L'excavació de la Cova dels Bruixes en Benitatxell treu a la llum una sitja de cereals de l'antiga alqueria andalusina
La Cova dels Bruixes, un jaciment d'època iber romana i andalusina, de nom que delata un passat esotèric i màgic, ha registrat ocupacions des de fa 2.200 anys. S'han trobat restes iberes i andalusines. En 2001 ja es va dur a terme una intervenció arqueològica i es van trobar ceràmiques iberes pintades i sigillates importades de la Campània italiana. L'excavació del 2016, impulsada per la regidoria de Cultura, va traure a la llum una alqueria andalusina, és a dir, una agrupació familiar, generalment, de 5 o 6 cases a més de diferents construccions relacionades amb les activitats agropecuàries en què es basaria la seua economia. Van trobar una pleta en què els pastors guardaven el bestiar en el període ibèric, romà i hispanomusulmà. I ara consoliden una sitja de cereals vinculada a l'alqueria andalusina.
Segons ha explicat Ana Viciach, l'arqueòloga que en aquests moments treballa en la consolidació del jaciment de la Cova dels Bruixes, l'existència de sitges és una de les principals característiques de la cova. El terreny presenta unes condicions idònies per la construcció d’aquestes estructures. Es tracta de fosses excavades al subsòl amb la finalitat de conservar aliments, especialment s’utilitzaven per l’emmagatzematge de cereals, encara que també podien utilitzar-se per a altres aliments com per exemple llegums. Després de la sega dels cereals (blat, ordi, civada;...) se separaven els grans de les tiges i es procedia a l’assecatge a les eres, durant els mesos d’estiu.
Per emmagatzemar-los s’utilitzaven diferents sistemes depenent del consum, per a un consum a curt termini es podien utilitzar sacs o tenalles de ceràmica, en canvi per a un emmagatzematge a mig termini calia prendre unes mesures de protecció dels grans per evitar que es feren malbé o foren atacades per insectes o rosegadors. En aquest cas es feien servir les sitges. Segons els estudis etnològics, després de dipositar els grans es col·locava una capa de palla, branques d’olivera o de llentiscle, en altres casos cendres o fins i tot graves, a continuació es tancava amb lloses i terra. D’aquesta manera s’aconseguia un ambient amb una humitat i una temperatura estable, sense oxigen, que facilitava la conservació dels grans fins el moment de la propera collita.
La sitja conservada a la terrassa nord, és l’única de les 4 que es conserven al vessant que ens ha arribat sencera. Es va excavar l’any 2000, presenta una boca circular, estreta d’uns 0.50 m, un perfil ovoide amb la base plana, la profunditat és d’1.65 m i el diàmetre més ample fa 2.14 m. El procés d’intevenció ha consistit en la neteja de la superfície i la protecció mitjançant l’aplicació d’una capa de morter de calç hidràulica.
