Inflació o especulació? Agricultors valencians denuncien la diferència de preus entre origen i mercat
La figa negra és un 1.828% més car o la llima un 1.495% superior
Joves Agricultors ASAJA Alacant ha detectat possibles irregularitats en els contractes de la campanya de cítrics 2022/2023. En conseqüència, els Serveis Jurídics de l'associació agrària han enviat un escrit a l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) denunciant que els contractes que actualment s'estan signant no estableixen un preu cert, sinó un “preu periòdic”, és a dir, diferit, que té a veure amb la taula de preus publicada en la premsa escrita durant la setmana de tall i recol·lecció de cítrics.
En aquest sentit, ASAJA recorda a la AICA que el preu establit en cada contracte no pot ser en cap cas inferior als costos de producció de l'agricultor, segons el que s'estableix en la Llei 16/2021 de Cadena Alimentària, en l'article 9: “el preu del contracte alimentari que haja de percebre un productor primari o una agrupació d'aquests haurà de ser, en tot cas, superior al total de costos assumits pel productor o cost efectiu de producció, que inclourà tots els costos assumits per a desenvolupar la seua activitat”.
La Llei de la Cadena Alimentària obliga al fet que els preus de venda de qualsevol producte alimentari cobrisquen almenys els costos de producció i que no hi haja vendes a pèrdues. L'article 23 estableix que no incorporar en el contracte alimentari el preu constitueix una falta lleu: “el preu del contracte alimentari ha d'estar especificat amb expressa indicació de tots els pagaments, inclosos els descomptes aplicables, que es determinarà en quantia fixa i/o variable, en funció únicament de factors objectius, verificables, no manipulables i expressament establits en el contracte, que en cap cas puguen ser manipulables pel propi operador o altres operadors del sector o fer referència a preus participats”.
Per tot això, ASAJA Alacant denuncia que l'anomenat “preu periòdic” és una eina que s'està utilitzant per a, de manera artificial, distorsionar una correcta comercialització en fresc dels cítrics, i que té com a resultat baixar els preus i pagar als productors per davall dels costos de producció. En aquest sentit, sol·licita a la AICA que investigue l'esmentada pràctica i declare aquests contractes contraris a la Llei de la Cadena Alimentària, per incomplir-la i a més distorsionar la llei de l'oferta i la demanda.
El president de l'associació, José Vicente Andreu, ha manifestat que “en fer-se multitud d'aquests contractes sense preu, els comerços no tenen necessitat d'eixir a comprar a preu fix i no tenen por de fer ofertes a la baixa en la venda als supermercats. Amb tot això, el que perd és l'agricultor”.
Inflació o especulació?
ASAJA Alacant també denuncia que l'escalada de costos i l'increment dels inputs (aigua, energia, gasoil, fertilitzants i llavors) que està suportant la producció agrària, no està sent en absolut compensada pel mercat. És cert que els aliments són mes cars per al consumidor, però els preus en origen es mantenen baixos per a l'agricultor i ramader.
El president de ASAJA Alacant està convençut que darrere de l'evident pujada de preus existeix una clara especulació per part de les grans cadenes d'alimentació i els intermediaris, que busquen enriquir-se aprofitant l'actual tendència inflacionista; com l'agricultor no troba eixida a la seua producció, hi ha menys fruita en el mercat, i per això els supermercats estan utilitzant el preu com una barrera per a controlar la demanda.
En aquest sentit, informa que el diferencial entre el preu cobrat pels agricultors i el pagat pel consumidor ha aconseguit uns nivells intolerables que aconsegueixen el 1.828% en el cas de la varietat negra de figa; un 1495% en la varietat Fi de llima; i un 785% en el moniato, segons dades de l'Observatori de preus ASAJA de la setmana del 5 al 9 de setembre.
Finalment, Joves Agricultors destaca que cada vegada són majors les limitacions productives del sector agrari, així com la inflació de costos de producció suportats, condicions que irremeiablement impulsen la despoblació en zones rurals. “No n'hi ha prou amb prohibir la venda a pèrdues, s'han de proveir els mitjans per a perseguir i sancionar als qui incompleixen la normativa”, defensa Andreu.
