat del director de l'Institut, José María Forner, del dissenyador del nou logo de l'IES, Joan-Ives Pasqual, i de l'alcalde de Callosa, Josep Saval. L'acte ha estat recolzat per diferents membres de la Corporació Municipal com Alfonso Puigcerver, Vicent Llobell, Rosa Mari Savall, Lumi Puigcerver i l'edil de la Oposició Mari Carmen Mascaró; per professors de l'Institut, representants de l'Ampa, dels col·legis del municipi, autoritats locals de pobles veïns, així com per representants de la productora que ha realitzat el documental sobre la vida i trajectòria del polític i pedagog alacantí, i que es presenta demà a Alacant.
El fill de Rodolfo Llopis en la seua intervenció ha recordat la casualitat que hui ell estiga a Callosa d'en Sarrià, el lloc que va veure nàixer al seu pare, per a descobrir una plaça amb el seu nom, just el dia en el qual compliria anys. A més ha destacat que el seu pare ja que en vida es va negar en dues ocasions a rebre honors similars. Per açò, dirigint-se a ell, ha manifestat, "Callosa sense dir-te gens posa ara el teu nom a un IES, ja ho sé, no digues res... Estigues content perquè aquesta és la teua terra, a la qual vas voler tornar després de 36 anys en l'exili". De fet ha recordat aqueix viatge que va realitzar al costat del seu pare l'any 1976 i en el qual van visitar Callosa i el lloc on va nàixer.
El director de l'IES, José María Forner, ha incidit sobretot en la condició d'educador de Rodolfo Llopis en la decisió de canviar el nom del centre. "La decisió li l'hem del Rodolfo educador que va tenir en la seua vida com una gran obsessió garantir l'escola pública, gratuïta i universal, amb una metodologia innovadora i fonamentada en valors", ha dit.
L'alcalde de Callosa, Josep Saval, ha agraït a Rodolfo Llopis la seua presència, ja que ha viatjat des de Toulouse per a assistir a aquest reconeixement que se li rendeix al seu pare. Saval en la seua intervenció ha destacat la faceta política de Llopis, ja que, segons ha manifestat, "a través de la política tenim la capacitat de modernitzar i humanitzar la societat com va fer Rodolfo Llopis en l'àmbit educatiu". En aquest sentit, ha afirmat que "de no haver tingut la dictadura del franquisme, a Espanya haguérem tingut 50 anys de progrés i hui tindríem una societat amb valors democràtics molt més moderns".
En l'acte s'ha lliurat al fill de Rodolfo Llopis una rèplica de la plaça que lluirà l'IES amb el nom del seu pare, així com una foto panoràmica del poble i Callosa.
El Consell Escolar de l'Institut d'Educació Secundària de la localitat va acordar el passat 24 de maig de 2017 que el centre portara el nom de Rodolfo Llopis. Una decisió ratificada posteriorment pel Consell Escolar Municipal i pel Ple de l'Ajuntament, que finalment ha sigut resulta favorablement per la Conselleria d'Educació. Hui ha culminat aquest procés amb aquest acte oficial en reconeixement a la figura de Rodolfo Llopis.
La figura de Rodolfo Llopis
Rodolfo Llopis Ferrándiz (Callosa d'en Sarrià, 27 de febrer de 1895-Albi, 22 de juliol de 1983) va ser un dirigent socialista i pedagog espanyol, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol en l'exili. Va ser diputat en les Corts durant la II República i ministre d'Instrucció Pública.
La personalitat de Llopis es va definir entorn a les seus dues grans passions, l'educació i la política. Nascut el 27 de febrer de 1895 a Callosa d'en Sarrià, va cursar estudis en l'Escola Superior de Magisteri. Va ser professor de l'Escola Normal de Ciència. En l'àmbit de l'educació, la seua labor professional va estar influïda pels corrents pedagògics europeus, representats a Espanya per la Institució Lliure d'Ensenyament. Va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 1917. Cofundador de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la Unió General de Treballadors (UGT). Va ser diputat per Alacant el 1931, 1933 i 1936. Director General de Primer Ensenyament durant la República, en el ministeri dirigit per Marcelino Domingo, va ser conegut per haver estés la construcció i equipament d'escoles primàries per tot Espanya.
Durant la Guerra Civil, va ocupar el càrrec de subsecretari de la Presidència del Govern amb Francisco Largo Caballero. Va ser contrari al Govern de Juan Negrín i va denunciar l'acaparament de poder pel Partit Comunista d'Espanya (PCE). Es va exiliar a França després de la guerra i el 1947 va ser triat president de Govern de la República espanyola en l'exili. En el Congrés del PSOE en l'exterior el 1944 va ser triat secretari general. Va ser també president de l'UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de 1951 va ser signant de l'Acta de Frankfurt en virtut de la qual es creava de nou la Internacional Socialista.
Dins del PSOE va mantenir la tesi de la defensa de l'organització exterior davant dels nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la dictadura des d'Espanya. Aquests últims, al costat d'un sector de l'exili, defensaven una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesi que acabaria triomfant en el Congrés de l'UGT del 1971 i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat a l'octubre de 1974. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors -pretenia seguir com a secretari general-, provocant una ruptura que escindeix el partit en dos: el PSOE històric llopista i el PSOE renovat, que tindrà una direcció col·legiada a l'interior (Nicolás Redondo, Pablo Castellano i Felipe González, entre d'altres).
Ambdues fraccions rivalitzarien per la legitimitat en l'ús de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria la Internacional Socialista al gener de 1974 en decantar-se pel PSOE renovat.
El primer Congrés del PSOE històric (desembre de 1972) mantindria a Llopis en la secretaria general, que el 1974 cedeix el lloc a Víctor Salazar.
El 1976 va tornar a Espanya, presidint el Congrés del partit. A l'any següent es va presentar com a candidat al Senat, en les llistes de l'Aliança Socialista Democràtica, sense èxit. Va tornar a França i va morir el 22 de juliol de 1983 a Albi.
Llopis en el seu retorn a Espanya en plena transició democràtica no va perdre l'ocasió per fer un tour per la seua 'terreta', recorregué la província d'Alacant per aquells llocs de la seua infància i adolescència, en els quals no va faltar una visita a la seua localitat natal, Callosa d'en Sarrià.
