Descubren el origen mallorquín de este pueblo valenciano: una historia fascinante que té sorprenderá

L'octubre de 2022 tingué lloc a la Vall de Gallinera les III Jornades de la Repoblació Mallorquina al sud València.

Jornades organitzades per l'Ajuntament de la Vall de Gallinera, el Centre de la Repoblació Mallorquina i la Unió Cultural d'Amigues i Amics de la Vall de Gallinera, i amb el suport del CEFIRE.

Aquesta mena de jornades nasqueren a Tàrbena, el 2007, després continuaren a Xaló el 2012 i no tornaren a fer-se fins al 2022. Els inicis d'aquest procés tenien lloc amb la relació entre investigadors i investigadores mallorquines i valencianes arran dels agermanaments entre Santa Margalida (Mallorca) i Tàrbena (1997) i Xaló (1998), aquests actes despertaren l'interès per la recerca de les arrels mallorquines d'una part del País Valencià.

L'impuls s'inicià amb els treballs d'Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo, i Josep Mas, que culminaren la monografia "Per poblar lo Regne de Valèntia". Antoni Mas i Joan Lluís Monjo realitzaren l'estudi "L'emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002)", mentre que tots tres autors van realitzar l'estudi "Les arrels margalidanes del poble de Xaló (2008)", dels tres.

Aquestes obres continuen el camí pel professor Josep Costa i Mas, en què es destacava que el repoblament amb famílies mallorquines no va ser un fenomen local ni anecdòtic sinó un fet històric d'una gran transcendència per a una part del territori valencià, sobretot a la Marina, la Safor, el Comtat, però també, en menor grau, en altres territoris, com es demostrà, com la Ribera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Canal de Navarrés. Aquesta inquietud s'ha vist reflectida en estudis en diversos àmbits, com ara la dialectologia, amb els treballs dels investigadors Jordi Colomina, Vicent Beltran, Joan Giner, Joan Lluís Monjo.

Per tal de garantir la continuació de la tasca de recuperació dels lligams baleàrics sorgí el CERM (Centre d'Estudis de la Repoblació Mallorquina), presentat en les II Jornades de Xaló (2012), iniciativa impulsada pel comité organitzador de les Primeres i Segones Jornades, i una part dels i les investigadores. Té la seu a Tàrbena i compta entre els i les seues sòcies ciutadans i ciutadanes mallorquines i valencianes de diverses comarques (la Marina, la Safor, la Ribera, l'Horta de València). Entre els objectius del CERM està la coordinació d'investigadors i investigadores per a l'estudi del repoblament balear i del patrimoni, així com la difusió cultural lligada a aquests objectius.

Aquesta difusió s'ha materialitzat en exposicions sobre Mn. Alcover, conferències, publicacions com el Parlar de sa. El llegat mallorquí de la Marina, (Universitat d'Alacant), que ha obtingut el Premi de la Xarxa Vives 2022 de l'edició universitària en la secció de ciències socials; Sa Festa des Parlar de Sa, que se celebra a Tàrbena des de 2016, per tal de mantenir i promoure les peculiaritats lingüístiques del valencià salat.

Les diferents Jornades (Tàrbena, Xaló i la Vall de Gallinera), sempre s'han caracteritzat per ser un acte que ha comptat amb la participació del CEFIRE i la Universitat d'Alacant; han estat obertes al públic en general i alhora que han permés que els i les docents pogueren inscriure's per a completar la seua formació i obtenir un reconeixement acadèmic.

Amb motiu de les III Jornades realitzades a la Vall de Gallinera, des del Consell Valencià de Cultura es mostrà un gran interés a materialitzar en format de paper les diferents comunicacions realitzades per la gran diversitat de ponents d'origen mallorquí i valencià.

El passat diumenge 27 d'octubre ha tingut lloc, a l'edifici de l'Ajuntament de la Vall de Gallinera, la presentació oficial de l'edició d'aquest recull científic per part del Consell Valencià de Cultura. A partir de la setmana pròxima aquest llibre es podrà consultar a les diferents biblioteques públiques dels municipis que conformen les comarques centrals valencianes. A més, també es podrà adquirir a l'edifici de l'Ajuntament de la Vall de Gallinera o a les instal·lacions del Consell Valencià de Cultura.

