Espido Freire guanya el premi Azorín de Novel.la 2017
L'escriptora basca Espido Freire ha estat la guanyadora del Premi Azorín de Novel·la 2017 per la seva obra "Llamadme Alejandra", un relat basat en la vida d'Alejandra Románova, l'última tsarina de l'Imperi Rus.
La cerimònia de lliurament del premi, convocat per l'editorial Planeta i la Diputació d'Alacant, s'ha celebrat aquesta vesprada en l'ADDA, amb actuacions de l'actor Juan Echanove i del grup teatral La Fura dels Bous, davant 1.200 espectadors.
L'autora, que havia presentat la seva obra sota els pseudònims de Dolores Fernández de Seone i "El meu nom era Alix-L'última tsarina", ha explicat durant el seu discurs que aquest treball va començar "amb una obsessió" per la vida de Románova, "una dona que ho tenia tot per ser feliç, però no ho va ser".
En aquest sentit, ha detallat que "era rica, noble i maca" però que va viure "constantment lluitant contra la mort i la malaltia", i que era "odiada al seu poble" perquè "sempre la va considerar estrangera".
A més, va estar "turmentada per la malenconia i es va obstinar en una lluita impossible, la de salvar al seu fill menor", tot això amb el dur pes de ser la néta de la dona més poderosa del món en aquella època: la reina Victoria de Regne Unit. En definitiva, "intentava aferrar-se com podia al món, alguna cosa que, en certa manera, és el que fa ara un escriptor, es tanca al seu món intentant sobreviure", ha subratllat.
Posteriorment, ha desvetllat que el procés d'escriptura de la novel·la sobre Alejandra Románova es va iniciar fa 15 anys, però que el seu llaç amb aquest personatge es remunta a la seva adolescència, quan va descobrir la figura dels últims tsars russos.
"Em va fascinar la destinació tràgica, el misteri", ha manifestat, al mateix temps que ha destacat que, després de tants anys des que ocorregués el derrocament dels tsars, "no dóna la sensació de que siguen personatges morts del tot, la seua llegenda segueix encisant".
Freire també ha ressaltat la dificultat que ha suposat per a ella l'escriptura d'una novel·la, narrada en primera persona, per la qual cosa necessitava "entrar en una psicologia molt perturbadora" i aconseguir "convertir el personatge en algú atractiu".
"El llibre parla d'una dona que pot resultar antipàtica, a molta gent li resultava freda o distant, en les fotos gairebé sempre apareixia amb gest de desgrat i la consideraven massa arrogant; però no era així, sinó que patia una timidesa quasi patològica", ha relatat.
A més, l'ha comparat amb María Antonieta, en el sentit que "no va poder estar a l'altura" del que s'esperava d'ella des del moment en què va decidir abandonar la seua Alemanya natal per casar-se amb l'home que resultaria l'últim tsar de Rússia, Nicolás II.
L'anunci de la guanyadora i el lliurament del guardó, que està dotat amb 45.000 euros, han coincidit aquest any amb el dia en què es compleixen 50 anys de la mort de José Martínez Ruiz, més conegut com Azorín (Monòver, Alacant, 8 de juny de 1873-Madrid, 2 de març de 1967).
En aquesta edició, la vintena quarta des que aquest certamen es convoca de forma conjunta entre la Diputació d'Alacant i Planeta, s'han presentat 117 novel·les, de les quals 101 procedien d'Espanya, 7 d'Amèrica del Nord, 5 d'Amèrica del Sud, 1 d'Amèrica Central i 3 sense especificar.
