Descobrir els secrets geològics del litoral alacantí a peu i en contacte directe amb la naturalesa
Al voltant de 1.000 estudiants de 4t de la ESO i 1r de Batxillerat tornen a la platja de Sant Joan i al cap de l’Horta per a participar en la Geogimcana de la Universitat d’Alacant
La Geologia és una ciència natural, i consegüentment, aconsegueix la seua millor expressió en contacte directe amb la naturalesa. Per això, cada any, al voltant de 1.000 estudiants de 4t de la ESO i 1r de Batxillerat participen en la Geogimcana organitzada per la Universitat d’Alacant (UA). La pròxima cita amb els secrets geològics de la platja de Sant Joan i el cap de l’Horta serà el dimecres 15 de març de 2023.
El format de la activitat consisteix en un recorregut a peu de 2 quilòmetres de distància on l’entorn litoral ofereix un perfecte escenari per al aprenentatge de la Geologia a través d’aspectes tan significatius com la morfologia de la costa, l’arena regenerada de la platja de Sant Joan, els fòssils o les fractures del cap de l’Horta, on es formen les cales i, fins i tot, l’origen dels terratrèmols.
En dos dies, 9 i 15 de març, les persones participants alternen més de deu parades explicatives amb proves de destresa i enginy a l’aire lliure. Guiades per mig centenar de professors i estudiants del grau de Geologia de la UA, la ruta afavoreix la participació activa dels joves, el treball en equip, el coneixement sobre la geologia local i la motivació per la ciència per a impulsar les vocacions científiques.
Jocs cooperatius
«La Geogimcana Alacant es desenvolupa amb un format d’itinerari geològic on s’alternen diferents estratègies educatives com a explicacions directes, petits tallers pràctics i diversos jocs cooperatius i competitius, que donen lloc a una seqüència d’activitats amenes i atractives per als estudiants», assenyala des de l’organització el professor de la UA Pedro Alfaro. Per exemple, en la carrera del Temps Geològic cada equip participa amb cinc rellevistes que corren, en intervals no homogenis, els 4.550 milions d’anys d’història de nostre superant diferents obstacles.
En la parada «Superposició estratigràfica humana», les persones participants han de construir diverses columnes estratigràfiques sobre l’arena de la platja ordenades segons la data dels seus aniversaris. En aquesta divertida activitat, basada en dinàmica de grup, l’alumnat reforça treballar conceptes com els d’horitzontalitat, estratificació i superposició. En el repte per grups «Pictionary geològic», els monitors mostren de manera simultània als dibuixants la mateixa paraula o terme geològic, i a continuació es dona l’ordre perquè comencen a dibuixar. Igual que ocorre en el joc de Pictionary, l’equip que endevina abans la paraula guanya la ronda.
Amb jocs de targetes es fa «A la recerca dels fòssils del cap», una prova competitiva en la qual cada equip ha d’identificar de manera correcta i en el menor temps possible un mínim de cinc fòssils diferents. També al cap, es desenvolupa el joc «Geoselfie geomorfològic» basat a cercar i identificar formes de meteorització en el medi litoral. Una vegada finalitzada una breu explicació, s’assignen als equips tres formes d’alteració que han de cercar, identificar i fotografiar per a fer-se un selfie. Una vegada fotografiades es valora que estiguen catalogada correctament i es confirma quin grup és el primer a trobar-les i ha fet la fotografia més imaginativa. Es tracta d’una prova molt completa on es donen a conèixer els diferents processos geomorfològics que s’originen en interaccionar el vent i l’aigua de la mar amb les roques del cap de l’Horta.
La prova «Geomímic» està inspirada en la mímica. En aquest cas s’interpreten i dedueixen conceptes geològics, i tant la interpretació com la deducció es fan en dos grups que alternen el seu paper. Algun dels termes que s’utilitzen són molt generals i ben coneguts d’interpretar com per exemple Sistema Solar, terratrèmol, volcà o fòssil, així com uns altres més complexos relacionats amb algun tema tractat en l’itinerari com a extinció o pujada del nivell de la mar.
«Història Geològica» és l’última parada de la Geogimcana i serveix de tancament i recapitulació de la majoria dels conceptes geològics abordats durant l’activitat. Per a això, es construeix una línia del temps geològic a escala dels últims 10 milions d’anys, sobre la qual els equips participants han de situar ordenadament els esdeveniments i processos més destacables que s’han tractat al llarg de l’itinerari. Per a completar aquesta prova l’alumnat es recolza en la informació rebuda en totes les parades de la ruta i, molt especialment, en les parades explicatives.
Organitzadors
El Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient i la Facultat de Ciències de la Universitat d’Alacant promouen des del 2012 la Geogimcana, activitat en la qual ja han participat 12.000 estudiants de tota la província. A més, compta amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) - Ministeri de Ciència i Innovació-, a través de la UCC+I UA Divulga, projecte dependent del Vicerectorat de Transferència, Innovació i Divulgació Científica de la Universitat d’Alacant.