Una intervenció en la Cova de les Morretes de Benitatxell trau a la llum un tresoret del segle XIX i evidències d'hàbitat des del segle XVII

Importantíssima troballa arqueològica al Poble Nou de Benitatxell. Un estudi etnològic i la restauració de la Cova de les Morretes, encarregat per l'Ajuntament a l'empresa Arqueo Inventario S.L., ha permés localitzar una important ocultació de monedes.

La Cova de les Morretes és la primera de quatre situada en la Ruta dels Penya-segats, un lloc únic que compta amb una de les vistes més espectaculars de la costa alacantina. No es tenia clar quan van ser construïdes estes cases cova, només la data d'abandó, entorn dels anys 50-60 del segle XX. Van servir com a refugi per a persones de condició humil que es dedicaven a la pesca i a l'explotació dels bancals limítrofs. Com a complement a la seua precària situació practicaven el contraban, molt possiblement de tabac.

La primera fase del projecte ha consistit en el desbrossament de la zona, la neteja de la cova i la seua virtualització per mitjà de fotogrametria i vol amb dron. A la mateixa vegada, s'ha utilitzat la detecció metàl·lica i és la primera vegada que la intervenció ha sigut gravada i compartida en les xarxes socials a través del canal de YouTube de l'empresa arqueològica “Arqueo Directo”.

Durant els primers treballs de neteja es va localitzar una primera moneda, fet pel qual els directors del projecte es van plantejar la possibilitat d'utilitzar la detecció metàl·lica com a eina per a determinar la possible existència, o no, de més monedes o objectes que propiciarien una major informació. Per a estos treballs es va comptar amb la col·laboració de Virgilio García, detectorista amb una àmplia experiència contrastada i que compta amb el canal de YouTube “Detección Metálica”, amb prop de 4 milions de seguidors.

La combinació d'Arqueologia i detecció metàl·lica va propiciar uns resultats espectaculars, ja que va permetre la detecció i delimitació d'un tresoret, una ocultació de 67 monedes, que posteriorment van ser excavades mitjançant metodologia arqueològica i fotogrametria.

A més del tresoret compost per monedes espanyoles del Govern Provisional i Alfons XII, datades entre 1869-1879, s'ha evidenciat la presència d'altres monedes de diferents èpoques com una de Vittorio Emanuelle II d'Itàlia 1861-1878, monedes d'època franquista i un dobler mallorquí de 1665-1700 de Carles II. Altres materials ceràmics i utensilis com a pitxers, un bací o un fragment de llibrell, han permés il·lustrar la manera de vida en estes cases cova.

Molt probablement l'habitant de la cova tenia amagat els seus diners perquè ningú li ho robara mentre no fora allí. Sembla que les monedes es trobarien en una bossa de cuir que es va descompondre per l'estrat negrós i de compactació baixa que les embolicava.

Davant el possible espoli de la resta de coves després de la notícia de l'aparició del tresoret, la direcció facultativa juntament amb el regidor de Cultura i Patrimoni, Víctor Bisquert, van determinar intervenir en la resta de les coves. Este estudi preliminar va permetre catalogar una nova cova i recuperar altres objectes, entre ells uns aparells de pesca i una sèrie de monedes que coincideixen amb la cronologia proposada per a la Cova de les Morretes (últim quart del S. XIX fins a mitjan XX).

Entre els objectes trobats cal destacar una bala que, després de consultar amb els experts de la Guàrdia Civil, van datar al voltant de 1850-1900, i un casquet d'un fusell Remington modificat, datat entre 1889-1892, la qual cosa concorda perfectament amb la cronologia aportada pels arqueòlegs. Finalment, en un xicotet abric de difícil accés, es va poder localitzar un dobler mallorquí de Carles II i una bala d'un arcabús, datats tots dos a la fi del S. XVII.

Cal destacar que els treballs realitzats per Arqueo Inventario en la Cova de les Morretes i el seu entorn han sigut seguits per més d'un milió i mig de persones gràcies a les xarxes socials, constituint una important eina per a la difusió i posada en valor del patrimoni cultural i l'Arqueologia.

Com ha assenyalat el regidor de Cultura i Patrimoni, Víctor Bisquert, la intenció és que, una vegada concloguen els treballs de restauració, la Cova de les Morretes puga ser visitada de manera presencial i virtual, convertint-la en un lloc accessible per a totes les persones. “Volem preservar i protegir este emplaçament i posar en valor els importantíssims tresors que s'han trobat gràcies als excel·lents treballs dels professionals d'Arqueo Inventario”.