A l'acte participaren Jesús Huguet, secretari del Consell Valencià de Cultura, Majo Puig, Regidora de Patrimoni de la Vall de Gallinera, Vicent Puig, historiador de la Vall de Gallinera, i Joan Lluís Monjo, membre del Centre d'Estudis de la Repoblació Mallorquina.

Fins al segle XVII la vall de Gallinera era terra de moriscos i morisques, estava formada per 13 llogarets repartits al llarg del territori: Beniamoamet i Benimoamit, Benimarsoch, Benialil i Rafalet, Benissivà, Benitaia, Benistrop, la Solana, Alpatró, la Carosa, Llombai i Benissili; dividida per dos senyorius, la Baronia de Gallinera, els Borja, que abastava la majoria de la vall i el senyoriu dels Català de Valleriola, què contenia el lloc de Benissili lligat a la Baronia d’Alcalà, altra vall morisca veïna.

A partir de l’expulsió de la població morisca de 1609, la necessitat que tenien els senyors d’engegar la producció agrària, sobre la qual requeien nombrosos censals (préstecs) esperonà el duc de Gandia, que contactà amb el virrei de Mallorca perquè li enviara famílies mallorquines per a colonitzar, “repoblar”, el seus antics senyorius de moriscos. El virrei o lloctinent del regne de Mallorca en temps de l’expulsió dels moriscs, era un senyor valencià, en Joan de Vilaragut, baró d’Olocau, que degué ser uns dels principals organitzadors del procés migratori, amb la col·laboració decidida dels senyors valencians, els primers interessats a poblar de bell nou les seues terres carregades de censos.

Ja en 1610 arriben gents atretes per la “fam de terra”, desembarcaven en Dénia i feien camí cap l’interior muntanyós de les Marines (Tàrbena, Laguar, Ebo, Gallinera, etc). La vall de Gallinera es convertí en el camí natural de penetració d’aquesta gent, cercant les millors condicions per assentar-se, per això aquest riu continuat de camperols mallorquins que arribaven a les nostres terres i després s’escampaven per les diferents valls veïnes (Alcalà, L’Orxa, Salem) fins a arribar al Comtat, la vall d’Albaida o la Safor, i, fins i tot, al Camp de Túria. I aquest camí comença a ser conegut com el “Camí dels Mallorquins”, fins a hui, mantingut en l’imaginari col·lectiu com el camí que mamprenien els i les mallorquines per iniciar una nova vida en l’interior valencià despoblat de moriscos.

L’aportació de la gent vinguda de les Balears al començament del segle XVII fou el factor primordial de la regeneració d’aquests territoris de les Comarques Centrals Valencianes. Ja a les darreries del set-cents el botànic Joan Antoni Cavanilles esmenta que en la vall de Gallinera s’assentaren 140 famílies d’origen mallorquí, de fet en les cartes d’Ebo i Gallinera així s’esmenta (“omnes ex insula baleari oriündes et naturales”).

Hi ha una gran diversitat en els orígens dels colons, en el repoblament de Tàrbena predominen els del redol de Santa Margalida, Artà i Manacor, en la vall d’Ebo, són majoritàriament de Santa Margalida, i a la vall de Gallinera troben un allau de diversess procedències que no totes arrelaren (Alaró, Algaida, Andratx, Artà, Calvià, Campanet, Ciutat, Estellencs, Llucmajor, Manacor, Montuïri, Muro, Petra, Pollença, Puigpunyent, Santa Margalida, Sant Joan, Sineu i Menorca). Aquests mallorquins i mallorquines que van vindre formaven famílies extenses i joves, s’assentaren en bloc en els diferents llogarrets, feren augmentat la natalitat en la primera meitat del XVII, tingueren un comportament endogàmic, segurament per reacció al recel que suscitaran en els valencians, i no tots arrelaren el territori, molts cercaren millors oportunitats en les valls veïnes. Així trobarem els Alemany de Benirrama i l’Alcúdia (d’Andraitx); els Cortell de Benialí (de Puigpunyent); els Ribes d’Ebo (Sta. Margalida); els Fiol de Gallinera (Sineu); els Polou de la Solana i l’Alcúdia de Gallinera (de Fornalutx-Sòller); els Bernabeu de la Roca (Ibi).