La "fava poblera", una tradició agrícola que continua viva i que inspira la cultura popular
Qui més i qui menys té al Poble Nou de Benitatxell el seu "bancalet" d'hortalisses i de faves (la seva "favar", anem). L'agricultura sostenible i això que ara sembla una revolució de primer ordre (la de la cultura de l'hort ecològic) formen part del dia a dia dels poblers i pobleres. I no d'ara. La tradició de la "fava poblera" és antiquíssima. Ha passat de pares a fills durant moltes generacions. Al cap i a la fi, els pares volen deixar en herència als seus descendents alguna cosa que els garantisca la subsistència, que els done menjar. I la fava, un llegum que tendra o seca es pot menjar durant tot l'any, és el no va més de la cuina de l'aprofitament. La "fava poblera" és identitat del Poble Nou de Benitatxell. I prova d'això és que als poblers dels coneix com "mitjafaves", un "malnom" que, analitzat, no ho és tant. Fa referència a virtuts tan reivindicades avui com la de la saviesa agrícola i la sostenibilitat. Està demostrat que si es planta mitja fava la planta també germina. Els llauradors treuen més producció amb menys llavor. Els agricultors poblers tenen molt agusat l'enginy agrícola.
Doncs bé, els veïns i veïnes comencen just ara a recollir el fruit del seu "favar". Ja estan recol·lectant les faves que van plantar per Sant Francesc (4 d'octubre). Mentre altres pobles intenten recuperar camps de cultiu abandonats i no perdre del tot la seva rica herència agrícola, aquest municipi manté una viva tradició de llauradors que cuiden amb amor bancals que avui són un tresor de ruralitat i paisatge. La "Mitjafava Fest", que aquest any incorpora moltes novetats, reforça l'autoestima d'aquests agricultors i reivindica el seu treball, dur i silenciós però tremendament important per a mantenir l'essència d'aquest poble.
La "fava poblera" ha deixat, a més, la seva empremta en la cultura popular. El refranyer valencià està plagat de sentències que al·ludeixen a la "fava" (ser un fava; en totes els cases couen faves, i en la meua a perolades; Déu dóna faves a qui no te queixals). Algunes tenen un punt sicalíptic (la fava a la figa la fot).
Els poblers i pobleres estan orgullosíssims del seu llegum autòcton. Els porta sense cura que als pobles veïns els cridin "mitjafaves". Aquests "piques" de gentilicis també formen part del patrimoni cultural dels pobles.
La "fava poblera" és una varietat molt especial. Es coneix com "fava calenta". La seva textura una mica més farinosa permet que, quan està seca i es cuina el "arròs amb fava pelà", el llegum es desfaça i li done a aquest plat típic de la cuina del Poble Nou de Benitatxell un exquisit sabor i l' emparenta d'alguna manera amb els "risottos" italians. A més, aquestes faves del Poble Nou de Benitatxell, conreades amb mètodes ecològics, són un valor gastronòmic en alça. En el municipi, són també típiques les "faves sacsades". El llegum es pot cuinar quan està tendríssima fins i tot amb la beina. També és deliciosa en truita. I l'experiència més genuïna és la d'asseure's en el bancal, "engrunar" (un terme exclusiu del Poble Nou que remet a aquesta acció de treure les llavors de la beina) i menjar-se les faves recentment recol·lectades i assaonades amb un pessic de sal. A més, la "fava poblera" és molt nutritiva. Abans, els llauradors aguantaven tot el dia amb l'energia que els proporcionava aquest modest llegum.
A més, ara la "fava poblera" està de moda. Els restaurants del poble creen noves receptes. I cuiners amb estrella Michelin la reivindiquen. Els mitjans de comunicació també se sumen a aquest reverdir de l'humil llegum. Àpunt ha estat aquest mateix matí entrevistant els llauradors del Poble Nou de Benitatxell i els seus periodistes han trepitjat aquests bancals que ara, amb la primavera molt a la vora, són un vergel. També, és clar, han provat les delícies de la cuina de la "fava poblera". La gravació ha acabat, no podia ser d'una altra forma, amb un "arròs amb fava pelà" elaborat per María Pastor, una veïna que coneix amb detall els secrets d'aquesta gran recepta poblera.
