L’Ajuntament de Benitatxell mostra el seu rebuig a la consulta sobre la llengua a les escoles i es posiciona en defensa del valencià

El plenari de l’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell ha aprovat per majoria (amb els 7 vots a favor de l’equip de govern de Més Benitatxell; un vot a favor, una abstenció y un en contra de REDcv Benitatxell, i el vot en contra del Partido Popular) una moció proposada per la regidoria d’Educació en defensa del valencià i en contra de la consulta impulsada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana sobre la llengua vehicular als centres educatius públics.

La moció denuncia que esta mesura promou el conflicte lingüístic, ja que situa el debat en la tria entre valencià o castellà en lloc de fomentar programes que permeten una competència equilibrada entre les llengües oficials, i suposa una amenaça per a la supervivència del valencià, així com una vulneració dels drets lingüístics i educatius.

El passat 27 de juny de 2024 es va aprovar la Llei 1/2024 de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i que té com a objectiu atorgar a les famílies la possibilitat de triar entre valencià i castellà com a llengua vehicular dels seus fills i filles.

Com reflexa la moció, El Poble Nou de Benitatxell, un municipi històricament valencianoparlant, s'enfronta ara a una situació desfavorable per al valencià donada la seua idiosincràsia. El municipi compta amb una població en creixement, on més del 50% dels seus habitants són de procedència estrangera. Esta diversitat és un valor, però també suposa un repte per a la preservació de la llengua i la cultura pròpies.

Així, tal i com ha defensat el regidor d’Educació, Jorge Pascual, “davant la imminent votació sobre la llengua vehicular en les escoles, és fonamental que des de l'Ajuntament es prenguen mesures per a promoure l'ensenyament en valencià, garantint així una formació integral i competitiva per a les noves generacions”. Pascual ha desgranat en diversos punts els beneficis d'estudiar en valencià, els quals “van més enllà de la simple adquisició d'una llengua”:

• El valencià és clau en l'accés a molts llocs de treball dins de la Comunitat Valenciana, especialment en àmbits com l'educació, l’administració pública i altres sectors.
• Estudiar en valencià no només assegura el domini d'aquesta llengua, sinó que facilita l’aprenentatge d'altres llengües.
• Aprendre valencià permet accedir a una rica herència cultural.
• Estudiar en valencià no perjudica a l’aprenentatge del castellà, sinó ben al contrari. Els alumnes que estudien en valencià solen obtenir molt bons resultats també en castellà.
• El valencià és part de la identitat com a poble i és un element clau d'integració per a les famílies provinents d'altres països.
• Els xiquets i xiquetes del Poble Nou de Benitatxell tenen el dret d'aprendre la llengua pròpia del territori on viuen, i l’Ajuntament com a Administració té el deure de garantir este dret.
• Si es produeix un canvi de llengua vehicular a meitat de l’etapa escolar tindrà conseqüències greus per a les famílies del poble. Alumnes que han estat estudiant tota la seua vida en una llengua es veuran obligats a canviar a una altra com a llengua base. A més, aquest canvi afectarà directament el programa Xarxa Llibres, important recurs econòmic de reutilització de llibres de text condemnat a desaparèixer, amb el consegüent perjudici econòmic que suposarà per a les famílies.

La moció conclou, entre d’altres coses, instar a la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació a suspendre la consulta i a obrir un procés de diàleg amb la comunitat educativa i a considerar les aportacions de la comunitat científica.

L’alcalde, Miguel Ángel García, per la seua part, ha titllat de “fal·làcia” l’eslògan de “llibertat d’elecció” encunyat pel govern valencià del PP, ja que, segons ha argumentat, “tan sols amb el fet que en un curs on només hi haja una classe es trie per majoria simple una llengua o una altra, ja s’està privant d’eixa llibertat d’elecció a aquelles famílies que no hagen escollit la llengua predominant”.

A més, ha defensat l’actual sistema trilingüe, que imparteix les assignatures en valencià, castellà i anglés en proporcions equivalents. “Els xiquets i xiquetes són esponges, i l’actual llei els permet no sols aprendre tres llengües, sinó obrir nous camins neuronals i d’aprenentatge”. I ha advertit que “esta estratègia tracta de desviar el debat i dividir a la gent. Que a hores d’ara es torne a obrir una guerra política amb la llengua, quan el sistema actual comptava amb un consens majoritari de tota la comunitat educativa, no té cap sentit. S’havia creat una pau, s’havien respectat els terços, s’havia evitat la segregació i no s’havia imposat el valencià per damunt del castellà en un govern autonòmic obertament valencianista. Què hi havia de mal en este sistema amb el mateix percentatge d’hores lectives per llengua?”.

Com a portaveu del Grup Municipal Més Benitatxell i docent de professió, el regidor Víctor Bisquert ha explicat el “caos organitzatiu” que s’està patint estos dies als centres docents amb esta nova mesura, per a la qual, assegura, “no s’ha comptat per a res amb el criteri de la comunitat educativa”.  A més, ha assenyalat que “s’ha creat una divisió per a tapar aspectes com a que s’ha retallat la plantilla de professorat en quasi 4.000 persones o que no s’estan cobrint les baixes de menys de 15 dies”. Per tant, ha conclòs, que “l’obligació de l’administració pública és garantir que totes les llengües es coneguen, especialment les minoritàries com el valencià”.

Xarrades sobre la llei de llibertat educativa

Precisament el dimarts per la vesprada, el Centre Social del Poble Nou de Benitatxell va acollir una xarrada organitzada per l’AMPA del CEIP Santa María Magdalena i l’Ajuntament sobre la llei de llibertat educativa impartida per Jaume Fullana, ex Director General de Política Educativa. A més, el proper dimarts 25 de febrer, també a les 19.00h al Centre Social, es celebrarà una altra trobada en castellà sobre la consulta de la llengua base, la qual estarà impartida per l'ex professor de l’escola del poble i ex coordinador de la Direcció General de Política Educativa Voro Gómez.