elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'Ajuntament reivindica una rebaixa mínima del 50% permanent en els mòduls de l'IRPF del nespro

L'Ajuntament reivindica una rebaixa mínima del 50% permanent en els mòduls de l'IRPF del nespro
    MÉS FOTOS
    L'Ajuntament reivindica una rebaixa mínima del 50% permanent en els mòduls de l'IRPF del nespro - (foto 2)
    L'Ajuntament reivindica una rebaixa mínima del 50% permanent en els mòduls de l'IRPF del nespro - (foto 3)
    L'Ajuntament reivindica una rebaixa mínima del 50% permanent en els mòduls de l'IRPF del nespro - (foto 4)
    L'Ajuntament reivindica una rebaixa mínima del 50% permanent en els mòduls de l'IRPF del nespro - (foto 5)
    L'Ajuntament reivindica una rebaixa mínima del 50% permanent en els mòduls de l'IRPF del nespro - (foto 6)

    L'alcalde de Callosa d'en Sarrià, Josep Saval, ha visitat aquest matí les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola Ruchey, així com algunes explotacions de nespros per a interessar-se per l'inici de la campanya, que enguany s'ha demorat uns 10 dies com a conseqüència del fred que ha persistit i que ha fet que la primavera arribara amb retard.

    Malgrat aquesta demora, s'espera aconseguir uns paràmetres de recol·lecció similars als del passat any. La mitjana anual se situa entre els 10 i els 12 milions de quilos. Enguany la climatologia ha fet que el calibre dels nespros siga lleugerament inferior, no obstant açò, ha eixit amb unes qualitats gustatives molt atractives per al paladar.. D'altra banda, els últims episodis de vent han provocat una minva en la producció de primeres qualitats.

    Segons ha detallat el gerent de la Cooperativa, Andrés Llorca, la destinació final del nespro de Callosa d'en Sarrià en un 85% o 95% és l'exportació a països com Itàlia, Alemanya, Holanda, Regne Unit, Bèlgica, Portugal, EUA o Canadà, entre uns altres. En territori nacional es distribueix a grans superfícies com Mercadona, Consum, Corte Inglés, Bonpreu, Ametller o Mas i Mas.

    En aquest sentit, Andrés Llorca ha assenyalat que la Cooperativa està invertint enguany en empaquetat i etiquetatge pel seu creixement en grans superfícies. Encara que ha destacat una aposta pel Medi ambient, reduint el consum del plàstic en els empaquetats i optant per la utilització de l'envàs de cartó.

    Reivindicació per a la rebaixa de l'IRPF

    La visita del primer edil a la Cooperativa ha servit a més per a reivindicar una vegada més des de l'Ajuntament al Govern Central la rebaixa de l'IRPF del nespro. Segons l'ordre del Ministeri d'Hisenda, l'índex de l'IRPF del nespro en el municipi s'ha rebaixat del 0,37% al 0,26% per als índexs de rendiment net aplicables en la Renda de 2017. No obstant açò, encara que suposarà cert alleujament per als productors agrícoles de la localitat, no compleix amb les expectatives, que tant l'Ajuntament amb el sector agrícola porten anys reclamant, ja que el nespro és un cultiu artesanal que requereix una important mà d'obra per a la seua producció i molta especialització en les tasques agrícoles. Tot açò es tradueix en un elevat cost de producció.

    Per açò, l'alcalde, Josep Saval, considera que la rebaixa al 0,26 és "insuficient" i ha tornat a reivindicar al costat del sector del nespro una reducció de l'IRPF d'almenys el 50%. "Una rebaixa justa estaria entre el 0,13 o 0,16, ja que es tracta d'un fruit que necessita molta mà d'obra i la delicadesa que requereix un procés de recol·lecció molt artesanal". Així mateix, Saval ha reiterat que aquesta rebaixa hauria de tenir "un caràcter permanent perquè no haja de ser revisada cada any".

    Una altra de les reivindicacions que ha realitzat l'Ajuntament i la Cooperativa al Govern Central i a la Unió Europea són ajudes per a poder invertir en la instal·lació de reg per degoteig en els camps i en tallavents que protegisquen els cultius. L'objectiu és aconseguir una base productiva forta que garantisca la supervivència del cultiu. I és que, segons, un informe elaborat per la Cooperativa Ruchey, el cultiu tradicional del nespro de Callosa d'a Sarrià ha entrat en decadència i corre perill d'extinció, ja que en els últims 18 anys l'evolució de la producció d'aquest cultiu ha descendit entorn del 44%.

    Pujar